Els mals resultats acadèmics castiguen els barris pobres de Barcelona

Els mals resultats acadèmics castiguen els barris més pobres de Barcelona. Les escoles públiques que tenen el nivell més baix en les proves de competències bàsiques dels nens de sisè corresponen, excepte algunes excepcions, amb les que tenen un alumnat amb més ajudes socials i que, a més, estan definides com a centres d'alta o molt alta complexitat. En canvi, les escoles amb un nivell alt en les competències bàsiques dels alumnes són les que tenen menys estudiants amb ajudes i menor complexitat. En conjunt, la majoria dels centres obtenen, no obstant això, resultats acadèmics de nivell mitjà.

Tret d'algunes excepcions, les dades oficials del Consorci d’Educació de Barcelona sobre els resultats de les proves de primària estan relacionades amb les ajudes que reben els alumnes i la complexitat dels centres. És a dir, les escoles amb resultats baixos a les proves de primària coincideixen amb entorns de més complexitat social i barris de rendes més baixes. En canvi, obtenen més bons resultats escoles situades en barris amb rendes més altes, menys ajudes i entorns qualificats com de menor complexitat. Al cercador d'aquesta notícia podeu consultar, per primera vegada, les dades completes dels centres públics de la ciutat.

Segons dades a què ha tingut accés EL PAÍS, en el cas de les 38 escoles amb els alumnes amb pitjors resultats en les proves de competències de sisè, la gran majoria (32) tenen més del 25% d'alumnes que reben ajudes del fons social. Aquesta ajuda va ser creada per l'exalcalde Xavier Trias, i l'ha mantinguda Ada Colau, per a famílies en situació vulnerable, i consisteix en 100 euros mensuals per a manutenció dels menors. A més, d'aquests centres, 32 són de complexitat alta o molt alta.

En aquest grup, apareixen, doncs, escoles de barris amb rendes per sota o molt per sota de la mitjana de Barcelona situades a la perifèria de la ciutat: les dues Marines de la Zona Franca, el Besòs, o Nou Barris (Zona Nord).

A la franja contrària, a les 39 escoles amb els alumnes que obtenen altes competències a les proves de sisè, a la majoria (30) l'alumnat que rep fons social és inferior al 10%. Són, a més, centres de complexitat baixa (13) o mitjana-baixa (17). Aquests centres estan situats a districtes amb rendes superiors a la mitjana de la ciutat, com l’Eixample, les Corts, Gràcia o Sarrià-Sant Gervasi.

Tot i això, el gruix dels alumnes dels centres públics de Barcelona obté una qualificació mitjana a les proves de competències de sisè. Són 78 escoles d'un total de 159 que hi ha a la ciutat: 41 obtenen una nota mitjana-alta i 37, mitjana-baixa.

També hi ha excepcions que confirmen aquesta regla no escrita que vincula els resultats acadèmics a la situació socioeconòmica dels alumnes. Per exemple, al barri de la Prosperitat, on la renda familiar és de 55,1 sobre la mitjana de la ciutat de 100, els alumnes d'un col·legi d'alta complexitat i amb un 33% dels estudiants amb la prestació del fons social, han tret uns resultats acadèmics alts en les proves de competències. Així mateix, un altre centre al barri de Gràcia, amb baixa complexitat i amb prou feines un 7% de nens amb problemes socioeconòmics, ha obtingut uns resultats baixos en les proves.

Combatre la segregació

Els experts insisteixen que no es poden llegir els nivells d'adquisició de competències acadèmiques de manera descontextualitzada. Així, doncs, el fet que els alumnes d'un centre tinguin notes baixes en les proves de competències no implica necessàriament que la qualitat del centre o el projecte educatiu sigui pitjor. Hi influeixen, de fet, altres factors i, especialment, la situació socioeconòmica de l'alumnat. “Si un centre A té un 10% d'alumnes en desavantatge social i un centre B en té un 40%, encara que els dos col·legis tinguin la mateixa qualitat, el segon tindrà resultats més baixos. Els resultats estan relacionats amb la situació socioeconòmica dels alumnes”, assenyala Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill. L'expert rebutja els rànquings de centres segons el nivell adquirit a les proves de competències i adverteix que el factor social i econòmic de les famílies intervenen en aquestes variants. “És un error interpretar que els centres són dolents sobre la base de les proves de competències”, insisteix.

En qualsevol cas, les dades del Consorci serviran, primer, per tenir una foto de la realitat dels centres de la ciutat; i després, per combatre la desigualtat. Per a l'actual govern de Barcelona en Comú és una obsessió reduir la bretxa social. Per això s'ha elaborat l'ambiciós Pla de Barris, una injecció de 150 milions d'euros que es concentra en els llocs més desafavorits. A diferència del pla de barris del Govern tripartit de la Generalitat, el de Colau no se centra tant en l'obra pública com a triar projectes que poden actuar de motor per al seu entorn. I en aquest sentit, molts són escoles o instituts-escola. De fet, i més enllà d'aquests projectes tractor, l'educació transversal és una de les quatre potes en què se centren les inversions del pla (les altres tres són activitat econòmica, sostenibilitat i drets de ciutadania).

L'escola Ramon Casas ha informat, després de la publicació d'aquest article, d'un error en les dades plasmades en el document intern del Consorci. Així, tot i que la documentació oficial qualificava el nivell de competències d'aquest centre com a baix, l'escola ha provat a aquest diari que el curs passat va obtenir un nivell mitjà-baix en aquestes proves.