Torrent desautoritza el lletrat major del Parlament i demana un altre informe

El president del Parlament, Roger Torrent, va desautoritzar la setmana passada el lletrat major de la Cambra, Antoni Bayona, i va demanar que els serveis jurídics redactessin un nou informe sobre els terminis per investir el president de la Generalitat. La pretensió de Torrent és emparar-se en advocats per mantenir oberta durant el màxim temps possible la possibilitat d'investir Carles Puigdemont, fugit a Brussel·les.

La redacció ha provocat un enfrontament sense precedents entre els advocats de la Cambra per la diferència de criteri, de manera que ara dos juristes diferents estan elaborant un nou document.

Després que Torrent ajornés el ple d'investidura el 30 de gener, la Mesa del Parlament va encarregar l'informe als seus serveis jurídics per saber com era la situació legal que s'obria. La qüestió a determinar era si havia començat a córrer o no el termini de dos mesos que marca l'Estatut des de la primera votació d'investidura per triar president o si, per contra, s'havia aturat el rellotge, tenint en compte que aquesta votació no s'havia produït.

L'informe estava a punt divendres passat i el va redactar el lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, que el va lliurar al secretari general de la Cambra, Xavier Muro. Aquest, al seu torn, l'hi va fer arribar a Torrent, que li va expressar la seva disconformitat amb el text i va reclamar un nou redactat, segons van explicar fonts parlamentàries.

Muro li va demanar a Bayona que refés el text i aquest s'hi va negar, per la qual cosa ara són el mateix Muro i un altre advocat els que estan redactant un nou informe. Per això s'està retardant el text, que s'hauria d'haver lliurat el dia 6 de febrer a la Mesa del Parlament.

L'informe de Bayona considerava que el termini de dos mesos per triar president no havia començat a córrer, però instava Torrent a actuar per no entrar en un temps mort indefinit. En aquest sentit, el lletrat major oferia tres alternatives al president de la Cambrs: que proposés un altre candidat, que esperés al fet que el Tribunal Constitucional resolgués l'admissió del recurs del Govern i confirmés o no les mesures que afecten Carles Puigdemont o que el president del Parlament comuniqués al ple que no hi havia candidat i això servís com a inici del termini de dos mesos, prenent com a precedent el que va passar l'any 2003 a l'Assemblea de Madrid en l'anomenat Tamayazo.

Evitar la incertesa

Las mateixes fonts han explicat que el rebuig de Torrent al document va venir motivat perquè se l'instava a actuar i a evitar que la Cambra entrés en una incertesa jurídica de la qual seria responsable.

Ara ningú s'atreveix a pronosticar quan estarà a punt l'informe dels lletrats, ni com serà el contingut. Entre aquests hi ha unanimitat en el fet que els terminis no han començat a comptar. La discrepància és si s'ha d'instar o no Torrent a moure fitxa i actuar. A l'espera del desenllaç, el que es dona per fet és que l'informe no serà unànime i que, a més de Bayona, se'n podrien despenjar algun dels altres set lletrats.