_
_
_
_

L’ús d’opioides forts creix un 50% en sis anys

Els metges atribueixen l'augment del consum de fàrmacs destinats a pal·liar el dolor agut a l'envelliment de la població

Jessica Mouzo
Una farmacèutica busca un medicament en una prestatgeria
Una farmacèutica busca un medicament en una prestatgeriaAlbert Garcia

La prescripció mèdica d'opioides com la morfina, un tipus de fàrmacs que s'utilitzen per pal·liar el dolor agut, s'ha disparat en els últims anys. Segons un informe del Departament de Salut, el consum global d'opioides ha crescut un 45% en els últims sis anys, passant de 6,73 dosis per cada 1.000 habitants al dia —DHD, una mesura estadística que s'utilitza en medicina— el 2012 a 9,74 DHD el 2016. Els opioides forts, com la morfina, l'oxicodona, el fentanil o el tapentadol, entre d'altres, són els que més han augmentat (un 49%). El consum d'opioides febles, com el tramadol o la codeïna, també va créixer un 41%.

Mal utilitzats, aquests medicaments són potencialment addictius. Però els experts assenyalen que aquest increment en el consum d'opioides a Catalunya no alimenta un escenari com el que es viu actualment als Estats Units, on l'abús d'aquestes substàncies (especialment el fentanil) s'ha convertit en una emergència nacional de salut pública. “No hi té res a veure. Als Estats Units hi ha un mercat negre que aquí no existeix i, a més, allà un pacient pot rebre prescripció d'opioides de diversos especialistes perquè entre ells desconeixen el que han receptat els seus col·legues. Això aquí no passa”, assenyala María Victoria Ribera, presidenta de la Societat Catalana de Dolor de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

El radi d'acció d'aquest tipus de fàrmacs solia estar limitat al tractament del dolor postoperatori i oncològic. El seu ús per tractar el dolor crònic no oncològic, tanmateix, és més controvertit (per la seva efectivitat i seguretat a llarg termini) i es recomanen com a fàrmacs de segona línia, quan fracassen altres alternatives terapèutiques.

El Departament de Salut ha reconegut, no obstant això, que el consum d'opioides ha crescut “sobretot en dolor crònic no oncològic”. “Aquest increment a Catalunya es deu al fet que ha augmentat l'esperança de vida de la població, tenen més dolor i volen més qualitat de vida. A més, s'ha perdut la por de receptar aquests fàrmacs perquè abans només es receptaven opioides des d'unitats del dolor o oncologia i ara ho fan molts professionals”, sintetitza Ribera.

Malgrat tot, el departament matisa en el seu informe que aquest increment a Catalunya “mostra un patró de creixement similar tant en l'àmbit estatal com en altres comunitats autònomes”. De fet, un informe de l'Agència Espanyola del Medicament revela un increment del consum d'opioides del 84% en vuit anys.

“Seguiment estricte” per evitar addiccions

La Societat Catalana de Dolor ha advertit que, malgrat que el Departament de Salut “està molt pendent del que està passant i alerta per valorar si hi ha problemes d'addicció”, els metges també han de prendre precaucions i estar pendents de detectar conductes de risc d'abús d'opioides.

En la història clínica, assegura Ribera, hi ha la clau, ja que és el punt de partida per fer un recorregut de la prescripció i de l'evolució del pacient. “No cal tenir por dels opioides, sempre que fem una valoració i un seguiment molt estricte de cada pacient i reavaluem els casos”, assenyala l'especialista.

En el seu informe, el departament també recomana informar els pacients dels riscos i els beneficis d'aquests fàrmacs, evitar l'ús d'opioides amb alcohol o benzodiazepines i fer una valoració del risc potencial d'abús abans d'iniciar el tractament, entre altres mesures.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_