De Franco al ‘cas Atutxa’: els arguments de Puigdemont per no ser entregat a Espanya

"Amb data del 18 de juliol del 1936, el general Franco comet un cop d'Estat. La Guerra Civil espanyola esclata. L'1 d'abril del 1939 s'acaba la guerra". Aquesta frase apareix en l'escrit de prop de 150 fulls que la defensa de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va presentar el 4 de desembre al jutge belga que havia de decidir si executava l'ordre de detenció europea dictada per l'Audiència Nacional contra ell i els quatre exconsellers del seu Executiu que encara són al país europeu. Es tracta d'un escrit, avançat per Eldiario.es i al qual també ha tingut accés EL PAÍS, en què els advocats contractats per l'avui cap de llista de Junts per Catalunya llança una extensa bateria d'al·legacions que inclouen referències a la condemna a Espanya en el cas Atutxa per part del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg o el discurs televisat que el rei Felip VI va fer el 3 d'octubre en contra de l'actuació dels independentistes. El text demanava al magistrat de Brussel·les que rebutgés la pretensió dels seus col·legues espanyols. Finalment, no es va arribar a pronunciar perquè el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va retirar uns dies després l'ordre de detenció.

L'escrit enumerava la suposada vulneració –en opinió de les seves defenses– dels drets fonamentals a la presumpció d'innocència, a un judici just, a la llibertat d'expressió, pensament i reunió, i al de tenir immunitat que no tindrien Puigdemont i els seus companys si Bèlgica acceptava lliurar-los a Espanya. Una situació de les quals acusaven el rei Felip VI; el llavors fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza; Mariano Rajoy i el seu equip, i la premsa escrita, en la qual assegura que "predomina un clima hostil i tòxic". Del monarca destaca que el 3 d'octubre "va trencar el seu silenci i va atacar els catalans" en assegurar en aquell discurs televisat que "les autoritats catalanes han vulnerat de manera sistemàtica les normes i han demostrat una deslleialtat inadmissible cap als poders de l'Estat".

Puigdemont també esgrimeix manifestacions públiques del ministre de Justícia, Rafael Catalá, i del fiscal Maza, que va morir recentment, en les quals anunciaven la possibilitat que el Govern estigués a punt de cometre un delicte castigat amb la presó si declaraven la independència. Segons l'expresident de la Generalitat aquestes afirmacions demostrarien que "en la qüestió catalana la presó no serà en absolut el resultat d'una sentència, dictada per un jutjat imparcial i independent per a delictes de mitjana gravetat, sinó d'una liquidació política brutal". En aquest sentit, l'escrit recorda l'anècdota que en les metadades d'una nota de premsa de la Fiscalia General va aparèixer com a títol l'expressió Más dura será la caída. "Aquest títol –recalca l'advocat de l'expresident– demostra indubtablement una predisposició innegable". Fins i tot destaca que abans d'una declaració institucional a la Fiscalia, es va utilitzar per part d'un tècnic l'expressió "tots a la presó" per fer la prova de so.

L'al·legat de defensa dels cinc exmembres del Govern també recull "nombroses declaracions" d'altres càrrecs polítics que, al seu parer, "són plenes d'opinions dubtoses". Així, destaca les afirmacions que va fer l'ambaixador d'Espanya a París, Fernando Cadera, en una ràdio francesa en la qual aquest afirmava que "aquesta gent ha comès un cop d'Estat". O les de Mariano Rajoy en el seu discurs al Senat el 27 d'octubre, previ a l'activació de l'article 155 de la Constitució, en el qual va assegurar que les lleis havien estat "trepitjades" per Puigdemont i el seu Executiu. També inclou altres expressions de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ("Puigdemont fa temps que es troba fora de la llei"), i diverses intervencions del dirigent del PP Pablo Casado, entre les quals n'hi ha una en què va augurar que l'expresident podia "patir el mateix destí que Lluís Companys", que va ser afusellat per Franco.

L'escrit també critica el paper de "la premsa escrita" durant el desafiament independentista, que acusa d'haver entrat en "un clima hostil i tòxic" que, en la seva opinió, ha creat un ambient "incompatible amb la presumpció d'innocència". En aquest punt, es recalcava que "la minoria unionista" s'havia posicionat "de manera molt hostil i, fins i tot, amenaçadora" davant del Govern. Per demostrar-ho, recull els crits que es van llançar en manifestacions multitudinàries celebrades a Madrid i Barcelona abans i després de la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, i en els quals es repetia sistemàticament "Puigdemont a prisión". També recull com a mostra d'aquesta suposada "hostilitat" d'"una part de la societat catalana" les declaracions que el 4 de juliol va fer Jordi Cornet, delegat del Consorci de la Zona Franca, que qualifica d'"influent grup financer paraestatal".

"Que les autoritats públiques i la premsa prenguin una posició política –es pot llegir a l'escrit–, en si no afecta la presumpció d'innocència dels demandants, però quan criden sobre la culpabilitat dels demandants [en referència a Puigdemont i els exmembres del seu Govern] i fan saber quin hauria de ser el seu destí per així establir o perpetuar la seva pròpia autoritat política, llavors neguen la presumpció d'innocència", recalca l'escrit de defensa. Per tot això, afegeix que en el cas que "fossin entregats a les autoritats espanyoles, tots els fets esmentats constitueixen d'altres dades detallades que indiquen un perill manifest de violació dels drets dels demandants al reconeixement de la seva presumpció d'innocència".

En aquest punt, l'expresident recorda que Espanya "ha estat condemnat diverses vegades per tribunals internacionals per violació del dret a un procés equitatiu, en alguns casos fins i tot per la parcialitat dels jutges". Per això, posa com a exemple l'anomenat cas Atutxa, amb el qual assegura que "existeixen importants punts de similitud" i que es va resoldre amb una condemna per part del TEDH el 13 juny. "Aquesta sentència mostra realment que els tribunals espanyols no dubten a modelar el dret penal al seu propi criteri i considera si d'aquesta manera poden propiciar la condemna dels partidaris de les aspiracions d'independència o autonomia", recalca, per a continuació afegir que "Espanya és el tercer pitjor alumne de la Unió Europea pel que fa a la independència dels tribunals i dels jutges segons ho percep la població".