TV3 ha de ser neutral

Els mitjans públics catalans han incomplert el deure d’imparcialitat i servei públic al qual estan obligats. TV3 i Catalunya Ràdio han estat utilitzats com a instrument de propaganda de les tesis independentistes, i la seva programació ha contribuït a una visió esbiaixada de la realitat. L'absoluta falta de pluralitat s'ha traduït en un pes desproporcionat de representants de les tesis separatistes en els debats, deixant sempre en minoria els que estan en contra del procés. A l'hora de seleccionar els temes a tractar, s'ha donat prioritat als interessos de l'agenda independentista, i s’ha ignorat altres qüestions que podien interessar als ciutadans. Una bona part del biaix ha consistit a endossar la causa de qualsevol aspecte negatiu a Espanya.

Com hem sostingut altres vegades en relació amb TVE, la ràdio i la televisió públiques no han de ser un apèndix del Govern, ni actuar com a corretja de transmissió del partit al poder. Els mitjans públics catalans han tingut períodes de partidisme extrem i no és casualitat que una de les primeres mesures que va adoptar el Govern d’Artur Mas en tornar a la Generalitat fos revertir les reformes empreses pel Govern tripartit per evitar el control governamental dels mitjans públics, alguna cosa similar al que va fer Mariano Rajoy respecte de la reforma aprovada pel Govern de Rodríguez Zapatero. Ara, el control dels mitjans públics catalans està en mans de la majoria parlamentària, i el resultat ha quedat en evidència amb el nomenament de l'actual director de TV3, un militant de la causa independentista en el nomenament del qual han pesat més les seves posicions ideològiques que les raons professionals.

TV3 no només és una televisió partidista. És una televisió al servei d'una causa. Les notícies sobre el procés no només monopolitzen els informatius, sinó que tota la programació està marcada per la dialèctica ells/nosaltres, en què tot el que fa referència a ells acostuma a ser negatiu, i tot el que fa referència a nosaltres, positiu. Aquest plantejament impregna des dels espais infantils fins als d'humor, en els quals els sobiranistes acostumen a ser ridiculitzats de forma amable, i els espanyolistes, de forma degradant. L'esperit militant ha arribat fins a l'extrem de suspendre el programa satíric Polònia per l'empresonament de diversos membres del Govern, al·legant que aquest dia no tenien ganes de riure. La programació de TV3 cerca fixar uns paràmetres d'interpretació de la realitat favorables a l'independentisme; d'aquí la resolució de la Junta Electoral perquè deixi de referir-se a Carles Puigdemont com a “president a l'exili”, obviant que està destituït i ha fugit per eludir la justícia.

En l'aplicació de l'article 155 de la Constitució es va plantejar la possibilitat d'intervenir els mitjans públics. No es va fer perquè no va haver-hi consens i per no donar motiu a acusacions de voler limitar la llibertat d'expressió. Catalunya afronta ara unes eleccions crucials, per a ella i per a la democràcia espanyola. És extremadament important que els mitjans públics respectin la pluralitat de la societat catalana. Esperem una cobertura exquisidament neutral de la campanya electoral. Pel bé de la societat i pel seu propi bé, ja que d'això, en dependrà el seu futur.