‘Els estranys’, premi Òmnium a la millor novel·la en català del 2017

Els estranys, la novel·la de Raül Garrigasait, ho té tot per ser la millor novel·la en català del 2017: un personatge complex (un jove oficial prussià) i solitari que xoca amb l'estranyesa i el contrasentit del món; una època històrica (1837, guerra carlista) descrita amb gran eficàcia; una estructura ben travada, “d'arquitectura perfecta”; un humor refinat no exempt de fina sàtira; un estil depurat i elegant i una reflexió sobre la ficció, l'autoficció i el sentit de la història... O així ho han vist els membres del jurat del Premi Òmnium Cultural a la millor novel·la en llengua catalana de l'any 2017, que ha convocat l'entitat cultural per primera vegada i amb voluntat de convertir-se en el veritable Goncourt francès o el Booker anglès de les lletres catalanes. En qualsevol cas, ja és el de millor dotació per a una obra publicada en aquesta llengua: 20.000 euros per a l'autor (molt més que guardons a obra inèdita, com el Josep Pla, que atorga 6.000 euros) i 5.000 per a la promoció de l'obra per part de l'editorial, en aquest cas Edicions de 1984.

La novel·la de Garrigasait (Solsona, 1979) es va imposar finalment a dues obres també molt elogiades: Robinson, de Vicenç Pagès (Empúries), i Els fills de Llacuna Park, de Maria Guasch (L’Altra Editorial). Però potser partia amb avantatge en les apostes, com indicava que ja hagués estat reconeguda el juny passat amb el Premi Llibreter, que concedeixen els venedors de llibres. A més de la crítica, el mercat, ni que sigui en les xifres modestes del català, també donava avisos de la seva excel·lència: modestament però inexorablement, ja s'han fet tres edicions de la novel·la, uns 5.000 exemplars venuts, mentre que se'n prepara una quarta per afrontar la campanya de Sant Jordi. La seva traducció al castellà tot just es mou per una desena part.

“És una història d'amistat en temps convulsos, de la perplexitat de la mirada d'un estranger i el viure entre la ideologia i la sensualitat, parlant així d'alguna manera dels nostres problemes d'avui”, assegura el guanyador, des del 2007 director de la col·lecció de clàssics grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge, sobre la seva novel·la, en la qual un aristòcrata oficial estranger es troba atrapat en plena guerra carlista en terres de Solsona.

Un jurat format majoritàriament per professors universitaris (Maria Dasca, Rosa Cabré, Carme Gregori, Xavier Pla i Oriol Izquierdo), aliè a inèrcies i influxos editorials i als qui un comitè de selecció (l'editor de la revista digital Núvol, Bernat Puigtobella; les llibreteres de La Impossible, Olga Federico i Mireia Perelló; i l'exresponsable del Servei de Biblioteques de Generalitat, Carme Fenoll) va deixar la decisió final a partir de tres títols, és un dels grans actius per consolidar un guardó que té “voluntat de cànon, de marcar les obres de referència de la literatura catalana contemporània”, afirma Roser Sebastià, membre de la comissió de Cultura d'Òmnium. “Volem prestigiar la literatura catalana i ampliar la seva base de lectors: amb els nostres gairebé 100.000 socis tenim capacitat per fer llegir més llibres en català”, opina Sebastià.

El guardó, a més de reforçar públicament la imatge de l'entitat com a ens cultural, compensant així el protagonisme polític adquirit en els últims temps arran del procés i que ha comportat la presó preventiva del seu president, Jordi Cuixart, cobreix un buit en el panorama dels guardons literaris en català que fins ara només ocupava, a banda del Llibreter, el Joan Crexells de novel·la que convoca l'Ateneu Barcelonès, si bé amb una dotació més modesta (6.000 euros). Un canvi de bases recent d'aquest guardó, que reforça el mètode de la selecció prèvia per a la deliberació final del jurat a partir de les votacions dels seus socis i dels usuaris de biblioteques públiques, podria deixar, no obstant això, el Premi Òmnium en una millor situació per destacar l'excel·lència amb més rigor.