L’empresonament de Puigdemont revifa les protestes a Catalunya

Els principals accessos viaris a Catalunya van ser bloquejats aquest dimarts, de manera intermitent i per tercer dia consecutiu, pels Comitès de Defensa de la República (CDR). Aquests grups, convocats a través d'internet i majoritàriament de l'òrbita antisistema, s'han reactivat després de la detenció de Carles Puigdemont, que reivindiquen com el president legítim. Els Mossos van intervenir en diversos punts, com l'autopista que connecta amb França, per permetre el trànsit.

Els bloquejos més importants es van produir a l'AP-7, al seu pas per Figueres, i a l'A-2, a l'altura de Soses (Segrià). Els manifestants cridaven consignes a favor de Puigdemont i de l'alliberament dels polítics independentistes que estan a la presó preventiva en el marc de la macrocausa contra l'independentisme. Durant més de vuit hores van interrompre la circulació en tots dos sentits de l'autopista que connecta amb França. La policia catalana va carregar després d'intentar retirar els manifestants de la calçada un per un. Almenys cinc vies es van veure afectades i els comitès de Barcelona també van tallar momentàniament els dos principals accessos a la capital, les avingudes Diagonal i Meridiana. Un altre grup, d'unes 1.500 persones, va intentar encerclar a la tarda l'estació de Sants.

Darrere d'aquestes protestes, que van generar retencions considerables, hi ha els 300 Comitès de Defensa de la República que hi ha per tot Catalunya. Si bé la majoria dels seus membres estan en l'òrbita de l'esquerra radical anticapitalista, el perfil és ampli: estudiants, joves professionals, jubilats... Aquests grups es van organitzar a partir del juliol per garantir el referèndum il·legal de l'octubre Després es van autoproclamar defensors de la república, que donen per proclamada.

En el seu nucli principal hi havia inicialment, a més de moviments propers a la CUP, com Arran, membres de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium. Van ser els responsables de coordinar, sempre a través de les xarxes socials i d'aplicacions com Telegram, l'ocupació dels punts de votació de l'1-O. També van estar darrere de les accions per ocupar infraestructures en l'aturada independentista del 3 d'octubre.

A Barcelona, per exemple, aquests grups s'organitzen per barris i decideixen les seves accions en assemblees quinzenals. La seva estratègia, explica la Maria, el nom fictici d'una membre del comitè del Poblenou, és "aturar el país, desgastar", per "trencar amb la normalitat, perquè el que vivim no és normal", diu en referència al que consideren un escenari de "repressió dels poders de l'Estat". "A mesura que tenim més gent a la presó i exiliada es reorienta l'estratègia", afegeix. La detenció de Puigdemont a Alemanya després de l'emissió de l'euroordre per part del Tribunal Suprem i l'enviament a presó preventiva d'altres líders del procés ha revifat l'activitat dels comitès.

Recaptar fons

La Maria explica que recapten diners per si alguns dels seus membres necessita assistència jurídica. També fan tallers sobre la resistència pacífica i xerrades sobre la no violència, on recomanen "no caure en provocacions" i donen consells sobre "autoprotecció" en cas de detenció. En la causa que instrueix el Suprem, la Guàrdia Civil investiga els comitès perquè considera que aquestes activitats pretenen "evitar la dissolució de manifestacions i impedir l'exercici de les funcions de les forces i cossos de seguretat".

Encara que molts dels militants de la CUP integren els comitès, aquest és un moviment autònom. Aquest dimarts, no obstant això, va quedar palès que les seves estratègies polítiques estan alineades. "Cal paralitzar el país", va explicar el portaveu anticapitalista al Parlament, Vidal Aragonés. El diputat va insistir en el compromís de la seva formació "amb la desobediència civil no violenta" i va evitar pronunciar-se sobre els disturbis amb què acaben algunes manifestacions, com la crema de contenidors. "Cal diferenciar entre botxins i víctimes", va afegir, després de criticar el que considera un abús en l'actuació policial.

En paral·lel a les protestes, CCOO, UGT, l'ANC i Òmnium, juntament amb una altra desena d'entitats socials, van presentar la plataforma Espai Democràcia i Convivència que, entre altres coses, demana "l'alliberament dels presos polítics". Planegen fer una gran manifestació unitària a l'abril i la celebració de fòrums per trobar "una resposta política" a la situació catalana. Els dos sindicats majoritaris, no obstant això, descarten convocar la vaga general que demanen altres agrupacions de treballadors.