Marta Torrecillas: “No hi va haver diàleg. Van passar per sobre la gent i la van agredir”

Marta Torrecillas, de 33 anys, va veure com arribava la Policia Nacional al col·legi Pau Claris de Barcelona com qui “veu venir un huracà”. El centre s'ha fet famós per unes imatges, ja virals, en les quals un agent salta i clava puntades de peu a persones que estan assegudes en una escala. Quan la van avisar que s'apropaven els furgons d'antidisturbis, ella va córrer al primer pis, on hi havia gent gran. “Sabíem que s'endurien les urnes, volíem resistir pacíficament i vam insistir que ningú s'hi encarés”, explica.

Les imatges del que li va passar a ella després també s'han viralitzat. Tot passa molt ràpid. La Marta mira cap a un punt —que després explica que és on hi havia l'urna—, envoltada d'agents. Un s'adona de la seva acreditació de la Generalitat, que duu penjada al coll, l'aferra, mentre ella i diverses persones criden “ei, ei, ei!”, i la tira a terra. La Marta agafa la mà d'una altra persona des de terra i dos policies intenten separar-les, mentre un d'ells aferra la mà dreta de Marta i l'hi retorça. Després, amb la roba ja pujada per la intervenció, l'arrossega escales avall, agafada de les mans. En aquell moment és quan, segons explica Marta, li fa petar diversos dits de la mà esquerra. En les imatges no es veu amb claredat. L'agent aixeca la Marta, que baixa un parell de graons i s'asseu al final. Després la torna a aixecar i l'empeny a l'exterior.

“En el moment en què el policia va veure la meva credencial, me la va voler arrencar”, recorda per telèfon, afectada, sobre l'inici de la intervenció. I la narra tot seguit: “Vaig fer resistència pacífica, no em movia d'allà, i em van arrossegar i llançar per les escales. El policia em va agafar la mà, el canell i em va començar a petar els dits un per un. Em va llançar cap avall, em va agafar pel pit, i em va empènyer cap a fora. ‘No et volem aquí!”.

“En cap moment van dir: desallotgeu, hem d'entrar. No hi va haver diàleg. Van començar a passar per sobre de la gent i els van agredir. A una persona gran li van fer una ferida al cap”, segueix. I critica l'actitud dels policies quan ja havien agafat les urnes. “Van tirar la mesa on era a terra. Van donar cops a les cadires, i van trencar un armari”. Tampoc entén per què van estripar “a la cara” de la gent l'acta de constitució de la mesa, o per què van acabar traient-li l'acreditació i estripant-la. “Ens vam adonar que anaven més enllà”, lamenta.

24 hores després del que va passar, amb la mà embenada i la recomanació de tres dies de descans, la Marta explica que s'ha anat recol·locant: “Ahir sentia molta ràbia i frustració. Però avui sento pena”. No entén que “s'hagi arribat a aquest extrem” per no entendre “que hi ha una part de la població que vol exercir el seu dret al vot”. I critica que des del Govern espanyol “només es vulgui manipular la informació i treure les porres”. “Arribats a aquest punt, la política perd tota la seva essència”, lamenta.

Al final no té els dits trencats, com creia i va explicar en un àudio desesperat, que també es va fer viral. “No feia res més que defensar la gent gran, amb els braços oberts. Han pegat a gent gran, m'han agafat, m'han tirat per les escales, m'han clavat cops de peu i m'han trencat els dits de la mà expressament, un per un, enmig de les escales, amb la roba aixecada. M'han tocat els pits i reien. I m'han pegat i això mentre ho gravava tothom. Explica-ho, Laura, explica el que estan fent, que se n'assabenti tothom. I m'han trencat els dits de la mà un per un expressament. Això és molta maldat”, se sent que diu, entre sanglots.

La Marta està acumulant dades abans de presentar la denúncia. Després de l'entrevista, aquest diari ha demanat el part mèdic, del que està a l'espera. Interior no ha donat la seva versió.