Els desnivells de Ciutat Meridiana

“Aquest què, entra o surt?”. Fili Bravo, president de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, assenyala un home carregat amb mobles i caixes. Mudances? Bravo esbossa un somriure trist: segons ell, només pot ser algú que marxa abans que el desnonin o algú que per uns 400 euros ha aconseguit que li rebentin la porta d’un pis buit. El problema greu de l’habitatge a Ciutat Meridiana s’afegeix a l’atur i a la pobresa que ha deixat la crisi en aquest barri, el que té la renda més baixa de Barcelona. Veïns i entitats lamenten la deixadesa de l’Administració.

Construït als anys seixanta en un terreny que anteriorment havia estat descartat per a un cementiri per la mala orografia i les humitats, els principals carrers de Ciutat Meridiana fan esses com els camins de les muntanyes: busquen el camí amb menys pendent, la qual cosa els fa interminables. Al mig, alts blocs de pisos, costes empinades i ascensors i escales mecàniques que busquen facilitar la mobilitat. Als costats, Collserola, el tren i una autopista ampla.

“En aquest barri no notem els canvis, no interessem els polítics”, lamenta Bravo, que no creu que l’equip de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sigui gaire diferent de l’anterior. “Falten infraestructures, dinamitzar el comerç i la gent, posar fi a l’atur i als desnonaments”, enumera. No obstant això, la relació amb les institucions ha millorat molt respecte al 2014, quan uns veïns, després d’aturar un de tants desnonaments, van assaltar la seu dels Serveis Socials.

Amb el pas de la crisi, Ciutat Meridiana ha perdut població i ara té una mica més de 10.000 habitants. La taxa de desocupació (15,9%) dobla la de Barcelona, i la immigració al barri és deu punts superior a la mitjana de la ciutat.

"L'ambient del barri està molt enrarit, hi ha molts tripijocs, carrers bruts...", assegura una veïna. Culpa els estrangers de l'estat del barri, una zona que va acollir a la immigració andalusa en els seixanta i que ara atreu a pakistanesos i equatorians. "Educar en la integració i la multiculturalitat és precisament un dels nostres objectius", explica Antoni Parrilla, director del PES Cruïlla, un dels centres socials del barri amb projectes educatius i de formació professional. La finalitat del teixit social del barri, segons Parrilla, ha de ser revertir la situació mitjançant l'educació: "Cohesionar, millorar la convivència".