Un mes al ‘vaixell del Piolín’

Ha passat gairebé un mes des que van ocupar les cabines i la bona disposició dels primers dies comença a transformar-se en malestar per les incomoditats quotidianes. “Això està bé per a dos dies, que és pel que estava pensat, però no per passar-hi un mes i el que ens quedi”. Els 800 guàrdies i policies que ocupen el Piolín des del passat 21 de setembre comencen a acusar el que suposa viure en un vaixell. A l'exasperant sensació d'espera sine die —Interior assegura que "seguiran allà mentre calgui"—, s'hi sumen el cansament de "menjar pasta i peix cada dia", la "falta d'entreteniments", els passadissos plens de roba estesa "perquè ningú s'atreveix a penjar-la a la coberta on ja hi ha hagut robatoris", o les guàrdies en llocs inhòspits...

Des del 21 de setembre uns 2.000, dels prop de 6.000 guàrdies civils i policies desplaçats a Catalunya amb motiu del referèndum independentista de l'1 d'octubre, viuen en tres vaixells atracats als ports de Barcelona (dos) i Tarragona (un). I al Moby Dada, un navili italià del 1981, més conegut com el vaixell del Piolín pel dibuix que decora el casc, no ha canviat res. Ni tan sols després de la visita del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ara fa una setmana. Llavors, els agents allotjats en aquest vaixell ja li van transmetre algunes de les demandes urgents entre salutació i salutació, que van més enllà de l'equiparació salarial i el pagament de les dietes. La sensació d'alguns que s'han posat en contacte amb aquest diari és: "L'Administració ens ignora". Aquesta conclusió va precedida d'un seguit de deficiències que es descriuen a continuació.

Botellons, escombraries i roba als passadissos

"Hi ha embussos diaris als vàters de les cabines", "llums que no van perquè falten bombetes", "la tripulació italiana, descamisada i amb tatuatges, només neteja les habitacions una vegada a la setmana, si ets allà... si has sortit pel que sigui, t'ho has perdut", "gens d'entreteniment: ni cinema, ni activitats, només un parell de televisions a la sala principal però sense veu, només per mirar-les", "la gent fa esport on pot i amb els seus diners s'estan comprant material esportiu", "al bar les cerveses valen 2,10 euros i els refrescos, 2,80, així que tothom a beure alcohol, ja es fan botellons a la sala principal", "les habitacions per a dos són molt petites, les dutxes també, és un vaixell per passar-hi un parell de dies i fa un mes que hi som", "no tenim ni armaris per a la roba, ni res, així que tot tirat a sobre els llits", "no podem estendre perquè hi ha hagut robatoris a la coberta, així que tot penjat pels passadissos, que semblen els d'una presó turca, i algunes baranes ja han caigut pel pes", "les bosses d'escombraries s'acumulen als passadissos d'entrada a l'espera que els recullin, i això es fa una vegada al dia, però el contenidor principal és just a l'entrada del vaixell, per la popa, i les olors es fiquen a dins, a més d'una tirallonga de restes escampades per terra que atreuen mosques, mosquits i rates", "a les cabines gairebé no hi arriba internet, perquè som al final del port", "han posat un wifi al bar que gairebé no tira, amb 30 dispositius connectats es bloqueja", "l'aigua del restaurant és calent", "no tenim nevera en cap lloc on mantenir alguna cosa en fred, així que aigua calenta sempre o cervesa", "el menjar, pasta i peix, és escàs i repetitiu"... I per si això no fos poc, assenyalen, "ens posen a fer guàrdies de vuit hores en unes garites de seguretat del vaixell, a ple sol, en algunes no es pot ni entrar perquè estan mal col·locades, no hi ha ni aigua, ni una taula, ni un termo, i ens hem enginyat una ombra improvisada amb un cartró i la resta d'un camió".

Al vaixell del Piolín la majoria dels hostes són guàrdies civils, només hi ha un grup de policies nacionals, ja que la majoria són en un altre vaixell, més proper a la ciutat i més ben condicionat, segons fonts del mateix.