El secret més tèrbol dels Mossos

Tres cotxes surten del complex central dels Mossos a Sabadell i es dirigeixen a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. No tenen més de vint minuts de camí. A les 11.00, quan entren al recinte, amb prou feines tenen marge de reacció. Els sis mossos es veuen envoltats per furgonetes i cotxes de la Policia Nacional, que els confisca 36 caixes carregades d'informació per cremar. Oficialment, la policia catalana dirà que és una destrucció rutinària de documents. Posteriorment, el contingut d'aquestes caixes despullarà els serveis d'intel·ligència dels Mossos: seguiments, informes i anàlisis de partits polítics, associacions, advocats, periodistes, mitjans de comunicació i moviments socials.

El material pertanyia a la Comissaria General d’Informació, que va néixer el desembre del 2011, a càrrec del conseller convergent Felip Puig. Abans era només una divisió que depenia del director general. Per liderar-la, va triar el comissari Manel Castellví, un històric del cos. Puig va fer dependre la comissaria general del coordinador central, que fins al maig era el comissari Ferran López, el nou cap del cos triat per el Ministeri de l’Interior per substituir Josep Lluís Trapero. En els últims anys, amb l'increment de l'amenaça gihadista, la Comissaria d’Informació s'ha convertit en una peça clau: és una de les que té més recursos i ha fet una campanya de fitxatges d'agents de l'àmbit de la investigació.

Más información

Una jutgessa investiga si els Mossos van espiar l’expresident de Societat Civil Catalana

El Sindicat de Policies acusa el Cesicat d’un atac al seu web

Puig va crear la Comissaria General en ple apogeu del moviment 15-M, que va provocar seriosos problemes als Mossos al carrer i en va generar el descrèdit amb el brutal desallotjament de la plaça de Catalunya del 2011. Els papers intervinguts demostren com els primers anys, Informació va centrar els seus esforços en l'activisme i l'anarquisme. En els papers queda compromesa la Unitat Central de Recursos Operatius, un grup d'unes 40 persones, dependents de l’Àrea d’Anàlisis. Fonts policials la defineixen com l'homòleg del grup de captació de fonts del Cos Nacional de Policia. Ells eren els destinataris dels polèmics informes elaborats sobre activistes, periodistes i advocats, a partir de les xarxes socials, que va monitoritzar el Cesicat, la qual cosa es va considerar l'embrió del CNI català. Les caixes contenien documentació de la polèmica agència de ciberseguretat, que va caure en desgràcia quan es va fer pública la seva activitat. També consten anàlisi d'ateneus i "els seus habitants" i informes sobre moviments anarquistes. En aquell moment, Puig ja va demanar que l’avisessin dels moviments de l'exdiputada del PP, Alicia Sánchez Camacho, a través dels seus escortes dels Mossos, segons la Policia Nacional.

Entre els documents més recents, surten a la llum els informes “polítics”, com els descriu la Policia Nacional en l'anàlisi remesa a la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Els investigadors conclouen , sobre la base de l'estudi de la documentació, que la policia catalana va fer “tasques de vigilància, seguiments, així com enregistraments de converses i presa de fotografies de personal de l'àmbit polític, periodístic, empresarial i social, que poguessin ser una amenaça per al procés sobiranista”.

La policia pot realitzar seguiments. Però perquè estiguin dins de la legalitat, no poden ser “invasius” amb la vida privada. I a més, aquesta vigilància ha de tenir una finalitat vinculada a la seguretat pública. Els papers que anaven a cremar els Mossos detallen un especial interès d'“intel·ligència” dels Mossos per personatges partidaris de la unitat d'Espanya, com l'expresident de Societat Civil Catalana (SCC) Josep Ramon Bosch —entitat que els Mossos consideren d'“extrema dreta”—, o l'advocat José María Fuster-Fabra.

Aquest cas, admeten fonts policials, és un dels més flagrants. A la documentació que s'anava a destruir consten tres folis que recullen un control de l'advocat al juny del 2017, quan anava a declarar en la comissió d'investigació del Parlament sobre l'anomenada Operació Catalunya, l'intent de la brigada patriòtica de la policia de desprestigiar els líders del procés.

L'equip es va constituir en ple apogeu del moviment 15-M

Fuster-Fabra ja s'ha querellat en els jutjats pel presumpte “espionatge polític” dels Mossos, i també ha presentat les querelles en nom d'uns altres dels afectats, com Bosch, els líders del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), David José Aragoneses i David Miquel, la plataforma Barcelona amb la Selecció o el periodista Albert Castillón. Uns altres dels afectats són dos exdetectius de l'agència Mètode 3, i, de rebot, el secretari primer de la mesa del Consell General de Ciutadans, David Heredia, amb el qual es reuneixen. El cas, expliquen fonts policials, estava judicialitzat després d'una denúncia inicial de Francisco Marco, director de Mètode 3, contra els dos exdetectius per la seva suposada implicació en l'Operació Catalunya. En aquest context, la policia catalana elabora un informe sobre alguns dels periodistes que treballen a El Confidencial a Catalunya als quals vinculen amb la xarxa d'informació dels exdetectius.

La policia autonòmica va realitzar també un informe el febrer del 2017 sobre “l'estructura” d'Endavant, formació vinculada a la CUP a la qual pertany l'exdiputada Anna Gabriel. També s'esmenta un projecte que investiga Arran, formació de l'esquerra independentista considerada les joventuts de la CUP.

A més de nombrosos actes l'1 d'octubre que comprometen el paper dels Mossos per evitar el referèndum, el contingut de les caixes desgrana noms, mètodes i polèmiques pràctiques d'activitat d'intel·ligència de la policia catalana, que comandaments del cos defensen com a legítimes en el seu paper de “policia integral”. L'única explicació oficial fins ara per part dels Mossos és que la destrucció d'aquests papers respon a una activitat “habitual” i “periòdica”. Fonts dels Mossos no dubten que algú de la policia catalana va avisar la Policia Nacional de la imminent crema.

La policia sosté que va vigilar persones que es van oposar a el procés