El Suprem confirma que va ser legítim prohibir a Sànchez fer campanya fora de la presó

El Tribunal Suprem ha confirmat que la decisió del magistrat Pablo Llarena de prohibir que el responsable de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, sortís de la presó per fer campanya electoral va ser legítima. Al desembre, al número dos de la llista de Junts per Catalunya se li van denegar els permisos per sortir de la presó, així com més disponibilitat per utilitzar internet i per tenir determinats contactes amb els mitjans de comunicació, una qüestió que ell havia sol·licitat en la seva condició de candidat a les eleccions autonòmiques catalanes. L'alt tribunal ha desestimat el recurs de Sànchez contra aquesta decisió. 

El recurs d'apel·lació argumentava que s'havien vulnerat els drets fonamentals de Sànchez, expresident de l'ANC, i, en concret, el seu dret a la participació política.

La sala segona penal considera que les limitacions imposades per Llarena es deuen al fet que en actes de campanya fora de la presó Sànchez podria haver impulsat "mobilitzacions immediates que servissin per aconseguir la seva fugida". 

A més, el Suprem desestima la petició subsidiària de plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va fer la defensa de Sánchez, que explica en el seu recurs que busca crear jurisprudència en defensa d'aquests drets, ja que a la pràctica l'assumpte ha perdut l'objectiu, atès que ja s'han fet les eleccions.

El Suprem recorda en la seva interlocutòria que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha proclamat que la legislació europea consagra els drets subjectius al vot i elegibilitat, però també incorpora limitacions explícites que cada Estat pot modular, sempre que la participació democràtica no perdi efectivitat i que aquestes limitacions responguin a finalitats legítimes que tinguin una correspondència adequada amb els motius que les impulsen.

La sala subratlla que la interlocutòria del jutge Llarena contra la qual es va interposar el recurs va destacar que Sànchez era el número dos d'una llista electoral de 85 candidats, a la qual es va incorporar quan ja estava privat de llibertat per la seva presumible participació en delictes d'extrema gravetat, com rebel·lió, sedició i malversació agreujada.

D'aquesta manera, "la limitació de la seva llibertat ni anul·lava completament la seva capacitat de dirigir-se a l'electorat per mitjans diferents de la presència personal als mítings convocats ni tampoc impedia que altres integrants de la seva candidatura abordessin plenament les activitats de campanya".

La sala considera mancades de fonament les objeccions de Sànchez a la proporcionalitat de la decisió del jutge instructor. "La sospita del jutge d'instància sobre el fet que el sol·licitant podria aprofitar la circumstància per incitar la ciutadania a actuacions tumultuàries no deixa de ser raonable", assenyala el tribunal. "Tot i que és cert que una vegada produïda la reiteració delictiva, l'instructor podria revocar les autoritzacions concedides, també ho és que en aquest cas el dany que s'intentava evitar ja s'hauria produït", afegeix el Suprem.