Mas també al·lega que la independència va ser simbòlica
El jutge Llarena deixa en llibertat sense fiança l'expresident de la Generalitat
L'expresident de la Generalitat Artur Mas es va sumar aquest dimarts a la llista d'investigats pel Tribunal Suprem que han qualificat de "simbòlica" la declaració d'independència aprovada pel Parlament el 27 d'octubre. Així la va definir Mas davant del jutge Pablo Llarena, que el va deixar en llibertat sense fiança després de prendre-li declaració. A les portes del tribunal, l'expresident va rebutjar que el restar-li valor efectiu a la declaració d'independència obeeixi a una estratègia de defensa. "No m'estic retractant de res", va dir Mas.
Llarena va preguntar a Mas si està disposat a comparèixer cada vegada que l'hi demani –encara que no es tracta de cap mesura cautelar ni són compareixences periòdiques– i li ha contestat que sí.
L'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), l'exconvergent Neus Lloveras, declara també aquest dimarts davant del jutge del Suprem. Tant Mas com la líder dels municipis estan sent investigats per la seva participació en els preparatius del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.
L'expresident ha arribat a les 8.45 acompanyat del seu advocat i ha entrat amb ell al tribunal, mentre que fora s'han quedat altres dels seus acompanyants, com la seva dona, Helena Rakòsnik, i Marta Pascal (PDeCAT), que va comparèixer dilluns davant del Suprem també com a imputada al mateix cas.
Altres dirigents polítics que han acompanyat Mas han estat Jordi Xuclà, Míriam Nogueras o David Bonvehí, tots dos del PDeCAT, i membres d'ERC, com Teresa Jordà i Bernat Picornell, i el vicepresident de l'Associació de Municipis per a la Independència, Jordi Gaseni.
Comitè estratègic del procés
Llarena va ampliar la investigació pel procés independentista a diversos dirigents polítics, entre els quals hi ha Mas, perquè considera que els fets que s'investiguen s'han pogut desenvolupar sota la direcció i la coordinació d'un comitè entre els quals es trobarien els presidents i portaveus dels grups parlamentaris independentistes de l'anterior Parlament de Catalunya.
També apuntava els presidents i secretaris generals dels partits polítics independentistes i la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, també citada aquest dimarts com a imputada.
En el document EnfoCATs, en el qual es determinava el full de ruta a seguir després de la declaració unilateral d'independència (DUI), es parlava d'aquest comitè estratègic del procés. Mas va abandonar la primera línia política al gener, en deixar la presidència del PDeCAT. Lloveras és alcaldessa de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i va ser diputada al Parlament la darrera legislatura.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Catalunya
- Referèndum
- Poder judicial
- Conflictes polítics
- Govern autonòmic
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Eleccions
- Administració autonòmica
- Justícia
- Tribunal Suprem
- Administració pública
- Política
- Espanya
- Artur Mas
- Eleccions Catalunya 2017
- Eleccions catalanes
- Referèndum 1 d'octubre
- Eleccions autonòmiques
- Tribunals
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Teresa Jordà