El jutge limita a desordres públics les accions dels piquets independentistes

El jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea ha limitat aquest dijous a un delicte de desordres públics l'actuació de Tamara Carrasco, la membre dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguda dimarts per la Guàrdia Civil acusada de delictes de rebel·lió i terrorisme. Carrasco, de 34 anys i resident a Viladecans (Baix Llobregat), quedarà en llibertat amb mesures cautelars: el jutge li imposa compareixences cada dilluns al jutjat de guàrdia i li prohibeix sortir del seu municipi llevat que sigui per anar a la feina si és que treballa fora d'aquesta localitat. A més, li requereix autorització judicial per fer qualsevol sortida del terme municipal, li prohibeix sortir d'Espanya i l'obliga a facilitar un domicili i un telèfon on la puguin localitzar.

La decisió del magistrat suposa un revés per a la Fiscalia de l'Audiència Nacional, que havia sol·licitat presó incondicional per a la detinguda. El ministeri públic la considera “responsable de delictes comesos amb finalitat de rebel·lió”, sense perjudici d'altres tipus penals que es poguessin apreciar durant la investigació, que encara és secreta. Dimarts, fonts de la Fiscalia atribuïen a Carrasco —per primera vegada en tot el procés d'independència de Catalunya— delictes de terrorisme. Les penes per desordres públics oscil·len entre els sis mesos i els tres anys de presó.

“La investigada hauria desenvolupat activitats de direcció i coordinació en actes de sabotatge”, assenyala la Fiscalia en un comunicat. Segons l'acusació, Carrasco formava part d'“un reduït equip de direcció que determina les pautes d'actuació i les consignes de mobilització d'aquests grups, amb actes de rebel·lia, encaminats a normalitzar la desobediència i exterioritzar la confrontació amb l'Estat”. Els investigadors creuen que els CDR “traslladaven al carrer amb actuacions violentes” el procés sobiranista català que s'investiga en sengles procediments al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, “com una clara amenaça directa a l'ordre constitucional establert”. La Fiscalia ha reclamat presó incondicional per a la detinguda per risc de reiteració delictiva i de destrucció de proves.

Tamara Carrasco suposadament va gravar i va difondre un missatge amb instruccions per fer accions concretes —que no es van arribar a efectuar— durant les vacances de Setmana Santa. En aquestes dates, els CDR sí que van tallar carreteres i van sabotejar peatges d'autopistes a diferents punts de Catalunya.

Al seu domicili, els agents van intervenir material informàtic i documentació, i una part està relacionat amb cartelleria dels CDR. Els agents també van trobar un document referit a una caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona que les fonts consultades qualifiquen d'“interessant per a la investigació”, però han rebutjat especificar-ne el contingut.

Els agents tenien l'ordre d'arrestar també un altre jove presumptament vinculat amb aquests fets, però dimarts a última hora la detenció seguia pendent de fer-se, segons fonts de la Guàrdia Civil. El seu habitatge a la localitat d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) ha estat escorcollat. El magistrat va dictar dijous una ordre de detenció contra ell.

La pressió dels CDR va augmentar després de la detenció, el passat 25 de març a Alemanya, de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, fugit de la justícia espanyola. L'arrest del líder independentista va desembocar en aldarulls de carrer a Barcelona i enfrontaments amb els Mossos. També es van registrar accions contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa per rebel·lió del procés. Prop de la segona residència del magistrat a Das (Cerdanya) van aparèixer, l'endemà de la detenció de Puigdemont, pintades amb insults. Sobre els últims sabotatges, la Fiscalia va assegurar ahir que van ser concebuts “per provocar un clima d'agitació social”.