Un president per mantenir el desafiament

La decisió de Junts per Catalunya de presentar com a candidat a president de la Generalitat Jordi Sànchez, en presó preventiva per un suposat delicte de rebel·lió, sedició i malversació, obre un nou enfrontament amb l’Estat. El Govern espanyol veu inviable que una persona amb càrregues judicials sigui president. L’Executiu central, no obstant això, té poc marge de maniobra per impedir el pla dels de Carles Puigdemont i deixa en mans de la justícia la solució del problema.

Per què Puigdemont proposa Sànchez com a president? El pla de l'expresident fugit de la justícia espanyola passa per renunciar a liderar la Generalitat però continuar amb la seva pugna amb el Govern espanyol. Per això proposa com a substitut l'exlíder de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i diputat de Junts per Catalunya, a la presó des de fa 135 dies. Amb aquesta candidatura, Puigdemont busca forçar moviments de l’Executiu central i de la justícia per impedir la seva investidura i així reforçar el seu relat que l’Estat no respecta el resultat del 21-D. Segons la llei de Presidència, el nomenament del president correspon al Rei, després de ser investit.

Pot Sànchez ser investit? L'informe dels lletrats del Parlament sobre la investidura a distància de Puigdemont va concloure que el candidat ha d'estar present a la Cambra per poder ser investit i que no és viable ni l'elecció telemàtica ni delegada. Per això, si Sànchez vol ser triat haurà de demanar permís al jutge Pablo Llarena perquè el deixi assistir al ple d'investidura.

L'instructor del Tribunal Suprem ha rebutjat fins ara les peticions d'excarceració temporal formulades per Sànchez i Oriol Junqueras, els dos diputats electes que són a la presó. L'argument principal és que l'excarceració temporal podria donar lloc a “mobilitzacions ciutadanes col·lectives violentes” que posin en perill la convivència ciutadana. Però aquests rebutjos no poden extrapolar-se sense més a la nova situació, ja que Llarena considera que els presos preventius no es poden veure privats dels seus “drets de representació” i la prohibició d'acudir a la investidura privaria, en principi, Sànchez del dret a ser triat. La situació haurà de resoldre-la el jutge en una nova interlocutòria. El precedent de Juan Carlos Yoldi, pres d’ETA, al qual se li va permetre el 1987 assistir a un ple del Parlament basc quan HB el va presentar com a candidat a lehendakari, juga a favor de Sànchez. Però la Fiscalia considera que totes dues situacions no són equiparables perquè l'excarceració puntual de Yoldi no implicava risc de reincidència delictiva i la dels líders del procés, sí.

Què ha dit el jutge Llarena sobre els drets polítics dels presos preventius? L'instructor del Suprem va admetre en una interlocutòria el 12 de gener que la Llei d’Enjudiciament Criminal i el Reglament del Parlament només preveuen com a causes de suspensió dels “drets de representació” d'un diputat que hi hagi una sentència ferma que imposi pena de presó o una interlocutòria ferma de processament amb ordre d'empresonament. Sànchez, que ara és un pres preventiu no processat, no pot ser privat del dret a ser diputat. Per garantir aquest dret sense assumir els riscos que, segons el jutge, implica el trasllat des de la presó al Parlament, el jutge va declarar la “incapacitat prolongada” dels diputats presos per complir les seves funcions parlamentàries, encara que els permet delegar el vot. Aquesta situació impediria també a Sànchez fer tasques tan habituals per a un cap de Govern com assistir a les reunions de l’Executiu, concedir entrevistes sense demanar permís o connectar-se sense restriccions a internet i fer servir el telèfon mòbil.

És efectiva una presidència amb aquestes limitacions? Els dubtes sobre l'eficàcia i viabilitat d'una presidència telemàtica de Puigdemont des de Brussel·les es repeteixen amb el cap de l’Executiu català reclòs a la presó de Soto del Real. La llei de Presidència estableix que en “cas d'absència, malaltia o impediment” del líder de l’Executiu exerceix la seva suplència el vicepresident o el conseller primer. Acceptar la presó com a “impediment” és una interpretació laxa de la llei, si bé Llarena ja ho va fer així quan es va referir a la delegació del vot. El president pot delegar gairebé totes les funcions menys, per exemple, convocar noves eleccions.

Qui podria ser el candidat si no ho pot ser Sànchez? Si és inviable la investidura de Sànchez, Junts per Catalunya proposaria com a candidat Jordi Turull, que també està investigat per rebel·lió però, després de passar dos mesos a la presó, es troba en llibertat condicional. Jurídicament no hi ha cap restricció perquè Turull sigui investit president mentre no hi hagi una condemna que l’inhabiliti per exercir càrrec públic. Les previsions més optimistes apunten al fet que el judici contra els líders del procés es farà a la tardor i la sentència es dictarà abans que s'acabi el 2018. En aquest moment, si el Suprem condemna Turull a una pena d'inhabilitació, hauria de deixar el càrrec. Aquí s'obriria de nou el ventall de possibilitats i es posen sobre la taula altres noms, com el de la diputada i persona de confiança de Puigdemont, Elsa Artadi.

Quines són les condicions perquè s'aixequi el 155? El Govern espanyol sempre ha defensat que només es posarà fi a la intervenció de la Generalitat quan hi hagi un nou Executiu autonòmic. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va dir dimarts que el manteniment del 155 depèn tant de qui sigui el futur president com que el nou Govern compleixi la llei. La Moncloa diu que Sànchez no està en condicions de ser president.