Els lletrats del Parlament no creuen que els terminis per a la investidura hagin començat

Els lletrats del Parlament s'inclinen per pensar que encara no s'ha engegat el rellotge i que els dos mesos de termini que estableix la llei per investir un president de la Generalitat encara no han començat a comptar. Els juristes de la Cambra enllesteixen el seu informe, que probablement estarà a punt, aquest dimecres, però fonts parlamentàries citades per l'agència Efe asseguren que aquesta serà la tesi que defensarà el text.

Sense que encara es conegui text definitiu, els serveis jurídics de la Cambra raonen que la llei vincula literalment l'inici del termini al fet que s'hagi dut a terme una votació d'investidura, una circumstància que no es va produir el passat 30 de gener. Aquest dia, el president del Parlament, Roger Torrent, va decidir ajornar el ple poques hores abans del seu inici en considerar que no es donaven totes les garanties democràtiques perquè l'elecció de Carles Puigdemont es fes efectiva.

L’Estatut estableix que, una vegada celebrada la primera votació del debat d'investidura, el Parlament té un marge de dos mesos per triar president. Si no, es dissol el Parlament i es convoquen noves eleccions. El dubte que es planteja és que no s'ha celebrat aquesta votació, per la qual cosa no se sap si actualment es viu una situació en la qual el rellotge està parat fins que torni a funcionar amb la primera votació o bé ja està comptant el període de dos mesos des del 30 de gener.

Diverses fonts apunten, a més, que els lletrats haurien frenat l'emissió definitiva de l'informe per introduir algunes modificacions i consideracions dirigides al president del Parlament. Així, els juristes entenen que tot i que el termini de dos mesos, en efecte, no ha d’arrencar encara, això no implica que el bloqueig de la legislatura es pugui allargar sine die.

En aquest sentit, l'informe podria incloure tres possibles fórmules per sortir del bloqueig a curt termini, recordant al president del Parlament que la llei el fa responsable directe d'impulsar la investidura en un termini de temps raonable. Una d'aquestes fórmules que es podrien apuntar en l'informe són que Torrent considerés proposar un altre candidat. Una altra seria esperar que el Tribunal Constitucional resolgui l'admissió del recurs del Govern i confirmi o no les mesures que afecten a Carles Puigdemont; i, finalment, la via acceptada peel Consell d’Estat en relació amb que, si no hi ha un candidat en condicions, el president del Parlament ho comuniqui al ple i això serveixi com a acte d'inici dels dos mesos, prenent com a precedent el que va passar l'any 2003 a l’Assemblea de Madrid en l'anomenat Tamayazo.