Vila busca un altre partit
L'exconseller, des d'ahir en llibertat sota fiança, intenta reprendre la vida política al marge del PDeCAT
Santi Vila, ex-conseller d'Empresa de la Generalitat, va sortir ahir al migdia de la presó madrilenya d'Estremera després de pagar la fiança de 50.000 euros que li va imposar la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. A la sortida del centre penitenciari va voler dirigir-se al president del Govern, Mariano Rajoy, i als presidents del Congrés, Ana Pastor, i del Senat, Pío García-Escudero, perquè prenguin la “iniciativa política” perquè, segons l'ex-conseller, “aquest problema no pot resoldre's als tribunals, només des de la política”. Malgrat haver quedat en llibertat sota fiança, el futur polític de Santi Vila queda ara en qüestió, ja que les bases del seu partit, el PDeCAT, li retreuen falta de compromís amb la independència per haver dimitit del càrrec just abans que aquesta es votés al Parlament la setmana passada.
Vila era considerat fins dimarts passat com el substitut natural de Carles Puigdemont i la direcció del PDeCAT veia amb bons ulls una candidatura encapçalada per ell. No obstant això, la reunió del consell del partit celebrada ahir va deixar clar que Vila ja no compta amb el suport de la seva formació. Alguns dirigents del PDeCAT van verbalitzar el seu malestar amb l'ex-conseller perquè consideren que després de dimitir es va distanciar de manera excessiva de l'acció del Govern en el qual havia participat fins al penúltim dia.
De fet, Vila va afirmar la setmana passada que mentre va ser conseller no va donar cap pas per preparar les anomenades “estructures d'Estat”. El distanciament de Vila respecte la resta d'ex-consellers va continuar el dilluns a l'hora d'anar a declarar davant l'Audiència Nacional. Va contractar el seu propi advocat, el penalista Pau Molins, i es va defensar davant la jutgessa assegurant que ell sempre ha rebutjat la independència unilateral.
Vila era també l'home que convenia al PDeCAT si volia desmarcar-se del pla independentista. No obstant això, amb bona part de l'antic Govern a la presó, el que volen ara els exconvergents és intentar una llista única amb altres forces sobiranistes. En aquest cas, Santi Vila no donaria el perfil desitjat.
L'opció que es planteja ara l'ex-conseller és activar una nova plataforma electoral amb la qual intentaria seguir el camí de dirigents com el president francès, l'exsocialista Emmanuel Macron. Vila aposta per aquesta via per defensar un independentisme “dins de la legalitat”, allunyat de l'unilateralisme de la CUP i intentant recuperar un espai centrat dins del catalanisme polític. En aquest espai intentaria esgarrapar vots entre l'electorat independentista desencantat pels últims esdeveniments, però també en el del PSC, amb part de les bases molestes pel suport dels socialistes a l'article 155 de la Constitució.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Procés Independentista Catalán
- Article 155
- Declaració Unilateral Independència
- Santi Vila
- Llei Referèndum Catalunya
- Constitució espanyola
- Independentisme
- Legislació autonòmica
- Legislació espanyola
- Referèndum 1 d'octubre
- PdeCat
- Parlament
- Catalunya
- Referèndum
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Partits polítics
- Conflictes polítics
- Govern autonòmic
- Eleccions
- Comunitats autònomes
- Política autonòmica
- Administració autonòmica
- Política
- Legislació