Barcelona recupera classe mitjana i redueix lleugerament la bretxa social

No és per saltar d'alegria, però és una millora després d'anys de dades dramàtiques. Després d'haver perdut una quarta part de la classe mitjana durant la crisi econòmica, la ciutat de Barcelona va recuperar el 2016 gairebé quatre punts percentuals de població en aquesta franja. Malgrat tot, la classe mitjana, que el 2007 representava gairebé un 60% de la població barcelonina, segueix sense arribar a la meitat i es queda en un 47,9%. Les dades sobre la renda familiar disponible també indiquen que es consolida la frenada en la bretxa social, tot i que segueix sent enorme. La riquesa del barri amb més renda, Pedralbes, multiplica per set la del més pobre, Ciutat Meridiana.

L'índex de la renda familiar de Barcelona és un model propi de l'Ajuntament que es calcula combinant cinc variables a cada barri a partir d'una mitjana de la ciutat que se centra en un valor de 100. Les variables són la taxa de titulats superiors, la situació laboral, el parc de turismes (i els de gamma alta) i el preu dels pisos de segona mà. Dels 73 barris que té la ciutat, 52 segueixen per sota de 100 (un menys que l'any anterior) i només 21 per damunt.

El barri més ric, Pedralbes, té un índex de 242,4. I el més pobre, Ciutat Meridiana, de 34,3. La diferència, de 7,06, es redueix respecte a l'any passat (era de 7,3) perquè la renda a Pedralbes cau lleugerament, des d'un índex de 250,5. Ciutat Meridiana també cau, però imperceptiblement, tenint en compte que la seva renda és només un terç la de la mitjana de la ciutat (passa d'un índex de 34,5 el 2015 a un de 34,3 el 2016). Els responsables de l'estudi han assenyalat, però, que els barris on la renda és inferior a la meitat que la de la resta de la ciutat passen de vuit a cinc i que sumen poca població, 30.000 persones.

En la distribució de les classes socials, destaca que mentre la mitjana augmenta i es redueix lleugerament la renda baixa (del 36,6% de la població el 2015 al 35,5% el 2016), les altes es mantenen en un 16,6% des del 2014. La lleugera recuperació de la classe mitjana es tradueix en l'entrada en aquesta franja de tres barris que es trobaven en els de les classes baixes.

Per ubicació geogràfica i trama urbana són tres barris ben diferents: Montbau (a Horta-Guinardó), Camp de l’Arpa (Sant Martí) i la Barceloneta (Ciutat Vella). Els dos barris que més s'apropen a l'índex de 100, els que més representen la mitjana de la ciutat, són la Vila de Gràcia (101,5) i Provençals del Poblenou (98,7).

Més ocupació i inversió

Els responsables municipals han celebrat avui dilluns les millores i les han atribuït a diversos factors. Els responsables tècnics de l'estudi anual, Ramon Canal i Maria Jesús Calvo, han explicat que no hi ha una sola causa, però per sobre de tot han apuntat a la millora de la situació de l'ocupació. El 2016 hi va haver un increment de l'ocupació del 6,4% i els afiliats a la Seguretat Social van superar el milió de persones. Hi ha més gent cobrant a final de mes, han vingut a dir. “Caldrà veure si la tendència de les xifres del 2016 té continuïtat en el temps”, ha afirmat el director del Gabinet Tècnic de Programació, Ramon Canal.

Sobre l'impacte de l'augment del preu de l'habitatge, tant de lloguer com de compra, els experts han apuntat que probablement encara no ha tingut un gran impacte en les xifres del 2016. En qualsevol cas, han recordat que quan el preu de l'habitatge puja o baixa ho fa a tota la ciutat, tant als barris rics com als pobres.

Per la seva banda, el portaveu del govern municipal i primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha llegit les dades en clau d'avaluació de la política de l'executiu i ha atribuït la millora en la gestió de l'Ajuntament. “Les desigualtats es frenen i es comencen a revertir, té moltes causes, també la política que es fa des de l'Ajuntament. Les polítiques municipals impacten en les rendes de la ciutat”, ha dit.

Pisarello ha retret a la Generalitat i al Govern central que part de la despesa municipal correspon a competències que no són de l'Ajuntament. Com a exemple ha posat els 50 milions d'euros d'inversió en aquest 2018 per al Pla de barris o els 240 milions que Barcelona es gastarà en habitatge o promoció econòmica. “Els ajuntaments liderem la lluita contra la desigualtat i les altres administracions no estan fent la seva feina”, ha assegurat el portaveu.

Diagonal de rendes altes

Per districtes, la classificació segons el nivell de renda segueix estable. Dibuixa cada vegada més una diagonal de rendes altes que discorra paral·lela a l'avinguda del mateix nom, mentre que els extrems s'empobreixen. A la franja alta hi ha Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i l'Eixample, però també Diagonal Mar, a l'altra punta de la ciutat. I a la franja baixa hi ha Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Nou Barris. Crida l'atenció com durant la crisi Sant Andreu s'ha despenjat dos llocs, mentre que Ciutat Vella ha saltat del penúltim al sisè.