Felipe González: “Que Puigdemont hagi anat a Brussel·les és un acte de covardia”

Felipe González és a Buenos Aires per participar en el XVIII Fòrum Iberoamèrica, un grup de debat d'alt nivell amb polítics i empresaris, però alhora està molt pendent de la realitat espanyola. En una entrevista amb EL PAÍS, el diari Clarín i Ràdio Continental, l'ex-president admet que l'empresonament de bona part del Govern català destituït pot perjudicar l'estratègia del Govern de Mariano Rajoy, "suposant que la tingués", però insisteix que a Espanya la justícia és independent i responsabilitza els dirigents catalans per la seva actitud. Especialment a Carles Puigdemont, a qui titlla obertament de "covard" per haver-se refugiat a Brussel·les. Però també retreu a Rajoy que no fes política i apliqués abans l'article 155.

Pregunta: Com veu la situació de la crisi catalana?

Resposta: Espanya està suportant com a Estat democràtic la seva pitjor crisi des que va començar el règim del 78, del que em sento representant absolutament legítim: la pitjor crisi de la democràcia des de llavors. Aquesta crisi té un factor fonamental, que és que hi ha una part dels catalans, no Catalunya, que sense legitimitat i sense legalitat han trencat la convivència, l'Estatut d'autonomia en què es basa el seu poder, han trencat la Constitució i han desobeït totes les sentències, però parlen en nom de Catalunya, tal i com ha passat durant el segle XX amb tots els nacionalismes.

P. Pot l'empresonament dels ex-consellers perjudicar la solució de la situació?

R. Jo mai li donaria aquest enfocament. He defensat des de fa molts anys la iniciativa política per enfrontar la crisi a Catalunya. Per què? Perquè és l'única manera de minimitzar la dimensió penal dels esdeveniments. He volgut prioritzar la política perquè és l'única cosa que el Poder Executiu controla. Si hagués actuat políticament, fins i tot en l'aplicació del 155, que és pura política, i ho hagués fet a temps no estaríem desencadenant els inevitables procediments penals.

P. Estem aquí no haver fet política abans?

R. No crec que totalment sigui així, però que l'absència d'iniciativa política ha obert molt més espai a una dinàmica que té els seus fonaments jurídics de caràcter penal, no en tinc el menor dubte. Els posaré un exemple. Quan el senyor Artur Mas és president de la Generalitat i convoca a una consulta il·legal després que el Tribunal Constitucional li digui "escolti, que vostè no té competències per fer-ho" i ho fa igual. Imaginin-se que en aquest moment hagués estat requerit, des del punt de vista constitucional, sense amenaça penal, i li haguessin cridat l'atenció amb el 155, que han demonitzat, però és igual que l'article 37 de la Constitució alemanya. Simplement és dir-li: "Vostè no compleix amb la seva funció, no respecta les seves competències, li crido l'atenció perquè torni a respectar l'ordenament jurídic. En cas que no ho faci, el Senat em dona la possibilitat de suspendre'l de les seves funcions". 

P. Està massa judicialitzada la crisi?

R. Estic en contra de la judicialització de la política, perquè inevitablement això acaba amb la politització de la justícia. Però tothom, o gairebé tothom, està manifestant el seu respecte cap a que una senyora jutgessa atengui a la decisió del fiscal i dicti la presó provisional sense fiança com a mesura cautelar. La gent respecta, sap que aquesta jutgessa és completament independent. Perquè quan parla del Poder Judicial sembla que és el poder del Govern. La magistrada que ha pres la decisió és independent.

P. Què li sembla la decisió de Puigdemont de quedar-se a Brussel·les i de no respondre a la Justícia espanyola? 

R. Tant de bo no es molesti pel que vaig a dir. Em sembla un acte de covardia, gairebé de vodevil que deixa als peus dels cavalls els seus seguidors i a més de la meitat del seu Govern, perquè el gran argument de la magistrada sobre el risc de fugida no l'ha d'explicar molt, ja l'hi dona el senyor Puigdemont. És del què parla tots els dies, avui l'hi he escoltat dir, d'una democràcia del segle XXI. Si el seu discurs és de nacionalisme irredentista, supremacista, que és com a molt identificable amb els desastres del segle XX del nacionalisme, com reclama vostè que això és del segle XXI? Li diria una cosa que és intel·lectualment divertida. Puigdemont no és president de la Generalitat, no perquè hagi estat destituït, que també, en aplicació del 155, sinó perquè ell ha proposat destruir la Generalitat i la Constitució. Per tant, si fos alguna cosa, que no ho és, seria president de la república independent.

P. L'empresonament de funcionaris catalans pot perjudicar l'estratègia del president Rajoy a Catalunya? 

R. De debò que té una estratègia el Govern? [riu]. En el cas que la tingués i aquesta estratègia coincidís amb la necessitat que hi hagi eleccions… Crec que, per fortuna, no hi haurà inhabilitacions pel 21 de desembre. Ni tan sols per a Artur Mas. A la gent se li oblida i diu que està inhabilitat, però la sentència no és ferma, està recorreguda. Per tant no hi haurà inhabilitació. Faré una broma gairebé grotesca: alguns dels que no estiguin en llibertat per fer campanya, si són candidats, tindran un avantatge relatiu perquè tindran una excusa per no haver d'explicar la quantitat de ximpleries que han fet per portar Catalunya a aquest desastre. Els serà suficient amb dir que estan presos. Perquè cal veure les coses que han fet. Ja són 2.000 empreses que han canviat de domicili, algunes amb un segle i mig d'arrel catalana. 

P. Creu que el món entendrà això? Hi ha hagut crítiques pels empresonaments.  

R. No, clar, el món no ho entén. Aquí hi ha una sola legalitat, com a qualsevol país democràtic. Imaginin que la governadora de Buenos Aires porta a la legislatura de la província l'exercici del dret d'autodeterminació per separar a la província de Buenos Aires de l'Estat argentí. Això és el que ha fet. Però en el relat han explicat un munt de mentides que ha creat una confusió general, cosa que és bastant freqüent en la societat que vivim. Quantes mentides de Trump s'expliquen que la gent creu que són veritat? En el relat han anat guanyant, però ja no, perquè la mentida té les cames curtes.