Mor Carmen Mateu, apassionada mecenes de l’òpera a Peralada

Sentia tal passió per l'òpera que no va parar, obstinada, fins que no va aconseguir convertir les antigues gales que Casinos del Grup Peralada organitzava als vuitanta als jardins del castell de la vila de Peralada (Alt Empordà) en el festival més operístic de l'estiu musical espanyol. Carmen Mateu Quintana, que va morir aquest dimecres, als 81 anys, víctima d'una llarga malaltia, va fer realitat el seu somni líric el 1987, quan, amb Montserrat Caballé com a padrina de luxe, va néixer a Peralada un festival consagrat a l'art líric. Des de Luis López de Lamadrid, primer director del Festival Castell de Peralada al seu actual responsable artístic, Oriol Aguilà, en les seves més de tres dècades de vida, l'òpera ha estat el motor i el principal senyal d'identitat d'un festival de programació eclèctica, però sempre caracteritzat pel carisma dels grans divos.

Quan parlava d'òpera, entre somriures i un tracte sempre exquisit, se li il·luminava la cara. En els últims anys, la salut no sempre li va permetre assistir a tots els concerts i representacions. Peralada ha ofert més de 60 produccions operístiques i nombrosos concerts i gales líriques en la seva història. L'habitual era veure-la a l'inici de cada funció d'estrena, saludant des de la llotja, envoltada de personalitats del món cultural, empresarial, polític i social; i el matrimoni format per Carmen Mateu i l'empresari Artur Suqué, propietaris del castell, actuaven sempre com els perfectes amfitrions. Una de les personalitats que aquest dimecres va lamentar la seva defunció va ser el ministre d’Educació, Cultura i Esport i portaveu del Govern central, Iñigo Méndez de Vigo, que la va recordar com a “mecenes amb majúscules”.

“Vam crear el festival amb il·lusió i passió per l'òpera, però mai vam pensar que arribaria a ser el que és ara. Ha estat una tasca pacient, la suma del treball de moltes persones que han sabut aprendre dels èxits i fins i tot dels propis errors”, recordava Carmen Mateu de Suqué, presidenta de l’Associació Cultural Castell de Peralada, amb motiu del 30 aniversari del festival. Sempre destacava entre els seus records, per la projecció mediàtica que va tenir l'esdeveniment, l'assistència de la Reina Sofía i Diana de Gales, Lady Di, al retorn de Josep Carreras als escenaris, el 1988. També destacava, com a única espina, l'absència de Luciano Pavarotti, únic gran divo que mai va actuar a Peralada.

Nascuda a Barcelona, va ser educada en el si d'una família amb tradició empresarial i industrial. Va cursar estudis d'art i decoració, que eren la seva afició preferida, i des de molt jove va mostrar la seva fascinació per la cultura, la música i els viatges. Hereva d'una saga familiar apassionada pel col·leccionisme i l'art, cuidava la seva joia més brillant, el Castell de Peralada —on serà enterrada dissabte— , un castell del segle XIV, i el seu conjunt històric-artístic, l'església, convent i claustre que avui alberga dos museus amb les col·leccions de la família.

Mare d'una filla i dos fills —Isabel, Javier i Miquel— ha estat una mecenes que, fins al final dels seus dies, ha mantingut intacta la seva passió per l'òpera i la dansa entre totes les arts, tasca per la qual va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi, concedida pel president de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or del Mèrit a les Belles Arts i la Medalla d’Or del Cercle del Liceu.