El procés esquitxa la col·lecció Tàpies

L'aplicació del 155 des del 28 d'octubre ha tingut efectes inesperats. Un ha estat la ruptura de les negociacions entre la família del pintor Antoni Tàpies i la Generalitat per arribar a un acord perquè la seva col·lecció privada no es vengués. El 9 d'octubre, una setmana després que se sabés que la sala de subhastes Christie’s de Londres havia posat a la venda dues de les set obres de la col·lecció de Tàpies –la bonica escultura Homme, d'Alberto Giacometti, que es va vendre per 3,8 milions d'euros, quatre vegades més que el seu preu de sortida, i Untitled (orange and yellow), una impressionant obra de Mark Rothko del 1969 que es venia a partir de 4,4 milions d'euros, però que no va trobar comprador–, l'exconseller Lluís Puig es va reunir amb Antoni Tàpies i Barba, fill del pintor, amb la finalitat de reconduir la situació i impedir la venda i dispersió de la col·lecció del seu pare. El desacord econòmic entre les parts i, sobretot, la difícil situació política que va acabar amb la intervenció de la Generalitat per part de l'Estat, van impedir que aquestes reunions continuessin i s'arribés a un acord satisfactori.

Per això, la pàgina web de la sala londinenca ofereix per a la subhasta del 27 de febrer (tant en la d'art impressionista i modern com en la d'art surrealista) la venda de les cinc peces restants: dues peces signades per Joan Miró i una de Pablo Picasso, Paul Klee i Vassili Kandinski, respectivament, uns lots que surten a la venda per entre 4,3 i 5,9 milions d'euros en total, i la peça estrella és El gall dessagnat, de Picasso (entre 2,4 i 3,1 milions). Aquestes xifres fàcilment poden ser superades en la sessió.

La jugada de la Generalitat era intentar acordar una fórmula per la qual les obres d'art no acabessin disperses i es quedessin a Catalunya. I això passava per “oferir unes condicions amb les quals tothom estigués còmode i la família no es veiés forçada a vendre”, van assegurar fonts de la Generalitat el 22 d'octubre. Fórmules com les d'“oferir la possibilitat de pagar amb les obres els seus impostos o buscar algú que les adquireixi i les doni i dipositi, per exemple, a la Fundació Tàpies”, eren sobre la taula. La situació, que llavors es qualificava de “difícil, perquè estem parlant de xifres molt altes, ja que les obres tenen un preu de sortida que oscil·la entre els 10,2 i 14 milions d'euros, i no es disposen d'aquests recursos”, va acabar sent inviable quan l'interlocutor de la Generalitat, el conseller Puig, va desaparèixer de l'escena després de la intervenció de l'Estat, només sis dies després.

La col·lecció de Tàpies no només està formada per aquestes set obres que han sortit a la llum pública perquè la seva família les subhasta a Londres. També disposa d'un bon nombre de peces signades per Francisco de Goya, Marcel Duchamp, Louise Bourgeois, Lucho Fontana, Norman Rockwell i altres anònimes d'art africà, sumeri, egipci, maia, japonès, precolombí, popular i romànic, fotografies i llibres de bibliòfil. Una col·lecció que l'artista va anar formant a partir de la dècada del 1940, en paral·lel a la seva trajectòria professional (i que ajuda a entendre la seva obra), malgrat que no va ser fins al 1960, amb la seva consolidació, quan va començar a prendre importància.

La Fundació Tàpies ha mostrat en dues ocasions part d'aquesta impressionant col·lecció: el 2010 a l'exposició Els llocs de l'art i el 2015 a Col·lecció d'artista, sempre dialogant amb les obres creades per Tàpies. L'obra de Picasso que es vendrà el 27 de febrer no hi ha cap dubte que tindria un lloc destacat al Museu Picasso d'aquesta ciutat. Per això, l'actual director del centre, Emmanuel Guigon, va intentar comprar-la després de saber-se que es venia, tot i que no ho va aconseguir perquè no disposava de la quantitat necessària, més de 2,5 milions d'euros.