“Les nostres filles no han de demanar, han d’exigir”

El televisor del Racó de Rosselló, un bar a l'Eixample de Barcelona, emet els informatius d'Antena 3 sota un lema contundent: "8-M, les dones paren". "Parar, per a què!", exclama la propietària de l'establiment, una dona de nacionalitat xinesa, quan se li pregunta si fa vaga. A la barra somriu una dona que escura un suc de taronja. Una senyora que juga en una màquina escurabutxaques ni s'immuta quan sent el crit, però a la porta del bar, la Cristina, administrativa en una productora de cinema, s'enfada: "I tant que serveix! Tres companyes hem fet vaga, és una manera de fer-nos notar". La Cristina diu que l'exemple més flagrant de desigualtat que pateix és la distribució de responsabilitats: els homes del seu departament fan el que els pertoca per contracte mentre que elles son multitasca. “Si algú ha de portar cafès o fer un encàrrec, serem nosaltres", explica la Cristina.

L'Ajuntament ha guarnit el carrer Provença amb cartells commemoratius del Dia Internacional de la Dona. Sota un d'aquests cartells, mentre esperen a que el semàfor es posi verd, dues noies d'origen llatinoamericà confirmen que no deixaran de treballar: una és caixera d'una cadena de supermercats i relata que està autoritzada a fer l'aturada de 2 hores que han convocat els sindicats, i també per secundar la vaga, però que aleshores perdria el salari d'un dia. L'altra noia empeny la cadira de la senyora que cuida. A l'altra banda del pas de vianants hi ha la botiga de roba Bella Bella, regentada per la Lui, una xinesa de la província de Zhejiang: "A la Xina se celebra més aquí. És laborable però dinem amb les amigues, sortim de passeig. Aquí no podem celebrar-ho perquè ni tenim els avis que ens cuidin dels nens ni cap persona que atengui el negoci", explica Lui.

A la gran majoria d'establiments del centre de Barcelona hi ha dones treballant aquest 8-M. Per Provença es deixen veure algunes persones amb el color violeta de la lluita feminista, com la Bea López, metgessa del Clínic, que denuncia que el 72% de la plantilla de l'hospital son dones però totes les places de direcció les ocupen homes. Neus Gasol té 80 anys i atén el públic a la merceria Ocal, també al carrer Provença. Ella no pot fer vaga, diu, perquè ha de cuidar del seu marit malalt. El seu cop de mà, explica, serveix perquè la seva filla i la neta sí que se sumin a la vaga. "Això és una cosa per a les joves, nosaltres ja tenim la vida enrere", opina Gasol.

"Les nostres filles no han de demanar, han d'exigir", afirma la Paquita durant la reunió del Grup de Dones Sàvies, un taller que se celebra cada dijous al Centre Cívic Urgell, dirigit per la terapeuta Maria Ortí. La majoria de participants superen els 70 anys. Una amiga de la Paquita intervé escandalitzada: "Fa poc a casa del meu fill hi van instal·lar la rentadora. El tècnic li explicava com funcionava la màquina i a la meva jove només la va esmentar per demanar-li un drap. Ella no es va estar pas callada! Les noies avui tenen geni".