L’Audiència Nacional imputa Trapero per un nou delicte de sedició

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha tornat a citar divendres com a investigat l'excomissari major dels Mossos Josep Lluís Trapero per respondre per un nou delicte de sedició per l'organització i celebració del referèndum il·legal d'autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre. La magistrada, en una interlocutòria molt dura, considera que l'actuació del cos policial autonòmic en aquesta jornada i en les anteriors “va ser dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència”. Trapero ja va ser interrogat pel mateix delicte en relació amb els incidents dels dies 20 i 21 de setembre, quan la Guàrdia Civil va llançar l'operació Anubis contra l'organització de la consulta, prohibida pel Tribunal Constitucional.

En la seva resolució, la magistrada relata que durant la jornada del referèndum “es va dissenyar un pla premeditat per evitar actuar, que procedia de la cúpula policial de Mossos d'Esquadra, cúpula comandada per Josep Lluís Trapero i en connexió directa amb els membres del Comitè Estratègic”, citats al document EnfoCATs, intervingut a Josep Maria Jové, número dos de la Conselleria d'Economia en l'època en què aquesta va estar dirigida per Oriol Junqueras, el president d'ERC, avui a la presó.

La jutgessa Lamela insisteix que per assegurar l'èxit del procés independentista “resultava essencial comptar amb la capacitat investigadora i intimidatòria dels Mossos”, cos integrat “per més de 17.000 efectius armats, amb el potencial efecte coercitiu que representen”.

Els fets atribuïts a Trapero podrien constituir, segons Lamela, dos delictes de sedició pels fets esdevinguts els dies 20 i 21 de setembre i l'1 d'octubre del 2017, sense perjudici de posteriors qualificacions" i, en particular, "de la qualificació dels fets com a constitutius d'un delicte d'organització criminal”.

La conducta dels Mossos, segons Lamela, des del dia 20 de setembre fins avui del referèndum de l'1 d'octubre, “emmascarada sota els principis d'actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat, va ser de total inactivitat”.

La jutgessa afegeix que tant el fiscal en cap de Catalunya com el coronel de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos, que va ser nomenat coordinador del dispositiu de vigilància, van posar de manifest al major dels Mossos que el pla d'actuació que s'havia elaborat prèviament no era adequat per al compliment de les ordres que li havien estat impartides, “comprometent-se aquest a modificar-lo amb les recomanacions que li van donar. No obstant això, mai va arribar a fer-hi cap modificació, dirigint la seva actuació conforme al pla originari”, conclou Lamela.

Per anul·lar qualsevol actuació que bloquegés aquest pla estratègic cap a la independència, la magistrada destaca les pautes d'actuació de caràcter genèric ordenades pels Mossos, sense cap signatura, el sistema de comunicació que van utilitzar els agents en servei l'1 d'octubre, que va alentir les comunicacions, així com ordres orals d'aquell dia que contradeien les escrites, deixant tot això, “en l'àmbit de la valoració personal de l'agent actuant, el compliment judicial del TSJC, afectant en cascada aquesta exigència a la resta de pautes d'execució i deixant-les desactivades”.

La jutgessa conclou que la finalitat immediata de Trapero estava orientada “ a facilitar la celebració del referèndum i amb això la proclamació d'una república catalana, independent d'Espanya, sent conscient que desenvolupava una actuació al marge de les vies legals, desatenent el mandat rebut des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i en contra de les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional”.