Els interrogants del 22-D

Les eleccions del 21 de desembre són les més atípiques des que hi ha democràcia, amb tot el Govern destituït i investigat pel Tribunal Suprem, diversos exconsellers i l'expresident fugits a Brussel·les i uns altres a la presó. La normalitat institucional a Catalunya no es resoldrà l'endemà dels comicis, perquè encara queden diverses preguntes per respondre. Aquestes en són algunes:

Quants líders secessionistes seran diputats?

Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i tots els exconsellers (excepte Meritxell Borràs, que va ser titular de Governació i que no s'hi presenta) seran diputats electes perquè ocupen llocs de sortida en les respectives candidatures. A ells s'hi sumarà Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana (número dos per Barcelona per Junts per Catalunya), i Carme Forcadell (número quatre per Esquerra). Si s'hi afegeix Joan Josep Nuet (número cinc de Catalunya en Comú-Podem), resultarà que 16 diputats del nou Parlament estaran imputats arran del procés independentista, tot i que el problema a curt termini es plantejarà concretament amb vuit: els cinc fugits (Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret) i els tres empresonats (Junqueras, Sànchez i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn).

Podran prendre possessió de l’acta de diputat?

L'article 23 del reglament del Parlament estableix els requisits per a “l'accés al ple exercici de la condició de diputat”: la credencial expedida per l'administració electoral, la promesa o el jurament de la Constitució i l'Estatut d'Autonomia i una declaració de béns. En cap apartat s'exigeix que aquests tràmits siguin presencials, per la qual cosa els podria fer l'apoderat general de la candidatura, en el cas dels empresonats i els fugits. Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, explica en un informe jurídic elaborat per a Esquerra Republicana que “la reclusió en un centre penitenciari no impedeix l'accés a la condició plena de parlamentari”. Una altra cosa serà l'exercici de les funcions de diputat.

Els diputats absents podran delegar el vot?

Els supòsits per delegar el vot que preveu el reglament del Parlament (article 93) només emparen la baixa per maternitat o paternitat, “hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament acreditades”. El reglament preveu també que la Mesa del Parlament pugui modificar els criteris per delegar el vot, però per afavorir Junqueras i Puigdemont absents es necessitaria que es reedités la majoria independentista que el secessionisme tenia en la darrera legislatura en aquest òrgan parlamentari. Per tant, el primer obstacle legal es plantejarà quan es constitueixi el Parlament. La data la fixarà Mariano Rajoy i s'haurà de fer en els 20 dies hàbils després de les eleccions, un termini que finalitza el 23 de gener. En aquesta sessió es triaran els membres de la Mesa i el president de la Cambra, que farà consultes amb els líders de cada partit i convocarà el ple per celebrar el debat d'investidura, abans de deu dies hàbils des que es constitueixi la Cambra.

Què passarà amb els absents?

Com que els diputats fugits i empresonats no poden delegar el vot, les votacions es podrien veure alterades en perjudici de l'independentisme, tot i que és molt probable que en el cas de Junqueras, Forn i Sànchez, es reclami al Tribunal Suprem que els excarceri per poder anar al Parlament si el jutge Pablo Llarena manté la situació d'empresonament després de prendre'ls declaració a aquests dos últims l'11 de gener. En el cas dels fugits a Brussel·les, hauran de renunciar a l'acta i que es produeixi un moviment de la llista o bé intentar tornar a Espanya, per la qual cosa serien detinguts.

Puigdemont i Junqueras poden ser candidats a la investidura?

Per ser escollit president cal ser diputat i fer un discurs a la Cambra, per la qual cosa l'escenari s'intueix encara més complicat per a Junqueras i Puigdemont. En la primera sessió d'investidura el candidat necessita majoria absoluta (68 diputats de 135). Si no l'aconsegueix, l'article 147 del reglament del Parlament estableix que el candidat “es pot sotmetre a un segon debat i una segona votació al cap de dos dies” en la qual n'hi haurà prou amb una majoria simple. Si tampoc prospera, el Parlament té dos mesos des del dia de la primera votació per triar president. Si no ho aconsegueix, la Cambra quedarà dissolta i Mariano Rajoy tornaria a convocar eleccions a l'empara de l'article 155 perquè Catalunya seguiria sense tenir president de la Generalitat, que és a qui correspon aquesta competència. Una altra hipòtesi que s'ha plantejat és que s'investeixi un president amb l'únic objectiu de restablir la normalitat institucional a Catalunya, posar fi al 155 i que sigui ell i no Rajoy qui convoqui eleccions, que es farien al cap d'un any.

Es pot ser investit president estant a la presó?

Només existeix un precedent similar en la història de la democràcia espanyola, en la qual un pres va aspirar a la presidència d'una comunitat. Va ser Juan Carlos Yoldi, que el 26 de febrer del 1987 va arribar en un furgó policial com a candidat a lehendakari. Era a la presó preventiva, com ho està Junqueras i com ho podria estar Puigdemont si torna a Espanya i és detingut. La diferència és que el llavors candidat d'Herri Batasuna va fer el seu discurs i va tornar a la presó sense que ni tan sols es votés la seva candidatura, mentre que en el cas català tots dos aspiren a la presidència. L'excarceració de Yoldi va ser acordada pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra, que va considerar que mantenir-lo a la presó seria "posar traves a l'exercici del seu dret" i lesionaria també "els drets dels seus electors".

Es deixa de ser diputat per estar imputat?

No. Les causes de la pèrdua de la condició de diputat (article 24 del reglament del Parlament) són la renúncia a l'acta, una sentència judicial ferma que anul·li l'elecció, una condemna ferma d'inhabilitació, la defunció o l'extinció del mandat. Existeixen altres supòsits que tampoc són aplicables, com que els partits independentistes fossin declarats il·legals després de les eleccions per sentència ferma. La simple imputació no impedeix a cap diputat electe exercir aquesta funció.