Espanya, tercer país de la UE on més ha crescut el risc de pobresa des del 2008
El percentatge d'espanyols en risc de pobresa i exclusió es va situar el 2016 en el 27,9%, quatre punts i mig per sobre de la mitjana europea
La crisi del 2008, diuen les xifres macroeconòmiques, ha quedat enrere. Però aquesta és una veritat llunyana per a gairebé un quart de la població europea i per a un 28% de l'espanyola. A finals del 2016, 117,5 milions dels 502 milions de ciutadans de la Unió Europea estaven en risc de pobresa o exclusió social, segons dades que ha fet públiques aquest dilluns l'Eurostat amb motiu del Dia Internacional de l'Erradicació de la Pobresa. Espanya està en una situació pitjor que la mitjana europea en aquesta matèria, el setè per la cua dels 28. Encara que la situació va millorar el 2015 i el 2016, el nombre d'espanyols que es troben en el llindar de la pobresa és encara 4,1 punts percentuals més alt que el 2008, la qual cosa situa Espanya com el tercer país on més ha augmentat aquesta taxa entre el 2008 i el 2016, només per darrere de Grècia (del 28,1% al 35,6%) i Xipre (del 23,3% al 27,7%).
La UE considera que una persona està en risc de pobresa o exclusió social quan es troba en un d'aquests tres supòsits: quan els ingressos no arriben al llindar de la pobresa (el 60% de l'ingrés nacional mitjà després de pagar impostos i d'altres); quan està “severament privada de mitjans materials” (quan no pot pagar el lloguer, la hipoteca o les factures, la calefacció, imprevistos, carn o peix, no té cotxe, rentadora, telèfon o no pot anar de vacances ni una setmana l'any); o quan viu en una llar amb una intensitat laboral molt baixa (on les persones de més de 18 anys que no estudien hagin treballat menys del 20% del seu potencial de treball l'últim any).
Amb aquestes premisses, l'Eurostat constata que un 23,4% dels europeus tenen almenys un dels tres requisits, cosa que els situa en risc de pobresa o exclusió social. El membre de la UE amb el menor percentatge de persones en aquesta situació és la República Txeca, amb un 13,3%, de Finlàndia (16,6%), Dinamarca (16,7%) i Holanda (16,8%). A l'altre extrem se situa Bulgària, on quatre de cada deu persones estan en risc de pobresa o exclusió, seguida de Romania (38,8%), Grècia (35,6%) i Lituània (30,1%). A més d'aquests països, només Croàcia i Letònia (28,5%) estan en una situació pitjor que Espanya (27,9%).
L'Eurostat destaca que el percentatge de persones en aquesta situació s'ha reduït en els últims anys, després d'haver augmentat el 2010, el 2011 i el 2012. En aquest últim any va ser quan va marcar el seu nivell màxim, el 24,7% de la població (la sèrie arrenca el 2005 amb una xifra del 25,8%, però és una estimació). Després, ha anat decreixent cada any fins al 23,3% del 2016.
En el cas d'Espanya, el descens en el percentatge de ciutadans en risc de pobresa no s'aprecia fins al 2015, quan se situa en el 28,6%, sis dècimes menys que el 2014. En finalitzar aquest any, 13,4 milions de residents a Espanya fregaven la pobresa, una taxa del 29,2%, el màxim de la sèrie històrica. En el tancament del 2016, el percentatge baixa al 27,9%, amb un total de 12,82 milions de persones, dos milions i mig més que el 2007 (10,3 milions de persones, el 23,3% de la població) quan es marca el nivell mínim de la sèrie. Si s'agafa el 2008 com l'any d'inici de la crisi, la taxa de persones en risc de pobresa era llavors d'un 23,8%, 4,1 punts per sota de l'actual.
El país que més ha reduït els seus nivells de pobresa, segons l'Eurostat, és Polònia, on ha passat del 30,5% al 21,9%. A Letònia s'ha passat del 34,2% al 28,5% i a Romania, del 44,2% al 38,8%. En l'àmbit europeu, la taxa de risc se situava el 2016 en el 23,4%, quatre dècimes menys que el 2008, però una més que el 2009, quan es va marcar la taxa mínima de la sèrie.
La pobresa a Espanya es reparteix equitativament entre sexes (27,9% entre les dones i 28% entre els homes), però no entre grups d'edat. En aquest sentit, se segueix apreciant el fenomen que la crisi s'ha acarnissat més amb els joves que no pas amb els pensionistes, que han estat a Espanya els ingressos de moltes llars. Així, la taxa de risc de pobresa entre els menors (32,9%) més que duplica la dels majors de 65 (14,4%) i és 6,4 punts percentuals més alta que la mitjana europea (26,5%). Com sembla obvi, és moltíssim més elevat el risc d'exclusió entre els aturats que entre els treballadors (65% respecte al 14,9%, similar a la mitjana europea). Pel que fa al tipus de llar, la diferència en la taxa de pobresa entre les famílies amb fills (31,9%) i les que no en tenen (23,8%) és molt més acusada a Espanya que a la Unió Europea (24,6%-22,1%).
Pel que fa als tres supòsits que marquen el risc de pobresa, el dels ingressos disponibles baixos (per sota del 60% de l'ingrés mitjà nacional) és el més estès. Un 17,2% de la població pateix risc de pobresa a Europa, encara set dècimes per sobre dels nivells del 2008. A Espanya, són el 22,3% dels ciutadans, només per darrere de Romania (25,3%) i Bulgària (22,9%), molt lluny del 9,7% de la República Txeca o de l'11,6% de Finlàndia. Espanya va ser també el tercer país europeu en el qual més persones vivien en llars amb intensitat de treball molt baixa el 2016, una situació que es donava en el 14,9% dels habitatges, només per darrere d'Irlanda (19,2% el 2015) i Grècia (17,2 %). Més inusual és que un ciutadà europeu pateixi una privació material severa, situació que afecta el 7,5% dels europeus. A Espanya, aquesta situació la patien el 2016 el 5,8% dels ciutadans (3,6% el 2008), un percentatge molt inferior al 31,9% de Bulgària, el 22,4% de Grècia o el 23,8% de Romania.
