“T’apedregarem, com es fa al nostre país amb els maricons”

Humberto T. va quedar tan atordit per la pallissa que acabava de rebre que, tot i que no sap com, va acabar estès a les vies del tren. Dues persones que també esperaven a l'estació de Sitges el van ajudar a incorporar-se i el van pujar a l'andana. Li van salvar la vida: dos minuts després va passar el tren que el jove havia estat esperant per tornar a casa. Passaven les cinc del matí i Humberto acabava de patir un intent de lapidació per part de dos nois marroquins. "T'apedregarem, com es fa al nostre país amb els maricons", li van dir durant l'atac.

Abdelhakim H., que ara té 20 anys, és a la presó des de l'octubre del 2016, quan va clavar una brutal pallissa a Humberto amb un menor d'edat. L'Audiència de Barcelona ha condemnat ara Abdelhakim a 12 anys de presó pels delictes d'homicidi en grau de temptativa i robatori amb violència: després d'apedregar-lo, els agressors li van robar el mòbil, 60 euros i la documentació. El tribunal conclou que el jove "va voler fer mal i humiliar la víctima per la seva orientació sexual", recorda que li van cridar "maricon" més d'una vegada durant l'agressió i que el van amenaçar a apedregar-lo perquè "és el que es fa a la meva terra amb els ‘maricons".

La víctima no va ser escollida a l'atzar. Unes hores abans, cap a la mitjanit, Humberto era a la porta d'un dels molts bars d'ambient gai que hi ha a Sitges. S'estava fent un petó amb un amic. Abdelhakim, el menor –que va ser condemnat a quatre anys d'internament– i altres amics el van veure, "van riure i se'n van burlar". Humberto va sortir del bar sobre les 4.30 i se'n va anar cap a la platja per fer temps fins que passés el primer tren. A la platja, segons el seu relat –al qual el tribunal dona plena credibilitat– es va tornar a trobar amb el grup de joves marroquins. I va decidir marxar a l'estació, on es va asseure en un banc i es va quedar adormit.

Abdelhakim i el menor el van seguir i van entrar a l'estació per donar-li "un pal", segons va admetre un dels nois que els acompanyaven, que es va negar a participar en l'agressió. "T'assaltarem", li van dir. Abdelhakim havia agafat "una pedra de grans dimensions" i, per l'esquena, va colpejar Humberto al cap, i això el va fer caure a terra. Quan estava estès li van clavar cops de peu i el van colpejar amb altres pedres que recollien de les vies del tren. Van amenaçar a lapidar-lo per gai. I el van robar. Van marxar rient, mentre Humberto queia a les vies.

El noi que no va participar en l'agressió i un altre home que era a l'estació el van rescatar de les vies. Humberto patia una greu hemorràgia, que, segons la sentència, el podria haver matat de forma immediata. Va trigar 49 dies a recuperar-se 49 i, a més del dany psicològic –la sentència fixa al seu favor una indemnització de 21.105 euros–, li queden quatre cicatrius com a seqüela.

Tant el testimoni com els enregistraments de les càmeres de l'estació acrediten la denúncia de la víctima i descarten la tesi de l'acusat. Segons Abdelhakim, Humberto va iniciar una discussió amb ells "en anglès" i "es va aixecar". Com que, segons el relat dels acusats, van pensar que els volia agredir, van tenir por i per això li van pegar. En el judici, Abdelhakim va negar que l'hagués vist abans al bar. La sentència, no obstant això, li aplica dos agreujants: discriminació ideològica i abús de superioritat, ja que van aprofitar que estava mig adormit i que havia begut alcohol per atacar-lo "per l'esquena" amb una pedra. Aquest segon agreujant el va sol·licitar l'Ajuntament de Sitges, que va exercir l'acusació popular defensat pel penalista Emilio Zegrí.

Encara que no li aplica els beneficis de la llei del menor per la gravetat dels fets, l'Audiència de Barcelona sí que expressa en la sentència que es mostraria a favor d'un "indult parcial".