Els partits independentistes segueixen amb el procés sense concretar el seu full de ruta

Després de cinc anys de procés, els partits independentistes volen prolongar aquesta dinàmica després de les eleccions del 21-D. Però a diferència dels comicis del 2015, ni Junts per Catalunya (JuntsxCat) ni ERC concreten com ho faran. Les dues formacions, que en aquestes eleccions pugnen per convertir-se en la força hegemònica del sobiranisme, coincideixen en els seus plans de "construir una república catalana", encara que sense fixar terminis ni fer referència a la via unilateral. La CUP va titllar aquest dimarts els programes d'"autonomistes" precisament per aquesta ambigüitat.

L'expresident i candidat de JuntsxCat, Carles Puigdemont, ha anat acusant des de Brussel·les l'Estat de voler "venjar-se" per complir el programa amb el qual va ser triat cap de l'Executiu català el 2016. En la campanya del 27-S, la coalició de Junts pel Sí, formada per l'antiga Convergència i Esquerra, es va fixar un període màxim de 18 mesos per celebrar unes eleccions constituents d'un nou Estat català després d'una declaració solemne del Parlament. Els acords aconseguits amb la CUP van implicar modificar aquest full de ruta, que va incorporar la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. La gestió de la declaració de la república el passat octubre va acabar per trencar la unitat que havia exhibit l'independentisme.

Els partits sobiranistes no volen donar per mort el procés, però la constatació que la independència és inviable per la via unilateral i que no serà reconeguda per cap país ha fet canviar l'estratègia d'ERC i JuntsxCat. Tots dos partits es fixen com a prioritat la fi de l'aplicació de l'article 155. El número 6 per Barcelona del partit de Puigdemont, Josep Rull, va resumir aquest dimarts així els principals objectius de la campanya: "Llibertat, amnistia, dignitat i normalitat democràtica". A partir d'aquí, els dos partits volen seguir "construint" la "República catalana", però sense full de ruta ni terminis.

Als seus programes electorals, les dues formacions ofereixen alguna cosa que es podria entendre com un procés però dins de la llei. Esquerra, per exemple, parla d'"impulsar un gran diàleg de país" que ampliï la base independentista per "fer realitat la república catalana". Els republicans asseguren que treballaran per "fer efectiu el reconeixement del dret a l'autodeterminació" de l'1 d'octubre. No obstant això, accepten que aquest exercici només es pot aconseguir mitjançant una "negociació bilateral".

ERC entén que aquest pacte, al que emplacen l'Estat i les institucions europees, ha de negociar-se en condicions d'igualtat i "sense cap renúncia prèvia per part del Parlament i el Govern". Marta Rovira, la número dos de la candidatura per Barcelona, va insistir ahir que "sempre, sempre, sempre" el seu partit ha defensat la via del diàleg i va acusar el Govern del PP de no voler asseure's a la taula. "La via del diàleg no implica renunciar a cap objectiu polític", va afegir Rovira.

El programa de JuntsxCat es proposa també "construir la república catalana" i es reafirma en el "dret a l'autodeterminació". No obstant això, no fixa cap calendari ni cap pla per a això, més enllà d'"obrir un diàleg amb l'Estat espanyol" després d'aconseguir la "restitució" de Puigdemont a la presidència de la Generalitat i aconseguir la "revocació" de les "causes" dels consellers cessats i els líders de les entitats sobiranistes.

La cap de campanya de JuntsxCat i número 10 per Barcelona, Elsa Artadi, va sostenir que si l'independentisme guanya el pròxim 21 de desembre tindrà "més poder de negociació". Si bé va insistir que la seva voluntat és "implementar" els resultats del 27-S i de l'1 d'octubre, Artadi no va concretar quin seria el contingut del diàleg de l'Estat. "La voluntat del poble català", va dir. Tampoc va voler referir-se a la possibilitat de reprendre la via unilateral i es va limitar a acusar l'Estat d'actuar d'aquesta manera en aplicar l'article 155 de la Constitució.

La posició del PDeCAT

Aquesta és la fórmula que va fer servir Puigdemont en una entrevista a TV3 per referir-se als següents passos que podria fer un Executiu independentista. Llavors, l'expresident no va descartar utilitzar la via unilateral per seguir amb el procés, encara que es va mantenir ambigu sobre aquest tema. La formació és conscient que una part de l'electorat i del mateix PDeCAT vol no vol fer més passos que posin en risc l'estabilitat social i econòmica de Catalunya. La coordinadora general del partit, Marta Pascal, va recordar diumenge que les "grans decisions" del futur grup parlamentari de JuntsxCat s'adoptaran en el si del PDeCAT i va advertir: "No farem més passos si no som més gent i no assumim que imposant-nos terminis ens hem castigat".

L'economista i exconseller Andreu Mas-Colell, una de les persones amb més ascendent dins del partit, va advertir recentment en un article al diari Ara que els partits independentistes havien de ser explícits als seus programes electorals sobre si pensaven tornar a imposar-se terminis o actuacions unilaterals, ja que existeix el risc que els votants nacionalistes més moderats decideixin quedar-se a casa el 21-D. I menys quan ERC i JuntsxCat poden tornar a quedar atrapats per la CUP.

De moment, l'independentisme ha fracassat en el seu intent de pactar i incloure punts comuns als seus programes electorals. Si bé tant la CUP com ERC i Junts pel Sí advoquen per la llibertat dels exconsellers i els líders independentistes que són a la presó preventiva i per posar fi a l'aplicació de l'article 155, no aconsegueixen arribar a un acord sobre el punt del futur nacional de Catalunya. Els anticapitalistes no renuncien a la via unilateral i veuen en la ruptura sense pal·liatius l'única sortida, mentre que ERC creu que "cal fer república" —la qual cosa no dista molt de "governar"— i la prioritat per JuntsxCat és "restituir" la figura de Puigdemont.