Mor als 91 anys Hugh Hefner, fundador de ‘Playboy’

El fundador de l'imperi Playboy, Hugh Hefner, va morir ahir dimecres a casa seva, a Beverly Hills, als 91 anys. Hefner va morir “envoltat dels seus éssers estimats” a la seva famosa residència, la llegendària mansió Playboy. Amb ell se'n va una icona de l'excés als Estats Units, l'home del barret de capità, les parelles de conilletes i les esposes impossiblement joves.

Playboy és una de les marques més reconeixibles dels Estats Units, la referència durant dècades de l'entreteniment eròtic masculí. Hefner va fundar la revista el 1953 i va ser una sensació des del primer número, ja que va aconseguir unes fotos de Marilyn Monroe per a la portada. Després, Playboy va estar a l'avantguarda dels canvis socials que vindrien als Estats Units. Només l'arribada d'internet va diluir la influència de la revista, que té col·leccionistes com una publicació de culte.

“El meu pare va viure una vida excepcional i impactant com un pioner dels mitjans i la cultura i una veu líder en alguns dels moviments socials i culturals més significatius del nostre temps, ja que era un defensor de la llibertat d'expressió, els drets civils i la llibertat sexual”, ha expressat el seu fill Cooper Hefner, director creatiu de Playboy Enterprises, citat per People.

La revista Playboy va revolucionar el mercat de les revistes per a homes fins al punt que gairebé van esdevenir sinònims. Sense amagar que el seu reclam principal eren les fotos de dones despullades, preferiblement famoses, la revista apuntava a un públic intel·lectual i rivalitzava en textos amb les millors publicacions generalistes. A les seves pàgines signaven Ernest Hemingway, John Updike, Jack Kerouac, Norman Mailer o Ray Bradbury, que va publicar Farenheit 451 com una sèrie a la revista.

El 1962 Playboy va començar la seva famosa secció d'entrevistes amb una conversa entre Alex Haley, l'autor de Raíces, amb la llegenda del jazz Miles Davis. Després d'ell, cada mes van anar apareixent totes les icones de l'esport, la cultura o fins i tot la política dels Estats Units en converses reposades on es prestaven al fet que la revista els publiqués les seves confessions.

Hefner, multimilionari, pràcticament des del començament de la revista, va comprar el 1971 una mansió a Beverly Hills de 20.000 metres quadrats i 29 habitacions que va anomenar la mansió Playboy i on va presumir d'una vida d'excés, en festa permanent i envoltat de models. Allà convidava tot Hollywood a festes llegendàries. Passar per la mansió de Hefner era ser algú a Los Angeles. Earvin Magic Johnson, l'estrella dels Lakers als vuitanta, relatava en un documental que va assistir a festes en què hi havia 100 dones per a 10 homes. Que et convidessin a la mansió Playboy es va convertir en una mena de ritual per reconèixer que t'havies fet famós a Hollywood.

Uns anys després, aquell estil de vida acabaria revelant un costat més sinistre. Almenys dues dones han declarat davant la justícia que les van drogar i van patir abusos sexuals per part de l'actor Bill Cosby a la mansió Playboy en aquelles festes. Hefner va arribar a ser demandat personalment com a còmplice de l'actor en l'agressió.

Al voltant d'aquesta vida, Hefner es va crear un personatge de playboy etern, amb un barret de capità, un batí i una copa a la mà, una aparença a la qual va ser fidel durant dècades. La vida de fantasia adolescent de la mansió Playboy va ser retratada en un programa de telerealitat, The girls next door, que es va emetre del 2005 al 2010. Quan ja no va poder donar aquesta imatge, simplement va desaparèixer de la llum pública.

Hefner va néixer a Chicago l'abril del 1926 i va viure una infantesa de puritanisme estricte. Els seus pares, observants metodistes, ho tenien tot prohibit a la seva vida i per als seus fills. Hefner solia citar l'ambient repressiu i moralista de la seva infància com un dels factors que el van portar a reinventar-se en la fantasia del dandi total. Va començar al món editorial dibuixant tires. Després va entrar a treballar a Esquire i en altres revistes fins que va crear Playboy amb un equip mínim de col·laboradors. La icona del conill amb el corbatí, potser un dels símbols més reconeixibles del món, va ser part de la marca des del principi. Als anys setanta, la revista va arribar a vendre set milions d'exemplars.

A principis del 2016, Playboy Enterprises va anunciar que la mansió Playboy estava a la venda per 200 milions de dòlars. Hefner va posar com a condició que el deixessin viure a la casa fins al final. La mansió la va comprar finalment, per 100 milions, el magnat d'origen grec Daren Metropoulos, que ja era propietari de la casa del costat i planejava unir les dues.

Aquells dies, Playboy tenia problemes, principalment devorada per l'extensió de la pornografia a internet. A finals del 2015, la revista va anunciar que deixaria de publicar nus. "Ets a un clic de qualsevol acte sexual imaginable. La conjuntura ja ha passat", va dir el conseller delegat, Scott Flanders. La revista intentava reinventar-se així per a un públic més jove que ja tenia tot el sexe que volia a internet. La decisió va resultar ser un fracàs que no va elevar el nombre de subscriptors, tot i que sí el de lectors digitals. El febrer d'aquest any, Copper Hefner, l'últim fill del fundador i hereu de la revista, va decidir recuperar els nus.

Enmig de bacanals i conilletes de portada, Hefner es va casar tres vegades. Les últimes noces van ser el 2012 amb la model Crystal Harris. Ell tenia 86 anys i ella, 26. A més de Harris, el sobreviuen quatre fills.

El pla de Hugh Hefner era que l'enterressin en un nínxol al costat de la dona sobre la qual va fundar el seu imperi, Marilyn Monroe. Les restes de l'actriu descansen en un petit cementiri anomenat Westwood Memorial Park. El 2009, Hefner va explicar que s'havia assabentat que hi havia un nínxol buit al costat del de la icònica actriu i el va comprar. Una oportunitat massa bona per deixar-la escapar: "Qui no voldria ser al costat de la Marilyn durant tota l'eternitat?".