La lentitud de la justícia llastra l’economia en 5.000 milions l’any

La ineficiència del sistema judicial té un impacte negatiu en l'economia, i suposa un llast per al creixement de Catalunya. Un estudi de la Cambra de Barcelona indica que la taxa de recuperació de l'import econòmic de les sentències executades només arriba al 21,8%. L'informe parteix de les sentències executades el 2013 en els àmbits civil i mercantil. Aquell any, la quantitat de les execucions pendents va ascendir a 6.580 milions d'euros, i quatre anys més tard només s'han recuperat 1.434 milions, la qual cosa es tradueix en més de 5.000 milions perduts, una xifra que aproximadament es repeteix cada any.

L'estudi, elaborat pel grup d'investigació AQR-Lab de la Universitat de Barcelona, analitza les sentències del 2013, un any suficientment llunyà i que permet veure fins a quin punt s'han abonat els imports econòmics de les execucions. El resultat és que més de tres quartes parts dels 6.580 milions d'euros d'execucions el 2013 encara estan pendents.

L'informe Impacte econòmic del sistema d'execució de sentències judicials i propostes de millora treballa sobre una mostra de 994 expedients de les execucions presentades el 2013. El volum més gran de les sentències, un 76%, es concentra en execucions hipotecàries, seguides dels deutes dels títols judicials (15,5%) i dels títols no judicials (8,4%). Els imports que menys es recuperen són els de els títols no judicials, amb prou feines un 9% d'ells, mentre que els que més corresponen a les execucions hipotecàries, un minso 23,7%. Segons l'informe, Espanya és un dels països europeus amb una taxa de resolució més reduïda d'Europa.

"El sistema beneficia l'incomplidor sistemàtic", ha resumit aquest divendres Ignacio López Chocarro, president del Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya. Aquesta entitat va ser precisament la que va encarregar l'estudi a la Cambra de Comerç de Barcelona, fa més d'un any. López ha considerat que les dades "no conviden a l'optimisme" i ha cridat a buscar solucions perquè "cap societat avançada pot dir-se així si permet aquesta situació".

El pessimisme és tal que, segons els procuradors, una "millora elevada" és passar del 21,8% de recuperació d'imports econòmics a només el 35%. El sostre, molt alt, sembla inassolible davant la lentitud i la burocràcia que llastren el sistema judicial. El representant dels procuradors catalans va recordar que, el 1997, el Llibre Blanc de la Justícia ja assenyalava com un problema important la baixa taxa de recuperació de les sentències executades. "Vint anys després no s'ha avançat molt", ha lamentat. El sistema judicial català ja va alertar d'aquesta situació el 2011, quan estaven per resoldre 40.000 milions d'euros, l'equivalent al 20% del PIB català en aquest moment.

A més de l'impacte monetari, el temps d'execució de les sentències és també una problemàtica important, si es compara amb altres països europeus. Espanya és, amb dades del 2010, el segon país en el qual la durada mitjana del procediment d'execució és més llarga, tres anys i mig, mentre que a França són 102 dies. A Catalunya, el temps mitjà del procés per recuperar els imports és d'un any i nou mesos.

Tot això fa que el risc i el cost addicional per a les empreses i particulars afectats siguin molt elevats.

El fre que suposa la lentitud de la justícia per a l'activitat econòmica no havia estat analitzat fins ara a Europa, segons un dels autors de l'informe, Jordi Suriñach. L'impacte no només té a veure amb les quantitats de diners que no es paguen a empreses i particulars malgrat que hi hagi sentències executades, sinó amb la inseguretat jurídica que aquesta situació genera i que espanta inversors i empresaris.

Malgrat les dificultats per obtenir dades i de la multitud de variables a tenir en compte, l'informe conclou que, per cada milió d'euros que es recuperés dels quals estan pendents, el PIB català incrementaria en gairebé 350.000 euros. A més, es generarien 133.006 euros més en rendes fiscals i es crearien o mantindrien cinc llocs de treball a temps complet.

Els autors de l'estudi proposen, a més de mesures per agilitar els procediments, crear tribunals especialitzats en execucions i definir la figura de l'agent d'execucions. Aquest lloc existeix en altres països, i l'ofici de procurador, que tracta de reinventar-se des de la irrupció de les noves tecnologies, es mostra disposat a assumir-ho.