Puigdemont i Assange, els “fugitius geopolítics més buscats” de ‘Time’

La revista Times, que cada any distingeix el personatge de l'any, ha triat per a aquest 2018 els cinc fugitius geopolítics més buscats, una llista que encapçala Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat i aspirant a la revàlida. La llista es completa amb l'australià Julian Assange (inquilí de l'ambaixada de l'Equador a Londres), el clergue Fethullah Gülen (refugiat als Estats Units de la persecució d'Erdogan), Ramush Haradunaj (un ex-primer ministre de Kosovo acusat de tortures) i Mikhaïl Saakaixvili (l'expresident georgià líder de l'anomenada Revolució rosa).

L'article, signat pel politòleg Ian Bremmer, també columnista d'EL PAÍS, destil·la un punt sarcàstic en la seva arrencada i en algunes de les afirmacions que conté sobre els personatges del seu rànquing. "No sempre és bo ser estimat", comença l'article, jugant amb la polisèmia de "wanted" en anglès (buscat, estimat, volgut), que en català habitualment s'ha traduït per "es busca".

El primer nom del "grapat de personatges que han captivat l'atenció mundial" és el de Puigdemont. Per a la seva descripció Bremmer se submergeix en la legislació espanyola i en com els catalans van donar suport en un 90% a la Constitució. "Gairebé 40 anys després, el president regional català, Carles Puigdemont, va seguir endavant amb un referèndum sobre la independència, malgrat el que deia la Constitució".

"Davant de possibles càrrecs per rebel·lió i sedició, Puigdemont va fugir a Brussel·les i és allà des de llavors", resumeix la publicació, que descriu la voluntat del líder de JxCat de ser investit en la distància com la voluntat de "governar per Skype, tot i que Madrid s'hi ha oposat".

La publicació conclou que el resultat de les eleccions del 21 de desembre demostra que el moviment independentista es manté i apunta que potser "un dia Madrid es veurà obligada a permetre un referèndum legal, hi sigui o no Puigdemont".

A més de l'expresident de la Generalitat, la revista destaca Julian Assange, fundador de Wikileaks, que segueix reclòs des de mitjan 2012 a l'ambaixada de l'Equador al Regne Unit, en la qual es va refugiar per evitar un potencial trasllat a Suècia. Assange va al·legar llavors que, encara que les investigacions sueques giraven al voltant de presumptes delictes sexuals, no estava garantit que no fos un pas previ per a una extradició als Estats Units perquè el jutgessin per la filtració de desenes de milers de documents secrets.

També hi apareix Fethullah Gülen, considerat pel Govern turc com el cervell de l'intent de cop d'Estat del juliol del 2016 i exiliat actualment als Estats Units. Turquia ha reclamat sense èxit la seva extradició a les autoritats nord-americanes.

Un altre dels "més buscats" és l'ex-primer ministre de Kosovo Ramush Haradinaj, que va ser acusat d'orquestrar la massacre de serbis durant la seva etapa al capdavant de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo. Encara que va ser absolt en dues ocasions per la justícia internacional per falta de proves, Sèrbia el reclama per jutjar-lo als seus propis tribunals pels presumptes delictes. L'any passat va anar a França.

Tanca la llista Mikhaïl Saakaixvili, que va passar de ser el rostre de la revolució georgiana del 2003 a ser un destacat líder de l'oposició a Ucraïna, on està acusat de donar suport a grups armats. Saakaixvili va aconseguir una victòria simbòlica el desembre del 2017 quan es va escapar d'un furgó policial a Kíev, amb el suport d'un grup de simpatitzants.