Quaranta-cinc dies

Estimat senyor Josep Maria Bartomeu, president del Futbol Club Barcelona:

Respectuosament vull fer-te arribar aquesta carta preocupat com estic per un tema que des de fa massa temps manté confusos i desassossegats socis i simpatitzants de la nostra entitat, fins i tot potser a vostè també, i que estem desitjant rematar d'una vegada per sempre amb un final feliç.

Demano disculpes als lectors d'aquest prestigiós diari, periòdic, especialment a aquells als quals el futbol els és indiferent, per atrevir-me a aparcar per una breu estona el tema del procés que en totes les seves possibles formes i modalitats ha ocupat els nostres periòdics, tertúlies, telenotícies i inclusivament programes del cor.

Si m'atreveixo a fer-ho és perquè en l'escàs termini d'un mes i mig, és a dir, amb prou feines 45 dies, l'enigma Messi ha de resoldre's, si no està ja resolt de manera definitiva.

Vostè hauria de saber-ho millor que ningú, senyor president. Són 45 efímers dies, que podrien assemblar-se molt a un viacrucis, si recordem el nyic-i-nyac que va precedir la sortida de Neymar del FCB sense que els aficionats —que no tenim accés a informació privilegiada— poguéssim adquirir consciència oportuna, clara i veraç del que estava passant.

Diguem-ho clar. Culés del món: Leo Messi pot negociar a partir de l'1 de gener amb qui vulgui i pel que vulgui.

No passarà perquè la Moreneta, que ocupa la tercera graderia Sud, no ho permetrà, però no puc evitar estar preocupat. Intranquil, desassossegat.

Si aquest home veloç, petitet i regatejador se'n va d'aquesta institució que servidor segueix pensant que és la nostra, senyor Bartomeu, no m'agradaria estar al seu lloc.

Pregunto al porter de la finca que és un home informat en aquests casos i em diu que estigui tranquil, que "Messi està renovat per poders del seu pare i el seu advocat. Només falta que ell signi i es facin la foto".

Quines estranyes raons els motiven a no fer-se la foto...?

En faríem prou amb una selfie o un fotomaton. Qualsevol cosa val.

Qüestió de pasta. Segur, lògic i natural.

Mai em passaria pel cap discutir-li el salari al jugador que millor se'l guanya i el fa guanyar a l'equip.

Quan diuen que hi ha futbolistes arriben a ser barbaritats, estic d'acord que és així, però no puc evitar pensar en el que s'emporten els directors generals de societats bancàries i que, al contrari que Messi, en lloc de fer-nos feliços provoquen amb les seves decisions en la part més gran de la societat disgustos irreparables, sense entrar en càlculs del que ens ha costat la corrupció d'alguns polítics sense que per això paguin amb la presó, impostos o si més no tornin els diners.

Mai em passaria pel cap discutir-li el salari al jugador que millor se'l guanya i el fa guanyar a l'equip

Passen els dies sense que ningú sàpiga donar-me una resposta a l'assumpte.

El tema de Neymar també estava arreglat, se'n recorden...?

"Tudo bem, tudo bem...". Els sona?

No era que només faltava la fotografia...?

Ningú és per si només un equip. Fan falta còmplices a cada línia. Per acompanyar el mestre. Tal vegada necessitem a algú més que Piqué, Busquets, Iniesta, Suárez, per completar aquesta companyia confiable que permeti a La Puça tornar als títols i als premis individuals que últimament ha hagut de veure des del seient del costat.

Sr. Bartomeu & Cía, repassin aquesta part del temari.

Vostè, com a empresari d'èxit, ha de saber que no n'hi ha prou d'envoltar-se d'amics lleials i que siguin amplament molt del Barça per aconseguir les metes. Un equip tècnic que ha signat en els últims anys Arda Turan, Aleix Vidal, Douglas, Adriano, Munir, Alcaser, André Gomes o Vermaelen, no pot presumir de moure's amb soltesa en el tapet del pòquer futboler amb habilitat de tafur.

Tant els costa, senyor president, fer un esforç i explicar-nos que està passant. És veritat que els socis de l'entitat només representem un 3% dels ingressos totals del Barça, però encara som el 100% de la societat.

Busco altres secrets. Persegueixo altres raons que expliquin aquest retard. Però no les trobo. Tindrà la família Messi, per una o una altra raó, ganes de traslladar-se a una altra ciutat...? No ho crec, almenys de moment.

"Ja que no podem canviar de país, canviem de tema", deia James Joyce.

Estimat Leo. T'he vist créixer com a futbolista en les nostres divisions inferiors i omplir les nostres vitrines amb trofeus que ens han omplert d'orgull. Serà molt difícil que aquest club gaudeixi d'un altre jugador com tu i la gratitud dels aficionats del FC Barcelona a tu, que malgrat com som d'efímers , serà eterna.

No voldria que vestissis uns altres colors que no fossin els blaugrana, però si en algun moment, com en alguna ocasió has dit, decidissis acabar els teus dies esportius a Newell's, et juro en el nom del Negro Fontanarrosa que si el meu cor canalla encara palpita, t'acompanyarà fins al Parque Independencia vestit de leprós per donar-te les gràcies per tant, tant i tant de futbol.

Blaugrana al vent.

Joan Manuel Serrat és cantautor.