_
_
_
_
_

Rajoy decidirà el calendari polític català després del 21-D

L'elecció del dia de constitució del Parlament pot accelerar o alentir el nou escenari

Carles Puigdemont, a Bruges, el passat dia 25.
Carles Puigdemont, a Bruges, el passat dia 25.Afp / Kurt Desplenter

Les eleccions del 21-D no implicaran la desaparició immediata de l'article 155 perquè l'endemà Mariano Rajoy tindrà la competència de decidir el calendari per constituir el nou Parlament. A la seves mans hi haurà accelerar o alentir l'escenari polític. Si es s'obté un resultat ajustat entre independentistes i constitucionalistes, l'elecció com a diputats dels cinc exmembres del Govern que són a Brussel·les perjudicaria els seus grups perquè no podrien participar en les votacions.

El reglament de la Cambra catalana estableix que correspon al president de la Generalitat convocar la sessió constitutiva del Parlament en el termini de 20 dies hàbils des de la celebració de les eleccions. Carles Puigdemont va ser destituït del seu càrrec de president el passat 28 d'octubre, per la qual cosa serà el president del Govern central, Mariano Rajoy, qui decideixi quan se celebra aquest ple, en el qual s'han de triar també els membres de la Mesa. El termini expira el 23 de gener, però l'elecció del dia tindrà un efecte dòmino.

I és que, una vegada constituït el Parlament, s'ha de celebrar la primera sessió d'investidura en els 10 dies hàbils posteriors, que requerirà majoria absoluta (68 de 135 diputats). Si no és així, n'hi haurà prou amb una majoria simple (més vots a favor que en contra) en una sessió que se celebrarà dos dies després. Si tampoc sortís triat, hi haurà temps fins que es compleixin dos mesos de la primera votació i, si no, es dissoldria el Parlament i Rajoy convocaria noves eleccions.

En condicions normals, la constitució del Parlament no tindria més transcendència, però sí que la té si es recorda que es pot produir un resultat electoral ajustat entre el bloc constitucionalista i l'independentista, a més de les circumstàncies que afecten l'expresident de la Generalitat i el seu Govern destituïts.

Tots ells, excepte l'exconsellera Meritxell Borràs, es presenten a les eleccions en llocs amunt a les seves respectives llistes per ser escollits sense problemes. No obstant això, d'aquests 12 futurs diputats, cinc estan fugits a Brussel·les i la resta a la presó, de manera que, si no poden exercir les seves funcions com a parlamentaris, condicionaria la formació de les majories necessàries per a l'elecció del president del Parlament i la votació de la sessió d'investidura del president. 12 dels 13 membres del Govern destituït, a més del president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, sortiran triats diputats però queda per veure si finalment podran exercir les seves funcions.

El reglament del Parlament permetria que prenguessin possessió de la seva acta, fins i tot estant a la presó o a Brussel·les, perquè només s'exigeixen dues condicions que es poden complir que podrien complir per escrit i no de manera presencial: que presentin la credencial que han estat triats i prometin o jurin la Constitució o l'Estatut d'Autonomia, així com la presentació de la declaració d'activitats o béns.

Si el Tribunal Suprem posés en llibertat dilluns que ve Oriol Junqueras, els altres set exconsellers, a més de Jordi Sànchez, s'esvairia part del problema per a l'independentisme perquè podrien exercir les seves funcions com a diputats, però no així els cinc fugits a Brussel·les: Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig (Junts per Catalunya), i Toni Comín i Meritxell Serret (Esquerra Republicana). Si tornessin a Espanya serien detinguts i empresonats, un escenari que es comença a tenir en compte ja en alguns cercles per provocar un efecte sorpresa al final de la campanya electoral.

Si aquests no tornessin de Brussel·les o no quedessin en llibertat els que ara estan empresonats, els seus grups parlamentaris quedarien minvats, per la qual cosa s'haurien de plantejar la renúncia a l'acta de diputat. En el cas de Puigdemont seria la seva fi política, perquè per ser candidat a president de la Generalitat s'ha de ser diputat. En menor mesura afectaria Oriol Junqueras, que ja ha anunciat la seva intenció que Marta Rovira sigui la candidata a presidenta després de les eleccions.

El reglament de Parlament té unes causes molt taxades per delegar el vot i cap d'elles encaixa en aquests casos. Només està justificat per baixa maternal o paternal, hospitalització, malaltia greu o incapacitat.

Només existeix un precedent d'un diputat electe que era a la presó en el moment de ser triat. Va ser el de Juan Carlos Yoldi, que va presentar Herri Batasuna el 1987 com a candidat a lehendakari. La justícia el va autoritzar a abandonar la presó per acudir a la sessió d'investidura amb l'argument que, si no ho feia, es “lesionarien els drets polítics dels seus electors”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_