Mor Winnie Mandela, activista contra l’‘apartheid’, als 81 anys

Winnie Madikizela-Mandela, exesposa del que va ser president de Sud-àfrica Nelson Mandela (1918-2013), i un dels emblemes de la lluita contra l'apartheid, ha mort aquest dilluns als 81 anys com a conseqüència d'una "llarga malaltia", segons ha informat el seu assistent personal, Zodwa Zwane, al diari local Times. "Amb gran tristor informem al públic que Winnie Madikizela Mandela va morir a l'hospital Milkpark de Johannesburg el dilluns 2 d'abril", ha declarat el portaveu Victor Dlamini en un comunicat. La reconeguda activista, nascuda a Bizana el 1936, va patir una infecció als ronyons per la qual va ser hospitalitzada.

"Ha sucumbit pacíficament a primeres hores de la tarda d'aquest dilluns, envoltada de la seva família i els seus éssers estimats", afegeix la nota. La reconeguda activista havia estat internada i donada d'alta en diverses ocasions durant els últims mesos. De fet, portava hospitalitzada a l'Hospital Milpark de Johannesburg des de principis d'any per una infecció renal, tal com ha recollit el portal Eye Witness News.

Madikizela-Mandela va lluitar en la clandestinitat durant els 27 anys en què el seu marit va estar empresonat. El 1994, després de les primeres eleccions democràtiques, va ser nomenada diputada i viceministra d'Art i Cultura. Des de llavors, era diputada, malgrat les poques aparicions en públic durant els últims anys. Aclamada com a mare de la "nova" Sud-àfrica, Madikizela-Mandela va ser torturada i va passar grans penúries, com perdre els treballs amb els quals mantenia les seves dues filles petites, va ser bandejada a centenars de quilòmetres de casa seva i va patir arrest domiciliari i reclusió sense judici.

Winnie i Nelson Mandela es van conèixer el 1957 i es van casar el 1958. Es van separar el 1992, dos anys després de la sortida de Madiba de la presó —després de 27 anys— i dos anys abans que ell es convertís en el primer president negre de Sud-àfrica. El seu divorci es va fer efectiu el 1996.

El període més llarg que va passar a la presó va ser entre el maig del 1969 i el setembre del 1970. Quan Mandela complia cadena perpètua a Robben Island. Aplicant-li la Llei Terrorista, la policia va detenir Winnie a casa seva, a Soweto, en presència de les dues filles, i la va confinar a la presó de Pretòria.

Amb el temps, la reputació de l'exdona de Mandela es va veure marcada per diverses acusacions de brutalitat extrema cap a diversos presumptes delinqüents. Alguns mitjans li van recriminar el seu radicalisme i mala conducta, actituds contràries a la lluita del seu exmarit per la inclusió racial. En l'actualitat, Madikizela-Mandela continua sent una figura de referència dins del Congrés Nacional Africà (CNA), governant a Sud-àfrica des de les primeres eleccions democràtiques, després de la fi de l'apartheid , en les quals va gaunyar el seu exmarit el 1994.

L'activista mantenia una base de suport popular, si bé ha rebut nombroses crítiques pel seu suport a tàctiques violentes per acabar amb l'apartheid, fins i tot en moments en els quals el seu espòs advocava per la reconciliació. Entre els casos més sonats figura la seva condemna pel rapte i assassinat de l'activista Stompie Seipei, qui va ser degollat després de ser acusat de ser un informant. Després del procés d'apel·lació va ser condemnada a pagar una multa. La Comissió per a la Veritat i la Reconciliació va afirmar en el seu informe final el 1998 que Madikizela-Mandela era "política i moralment responsable de greus violacions dels Drets Humans" per part d'un grup de Soweto conegut com Mandela United Football Club.