La tuberculosi s’estabilitza a Barcelona després d’anys de caiguda

La tuberculosi es resisteix a desaparèixer a Barcelona, tot i que manté la seva tendència a la baixa. La malaltia infecciosa fa alguns anys que està estancada amb una taxa per sota dels 17 casos per 100.000 habitants a la capital catalana. El 2017 es va tancar amb 267 diagnòstics, més que el 2016 (260), però menys que el 2015 (280), un ball de xifres no significatiu a efectes epidemiològics. Els experts atribueixen aquest setge a la tuberculosi al Programa de prevenció i control de la tuberculosi que va desplegar Barcelona ara fa 30 anys, però assenyalen que l’estabilització dels últims anys es deu a la complexitat social dels casos. El control i la vigilància intensiva han reduït les taxes de tuberculosis un 75% des dels anys noranta.

La tuberculosi és la malaltia infecciosa que ha causat més morts al món, per damunt fins i tot de la sida. Tot i que segueix sent un marcador de desigualtats socials —es coneix com una malaltia “de pobres” perquè afecta especialment col·lectius vulnerables en risc de pobresa—, els països més desenvolupats tampoc se’n lliuren. A Barcelona, els immigrants en exclusió social i les persones sense llar continuen sent les principals víctimes de la malaltia. “El nombre de casos segueix sent molt important, però en els últims anys estava disminuint i ara s’ha estabilitzat. El perfil més afectat no ha variat: gent més vulnerable des del punt de vista social, amb indigència, addicció a drogues, alcoholisme…”, assenyala el doctor Joan Pau Millet, director mèdic de Serveis Clínics, un centre de la xarxa sanitària pública especialitzat en el tractament de la tuberculosi en persones en risc d’exclusió.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) va desplegar fa tres dècades un model d’abordatge que ha aconseguit reduir-ne la incidència, però encara és lluny de les xifres que marca l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per entrar en fase de preeliminació —menys de 10 casos per 100.000 habitants—. Queden comptes pendents: atenció intensiva als grups de risc, programes de cribratge i diagnòstic precoç.

Els experts admeten que aquesta “estabilització” en els casos, que ha reduït el nivell de desacceleració dels últims anys, es deu a la seva complexitat. “El programa de control de la tuberculosi està funcionant molt bé i per això el nombre de casos està disminuint, però aquesta disminució s’ha estabilitzat perquè hi ha una gran necessitat i perquè tenim persones que venen de països amb una alta càrrega de tuberculosi i poden desenvolupar-la aquí”, apunta Millet. Jesús Ospina, metge de la unitat de Tuberculosi de l’ASPB, hi coincideix: “Hi ha més complexitat social per la situació en la qual viuen, la seva història personal. Hi ha molt d’estigma, tenen por i això dificulta, per exemple, l’estudi dels contactes [una de les estratègies de l’ASPB per detectar infeccions precoçment a l’entorn d’un pacient]”.

Els epidemiòlegs també posen l’accent en la reducció del retard diagnòstic que, a Catalunya, estava al voltant dels 52 dies el 2016 —a la ciutat de Barcelona aquest retard era menor—. “Aquesta desacceleració podria ser a causa de la crisi i la precarietat, però les estructures de control estan funcionant. També pot estar relacionat amb el canvi de flux migratori. Cal mantenir la guàrdia respecte a la sospita de casos. Cal agafar el bisturí i afinar quin perfil està patint més la malaltia per bolcar-hi els recursos econòmics i sanitaris”, afegeix Millet.

Agents comunitaris

Un paper fonamental per pal·liar el retard en el diagnòstic i atendre els casos vulnerables és el dels agents comunitaris de salut, una eina més del programa de control de la tuberculosi de l’ASPB. Sayid Abdelkarim, natural del Sudan, fa una dècada que és entre els agents comunitaris de l’ASPB, una figura que transcendeix les funcions d’un simple traductor.

“Fem acompanyament i seguiment, els expliquem què és la tuberculosi, que té cura…”, matisa ell mateix. “És una figura fonamental per pal·liar no només els problemes de comunicació, sinó per aproximar el pacient a la malaltia i al sistema i per trencar barreres”, afegeix Millet.