El Liceu assaja les partitures del segle XXI

Quatre copets lleugers a la pantalla i la partitura llisca cap amunt en un temps més ràpid. Si el ritme és més lent n'hi ha prou amb prémer, una altra vegada, tres vegades o dues, en funció del que indica el pentagrama, i el teleapuntador de notes musicals disminueix la velocitat. La tarda del divendres, una persona des de la platea era l'encarregada de donar aquestes ordres a una pantalla digital que, simultàniament, era la que llegien els músics de l’Orquestra del Liceu a les seves tauletes. Es tractava d'una prova pilot durant l'assaig del Conte de Nadal de Charles Dickens que es va interpretar ahir al teatre de la Rambla amb música d’Albert Guinovart en una adaptació del text de David Pintó. L'obra disposar de les veus del cor infantil Amics de la Unió i la soprano Anna San Martín i el tenor Albert Mora.

La prova pilot s'emmarca dins d'una col·laboració del teatre del Liceu amb l'empresa BlackBinder que ja ha realitzat altres experiències amb conservatoris de diferents ciutats com el Berklee i el New England de Boston o el Guidhall de Londres i fa dos anys amb l’Orquestra Simfònica de Navarra a Pamplona. Al Liceu la prova es va fer amb 10 tauletes per als instruments de corda. Una de les coses que més sorprèn és la proximitat dels músics entre ells perquè desapareixen els faristols i les partitures de paper. En el seu lloc, un suport subjectava les tauletes. “Els músics ens diuen que el so és més proper perquè els faristols i les partitures no deixen de ser una barrera”, explicava Toni Pallès, director del departament musical del Liceu, en un descans dels assajos.

Les partitures digitals no deixen de ser un repte per als músics que, d'altra banda, es veuen alliberats de passar les pàgines enmig de les interpretacions. “Els primers dies ho veien més complicat, ara ja no tant”, afegia. El Liceu fa aquesta prova pilot amb la idea d'introduir les partitures digitals progressivament. Més enllà d'una lectura més còmoda –com qualsevol suport digital també se’n pot ampliar la grandària- es tracta d'una tecnologia que pot suposar molts avantatges com l'emmagatzematge il·limitat de repertori i partitures. Però també la possibilitat de treballar online de manera que si el mestre introdueix una variació o fa una anotació determinada es comparteixi simultàniament per a tots els músics. També es podrien introduir modificacions per capes, segons els instruments o anotacions individuals.

Avui dia, qualsevol canvi sobre una partitura s'ha de fer manualment sobre el paper. Això obliga a fer fotocòpies o a realitzar-les una per una: “som en ple segle XXI però la interpretació musical en simfònica i en òpera és la mateixa que la del segle XIX”, comentava Pallès. Creu, no obstant això, que és una tecnologia que s'ha de provar i ajustar i que, en tot cas, la seva generalització dependrà que els editors de música trobin atractiu i beneficiós el suport digital. En l'assaig de divendres, el director Josep Vila i Albert Guinovart, al piano, eren els únics que tenien partitures de paper. Quan el director indicava la repetició d'un compàs no se sentia el clàssic passar de pàgines ja que era el controlador del telepronter el que situava a la pantalla el compàs en qüestió. “No es tracta de fer un canvi ràpid però sí d’explorar com ens podem posar al dia amb la tecnologia a tots els nivells”, insistia Pallès.