El tribunal alemany dubta si pot lliurar Puigdemont per malversació

La resolució del Tribunal Superior de Justícia del land de Schleswig-Holstein, que divendres va posar en llibertat Carles Puigdemont, nega el lliurament de l'expresident de la Generalitat per part d'Alemanya per un delicte de rebel·lió (sense entrar a considerar si el delicte existeix d'acord amb la llei espanyola) i planteja dubtes respecte a la tramitació de l'euroordre pel delicte de malversació. D'una banda, considera que entraria dins del delicte de “corrupció” i, per tant, no caldria verificar la doble incriminació, però, d'altra banda, sol·licita informació addicional a Espanya sobre els pagaments de les despeses del referèndum il·legal. El tribunal alemany es planteja si hi hauria delicte tot i que no s'haguessin desemborsat els diners en efectiu.

Per al delicte de rebel·lió, el tribunal alemany estableix que “una extradició és des del principi inadmissible”, tot i que no descarta que aquest delicte pugui existir d'acord amb la llei espanyola. "A diferència de com ho pogués veure el dret espanyol, a Alemanya, la força de la massa que es deriva d'una gran reunió de persones no seria suficient per arribar al nivell de violència que requereix l'article 81 del Codi Penal". És a dir, el tribunal alemany no entra (no necessita fer-ho) a jutjar si Puigdemont (i la resta d'encausats a Espanya) han comès delicte de rebel·lió segons la llei espanyola, sinó que considera que el grau de violència exercit no és prou per al que els jutges alemanys exigirien en el seu delicte d'alta traïció.

La resolució explica que “no n'hi ha prou que hi hagi un delicte similar en la llei alemanya i que sigui bàsicament comparable i castigui actes similars”, sinó que “el cas sencer ha de ser analitzat com si el delicte hagués tingut lloc a Alemanya, com si l'acusat fos un ciutadà alemany i com si hi hagués institucions alemanyes implicades en el cas”.

El tribunal es planteja que si Puigdemont fos el president d'un land alemany que pretengués aconseguir la independència i hagués convocat un referèndum, sabent que el Tribunal Constitucional havia declarat la consulta inconstitucional i havent estat advertit per la policia que podria haver-hi enfrontaments violents, “aquest comportament no seria castigable segons la llei alemanya, especialment no com una alta traïció en contra de la federació”, en el sentit de l'article 81 del Codi Penal alemany.

Cita la sentència del Suprem del 1983, Alexander Schubart, en relació amb l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt, que el tribunal de Schleswig-Holstein considera “no només comparable, sinó en molts aspectes idèntic”. Llavors, l'acusat va convocar manifestacions en contra de l'ampliació i milers de persones es van enfrontar a la policia durant hores a tot Alemanya. L'acusat pretenia pressionar el Govern del land de Hesse perquè retirés el projecte d'ampliació de l'aeroport. El Suprem va constatar que l'acusat va amenaçar amb violència i la va exercir a través de terceres persones, però el Tribunal no ho va considerar suficient perquè no es va doblegar la voluntat de l'òrgan constitucional, que no es va veure impedit a actuar malgrat la violència.

En el cas de Puigdemont el tribunal de Schleswig afirma que “la violència que va tenir lloc el dia de la consulta és atribuïble a l'acusat com l'iniciador i el defensor del referèndum”, però que, “pel que fa a la seva naturalesa, magnitud i efecte, no van ser més significatius” que els del cas de l'aeroport de Frankfurt. “Els actes no haurien estat suficients, com mostra la història, per exercir la suficient pressió en el Govern per forçar-lo a capitular a les demandes dels violents”.

L’acusació de malversació

El document estableix que per al cas de “corrupció” la situació és “diferent”. El tribunal estableix que aquí l'extradició “no és des del principi inadmissible” i que es troba entre els delictes pels quals l'euroordre no exigeix comprovar la doble incriminació i que, per tant, no cal examinar la doble incriminació. El tribunal considera que la malversació es pot emmarcar en el delicte de corrupció. “No obstant això, l'acusació de malversació de diners públics, la presentació dels fets en l'euroordre [...] no conté una descripció suficient de les circumstàncies en les quals es va cometre el crim”. El tribunal alemany explica que, d'una banda, es reconeix clarament que “la presentació dels fets deixa prou clar que l'acusat és almenys políticament corresponsable de la generació dels costos del referèndum d'1,6 milions d'euros, i que el Govern regional no tenia permès utilitzar pressupostos per això a causa de la prohibició del Tribunal Constitucional”. Però afegeix que “el que no queda clar és si l'Estat, de fet, els va haver de pagar del pressupost regional i si l'acusat ho va ordenar”.

El tribunal indica, a més, que “les lleis i l'anàlisi legal enviada per les autoritats espanyoles no deixen clar si acordar el desemborsament sense fer-ne el pagament efectiu seria castigable segons la llei espanyola”. “Amb la informació obtinguda fins ara es pot pensar que els costos després de la destitució del Govern català no es van pagar o almenys no de fons públics”. Per això, el tribunal alemany sol·licita a les autoritats espanyoles “que enviïn com més aviat millor informació addicional” per poder prendre una decisió definitiva sobre el lliurament de Puigdemont per malversació. Això no significa, segons apunta el tribunal, que la sol·licitud d'extradició sigui “inadmissible”.

Finalment, el tribunal deixa clar que no comparteix l'argument de la defensa que en cas que hi hagués extradició, el processament es veuria sotmès a “persecució política”. “No hi ha indicacions que l'acusat, en cas d'extradició, estaria en risc de persecució política”, és a dir, “que el condemnarien per les seves opinions polítiques".

El tribunal considera que, com que no s'ha considerat admissible el delicte de rebel·lió, el risc de fugida és molt menor i, per tant, no és necessari l'ingrés a la presó. Per tot això, el tribunal alemany estableix que Puigdemont queda en llibertat sota fiança de 75.000 euros i que no podrà abandonar Alemanya sense l'autorització de la Fiscalia i que haurà de presentar-se els dimarts davant la policia. Divendres Puigdemont va sortir en llibertat, després de passar dotze dies tancat a la presó de Neumünster.