El Tribunal Suprem assumeix la investigació contra el Govern per rebel·lió

El Tribunal Suprem serà l'encarregat d'investigar tota la cúpula de la Generalitat acusada de rebel·lió pel procés independentista, una causa que sumarà a la que ja instruïa i per la qual estan imputats els membres de la Mesa del Parlament. El jutge Pablo Llarena ha acordat avui divendres assumir la causa oberta a l'Audiència Nacional contra l'expresident Carles Puigdemont i tots els consellers del seu Govern destituït. Llarena investigarà també els líders de les associacions independentistes ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

La decisió de Llarena implica que el Suprem assumeix el procediment de tots els investigats per rebel·lió i l'Audiència Nacional es queda amb els encausats per sedició, l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana. En la interlocutòria dictada aquest divendres, Llarena justifica la seva decisió en la connexió "inescindible" dels fets presumptament comesos pel Govern i els líders de l'ANC i Òmnium amb els que van cometre els membres de la Mesa, que el Suprem ja investigava. Llarena considera que el procés independentista és fruit d'una estratègia conjunta desenvolupada pel poder executiu (el Govern), el legislatiu (el Parlament) i la societat civil (encapçalada per Sànchez i Cuixart), per la qual cosa no és possible investigar-los per separat.

En la mateixa interlocutòria, Llarena acorda que la jutgessa Lamela ha de continuar investigant l'actuació de l'exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana, així com dels "altres eventuals responsables sobre els quals la investigació projecti indicis de responsabilitat".

La decisió de Llarena ignora el criteri de la Fiscalia, que aquesta setmana va presentar un escrit en el qual es mostrava contrària a unificar la investigació. El principal argument del ministeri públic era que el Suprem s'havia de limitar a investigar els membres de la Mesa perquè són els únics que, una vegada dissolt el Parlament, mantenen la condició d'aforats. Però en el seu escrit, Llarena explica que la doctrina del Tribunal Suprem és que aquest òrgan és competent per investigar fets comesos per persones no aforades quan "s'apreciï una connexió material inescindible" amb els fets pels quals s'investiguen les persones aforades. Llarena afirma que la unificació del procediment busca facilitar la tramitació i resoldre els problemes derivats de la indivisibilitat dels fets que s'hauran de jutjar en un futur.

La clau perquè el Suprem assumeixi la causa és que un dels delictes atribuïts a tots els membres del Govern, als de la Mesa i a Sànchez i Cuixart és el de rebel·lió, que és sempre un delicte col·lectiu, mai el pot cometre una sola persona, la qual cosa, segons Llarena, "marca la necessitat de l'enjudiciament conjunt".

No obstant això, Llarena considera que no s'observa aquesta connexió material inescindible en l'actuació de totes les persones investigades en relació amb el procés secessionista de Catalunya. Així, el jutge distingeix entre “l'actuació dels membres del Govern i la dels presidents de l'ANC i Òmnium, fins al punt que només la intervenció coordinada de tots ells és la que pot omplir de contingut l'injust previst en el delicte de rebel·lió”, i l'actuació dels Mossos que descriu Lamela en el seu informe, així com la d'un conjunt de persones que han pogut col·laborar en l'elaboració de les lleis qüestionades.

Segons el magistrat, participacions com la de Trapero, Laplana i aquelles altres semblants que sorgeixin al llarg de la investigació no impedeixen que puguin examinar-se de manera autònoma. "Són així participacions afegides que, amb independència de quina sigui la seva rellevància en el desenvolupament natural dels fets, no justifiquen modificar les normes de competència ordinària pels quals resultin afectats”.

Entre aquestes intervencions, explica Llarena en la seva interlocutòria, “hi ha la dels qui es trobaven subordinats, en aquest cas concret, al conseller d'Interior: Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana Cocera. Sense perjudici que pugui resultar necessari revisar la decisió en un futur, la seva participació, per rellevant que sigui, no compromet la qualificació i l'enjudiciament que pugui sorgir d'aquesta causa especial, sense que es pugui modificar la competència ordinària per no concórrer l'element de la inescindibilitat respecte d'ells”.

A partir de la interlocutòria del jutge Llarena, queden sota la investigació del Suprem un total de 22 persones: l'expresident Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que Espanya ha reclamat a Bèlgica que extradeixi (Antonio Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret), els vuit exconsellers que són a la presó preventiva a Espanya (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Carles Mundó), l'exconseller en llibertat sota fiança Santi Vila, i els expresidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a més de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i cinc exmembres de la Mesa del Parlament que ja investigava.