La força inútil

Ja no cal deixar-se la vida buscant LA llibreta. Aquell quadern on vas prendre les notes que ara, 10 anys després, resulta que són claus. Trobar-les és fonamental per a la teva vida com a periodista a jornada completa, i per a la dels lectors, que segur que veuran el món amb uns altres ulls quan comparteixis amb ells aquella revelació enterrada, per deixadesa, entre lletres. “A Espanya, la millor manera de guardar un secret és escriure un llibre”, diuen que va dir Manuel Azaña. Però les meves notes no tenen categoria de llibre, encara. Ni tampoc busco un secret, crec. És més això, una revelació, que recordes borrosa, escrita en tinta blava a la part inferior del revers d'una pàgina imparell.

La teva responsabilitat, la teva obligació moral, és trobar aquestes notes, així que et poses a buidar calaixos compulsivament, asseguda a terra a la redacció. Obres i tanques llibretes, que llances a l'esquena mentre els companys et donen ànims i et miren comprensius. A ells també els ha passat, segur. Ells també han perdut unes notes transcendentals per a la història de la humanitat.

Però el 15-M va canviar les nostres vides de periodistes, per sempre i cap a pitjor. El calaix de les llibretes ja no creix al mateix ritme, i la fantasia de les revelacions amagades entre els fulls s'aprima. El 2011, el moviment dels indignats va basar la seva estratègia en les xarxes socials i ens va arrossegar al fang de Twitter, d'on ja no hem sortit, completament enfangats. Per recuperar les notes que vaig prendre sobre el traumàtic desallotjament de la plaça de Catalunya, el 27 de maig del 2011, per part dels Mossos, només he hagut de recuperar les meves piulades.

6.43: “Arriben els Mossos”. 6.52: “Els Mossos asseguren que actuen per 'garantir la salubritat pública'. Al centre de la plaça hi ha més de 400 persones”. 7.02: “Un agent dels Mossos i dos de la Guàrdia Urbana negocien amb els indignats. Els demanen que netegin la plaça”. 7.05: “Us podeu quedar, ningú us diu que marxeu, però heu de netejar', els diuen els agents. Els indignats ho discuteixen en assemblea”. 7.16: “Operatiu de neteja', repeteix la policia. Els acampats no han decidit encara què volen fer. Els agents es preparen per intervenir”. 7.22: “La plaça de Catalunya està acordonada. Ningú hi entra ni en surt. 'No deixen entrar al legal team', es queixen els indignats”. 7.31: “Els Mossos proposen que es quedin al centre de la plaça de Catalunya mentre ells recullen”. 7.41: “Els Mossos acordonen el centre de la plaça mentre retiren objectes”. 7.44: “Els serveis de neteja arrenquen pancartes de la plaça. 'Així s'imposa la seva democràcia', criden els indignats”. 7.52: “Cares emprenyades i tristesa entre els acampats mentre netegen la plaça de Catalunya. 'Molt bonic', crida un d'ells a un mosso”. 8.14: “Cadires, matalassos, fustes, pancartes, ampolles... El servei de neteja de Barcelona desmunta les comissions”. 8.17: “Això no és neteja, és un desallotjament', criden”. 8.34: “Desenes de persones es reuneixen als entorns de la plaça de Catalunya. Alguns crits. No deixen entrar o sortir els camions de neteja”. 8.42: “Si us plau, sigueu insubmisos', demanen als serveis de neteja”. 9.12: “Antidisturbis envolten els camions de la neteja, i, assegudes, una vintena de persones impedeixen que surtin”. 9.15: “Els antidisturbis procedeixen a desallotjar els qui impedeixen que surtin els camions”. 9.18: “Els Mossos carreguen contra els qui no deixen treballar als camions”. 9.21: “Alguns es resisteixen amb totes les seves forces”. 9.29: “Els Mossos han aconseguit que sortissin uns quants camions. Es rebaixa la tensió”. 9.43: “Resistència pacífica en aquests moments als voltants de la plaça de Catalunya”. 9.53: “Els Mossos han intentat obrir pas de nou als voltants de la plaça. En veure's envoltats, han parat”. 10.38: “Inicien de nou la càrrega per obrir-se pas. El frec a frec amenaça d'acabar a cops de porra”. 10.16: “14 ferits lleus a la plaça de Catalunya. Un d'ells, mosso. Una persona ha estat traslladada a l'Hospital Clínic”. 10.40: “Si us plau, no ens pegueu', plora una de les resistents a Barcelona que impedeix que surtin els camions. La gent crida 'Manos arriba, esto es un atraco”. 10.45: “Els Mossos tornen a carregar per obrir-se pas. Disparen les escopetes sense pilotes. Els responen aixecant els braços”. 11.18: “Un jove mostra la cama plena de sang a la comissió legal de l'acampada. Li recomanen que vagi al metge i denunciï els Mossos”. 12.37: “La policia intenta treure del centre de la plaça de Catalunya les 250 persones que hi ha assegudes per netejar. Ells s'hi resisteixen”. 12.45: “Gent que envolta la plaça pressiona per entrar a la plaça de Catalunya, animada pels qui encara queden a dins. La policia ho intenta impedir. Tensió”. 13.26: “Els Mossos es retiren. La gent omple la plaça de Catalunya, d'on han desaparegut les tendes, les taules, els tendals...”. 15.21: “Balanç de ferits: 117 (33 mossos). Tots lleus, menys dos amb fractures. 12 persones traslladades a l'hospital”. 18.15: “Cap policia ha actuat per iniciativa pròpia, tots han actuat per defensar-se”, diu el conseller Felip Puig”. 19.19: “La plaça de Catalunya, plena de gent. Milers de persones acudeixen a la concentració de protesta contra l'actuació policial”. 21.48: “10.000 persones participen a la cassolada de l'acampada, segons els Mossos. La xifra més alta des que va començar el moviment a Barcelona”.

Aquest va ser el relat a Twitter del dia en què els Mossos van donar la seva pitjor imatge al món i van trencar amb bona part de la societat. El desallotjament no va servir de res. L'operació Neteja va acabar amb un centenar de ferits, els Mossos retirant-se i la plaça altre cop plena. Malgrat la defensa política del desallotjament, per als Mossos va ser una experiència traumàtica, que es va agreujar amb la mutilació d'Ester Quintana, un any després. El Parlament va prohibir les pilotes de goma el 2013 i els antidisturbis van canviar la seva filosofia: carreguen menys, aguanten més i recopilen més proves.

És probable que un home perdi la visió d'un ull per una pilota de goma de la Policia Nacional l'1 d'octubre. La gent va acabar votant, els policies es van batre en retirada, i més de 1.300 persones van ser ateses en ambulàncies i hospitals (893 ciutadans, 431 policies). La Policia i la Guàrdia Civil, igual que en el seu moment els Mossos, van trencar amb part de la societat, van donar la seva pitjor imatge exterior i van fer un ús inútil de la força