El tardofranquisme a Barcelona, versió ‘thriller’

Els crits d'Arriba España! i Viva Franco! enmig d'una desfilada de camises blaves que poratven la bandera preconstitucional —la de l'àguila— i l'estendard de la Falange en ple centre de Barcelona no va passar desapercebuda. Alguns vianants van contestar acusant-los de “fatxes”. “Calla, que és una pel·lícula”, va ser la resposta aclaridora. L'anècdota és real i va passar dimecres passat en el rodatge de la sèrie El día de mañana, dirigida per Mariano Barroso per Movistar+, basada en la novel·la homònima de l'escriptor Ignacio Martínez de Pisón. Un retrat de la capital catalana de mitjans de la dècada dels anys seixanta fins al 1974, temps moguts en els quals van conviure la duresa dels últims anys del franquisme amb un creixent moviment polític a la clandestinitat.

Temps d'una fosca Prefectura Superior de Policia i més tenebrosa Brigada Política Social en mans del comissari Creix. I temps, en definitiva, d'una societat que es preparava per a un profund canvi amb homes i dones que aspiraven a més i que creien que tenien el futur a les seves mans. La novel·la de Martínez de Pisón trena la història a través del relat que fan una dotzena de personatges sobre el protagonista, Justo Gil, que encarna un emigrant de Saragossa que arriba a Barcelona a mitjans dels anys seixanta. Amb les mans a les butxaques, sense un duro i amb ganes de menjar-se el món.

L'adaptació per a la sèrie televisiva fita els personatges del llibre. Oriol Pla és l'actor que dona vida a Justo a la sèrie: “És un home de moltes cares. És egoista, fosc, superb, però també generós, vital”, explicava en el rodatge. Pla, premi Gaudí com a actor secundari per Incerta glòria, encarna un home que es fica en embolics que l'enreden com una bola de neu i acaba sent confident de la policia. La sèrie recrea episodis negres de l'època: “La persecució policial de les cèl·lules comunistes, les infiltracions de confidents, com es va donar forma a grups d'ultradreta des de la pròpia policia”, desgranava Barroso, que es va documentar a fons abans d'encarar el guió conjuntament amb Alejandro Hernández. La immersió prèvia va incloure entrevistes a personatges de la ultradreta i a inspectors de policia que van conèixer alguns d'aquells episodis com la repressió de la Caputxinada —una reunió clandestina de l'antifranquista Sindicat Democràtic d'Estudiants que es va fer en un convent d'aquesta ordre el març del 1966 a Barcelona—, que va ser contestada amb una forta protesta de manifestacions al carrer.

“Un dels capítols està centrat en aquests fets, i teníem previst rodar una manifestació enfront de la Prefectura de Policia”, afegia. Aquestes escenes es van rodar en altres carrers del centre històric de la ciutat i en estudi, per la impossibilitat de fer-ho a Via Laietana, blindada policialment per les manifestacions de la primera setmana d'octubre a Barcelona, en plena efervescència després de l'1-O.

L'actriu Aura Garrido encarna Carme Román, que viu una contradictòria relació sentimental amb Justo i lluita per emancipar-se de les destinacions familiars. Karra Elejalde és el comissari Hermenegildo Landa, inspirat en el temut comissari Creix dels seixanta. “És ranci i molt fatxa. No tolera l'incipient obertura i promou un comando d'acció d'ultradreta”, concretava un Elejalde perfectament caracteritzat. Jesús Carrossa és l'inspector de policia Mateo Moreno, que capta Justo com a confident i amb qui acaba tenint una peculiar amistat. La sèrie compta amb un ampli elenc de reconeguts actors i actrius, entre ells Nora Navas i Pere Ponce, entre d'altres.