_
_
_
_

La CNMV adverteix de “conseqüències notables” per als mercats si s’allarga el conflicte a Catalunya

L'òrgan assegura que es pot produir una “pèrdua de confiança” que faci baixar les cotitzacions

David Fernández
Seu de la CNMV, a Madrid.
Seu de la CNMV, a Madrid.

El repte secessionista no sortirà gratis. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) avisa que si la crisi institucional s'allarga, pot tenir conseqüències "notables" sobre els mercats i l'activitat econòmica. Concretament, ha assenyalat en la seva última nota d'estabilitat financera que als mercats es pot produir un "enduriment" de les condicions de finançament dels agents i una "pèrdua de confiança" que donin lloc a descensos de les cotitzacions i a "rebrots puntuals" de la volatilitat.

Más información
Uns perden clients, uns altres omplen la caixa

Pel que fa a l'impacte sobre l'activitat econòmica, l'organisme que presideix Sebastián Albella assenyala que "és difícil de quantificar en aquest moment", però reconeix que hi ha alguns indicadors que ja mostren revisions a la baixa en els beneficis esperats per l'acció de diverses societats cotitzades durant els propers mesos. "En aquest escenari és possible que alguns projectes d'inversió es puguin veure retardats o, fins i tot, suspesos".

De moment, l'indicador d'estrès dels mercats financers espanyols que elabora la CNMV continua a un nivell baix durant els últims mesos. "Això malgrat que a l'octubre l'indicador ha registrat un lleu repunt, probablement relacionat amb la crisi de Catalunya, però d'una magnitud no comparable a episodis anteriors de crisi als mercats", segons el supervisor.

La CNMV ofereix aquest indicador mensualment, tot i que elabora una anàlisi dels riscos de mercat amb caràcter trimestral. En l'últim informe, el supervisor cita com a "fonts d'incertesa política", entre d'altres, la crisi institucional a Catalunya, que de moment ha tingut "un impacte limitat als mercats financers", tot i que "el seu rumb ha començat a divergir de la tendència observada en altres mercats europeus de referència".

Així, el nivell d'estrès es va situar a principis d'octubre en el 0,15%, mentre que al tancament del segon trimestre de l'exercici aquest índex es trobava en el 0,19%.

L'índex d'estrès dels mercats financers proporciona una mesura en temps real del risc sistèmic en el sistema financer espanyol. La dada oscil·la entre 0 i 1 i s'obté mitjançant agregació ponderada dels nivells d'estrès estimats en renda variable, renda fixa, intermediaris financers, mercat monetari, mercats derivats i mercat de canvis.

Si l'indicador se situa entre 0 i 0,27, el nivell d'estrès dels mercats és baix, mentre que entre 0,27 i 0,49 és mitjà. A partir de 0,49 el risc sistèmic del sistema financer espanyol és elevat.

Major nivell d’estrès en renda fixa

De moment, el nivell d'estrès més elevat es manté en el segment de renda fixa, a causa tant de l'increment de la volatilitat com de l'empitjorament de la liquiditat, i s'observa un lleuger augment en el segment de renda variable, segons aquest informe de la CNMV.

Durant els mesos d'estiu, l'estrès es va situar en nivells mínims, "ja que els mercats van mostrar una elevada estabilitat" i no es van veure alterats per "l'encara recent procés de resolució del Banc Popular o els atemptats terroristes de Barcelona", d'acord amb la nota.

D'altra banda, el supervisor assenyala que el desenvolupament del negoci bancari a Espanya segueix perjudicat per l'entorn de baixos tipus d'interès i la consolidació d'"altres forces competitives encara en inicis", com les fintech o les companyies de shadow banking.

En el cas d'Espanya, l'entorn és "més favorable" per la consolidació del creixement econòmic, que ha portat a una disminució de la taxa de morositat de la banca fins al 8,4%, tot i que "el sector no està exempt de riscos", com demostren el procés de resolució del Popular de principis de juny o la decisió de les entitats més importants radicades a Catalunya de traslladar el seu domicili social a altres regions a causa de la incertesa.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

David Fernández
Es el jefe de sección de Negocios. Es licenciado en Ciencias de la Información y tiene un máster en periodismo por EL PAÍS-UAM. Inició su carrera en Cinco Días y desde 2006 trabaja en EL PAÍS, donde se ha especializado en temas financieros. Ha ganado los premios de periodismo económico de la CNMV, Citigroup, Aecoc y APD.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_