La precarietat de la cultura a la xarxa guanya l’Anagrama d’assaig

Es fa amb tota la il·lusió del món, la majoria dels casos sabent que no es cobrarà res o gairebé res, perquè es pensa que es contribuirà, en el fons, a fer un món millor; de fet, tampoc s'és ximple del tot: és també una manera de buscar reconeixement i obtenir certa visibilitat... Així treballa i col·labora bona part d'artistes, escriptors i investigadors a la xarxa. Però en el fons no deixa de ser una manera molt moderna de precaritzar el proletariat de la cultura. O així és almenys com ho veu Remedios Zafra (Zuheros, Còrdova, 1973), escriptora i professora de la Universitat de Sevilla, especialista en l'estudi crític de la cultura contemporània, a El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital, amb el qual ha obtingut el 45è premi Anagrama d'assaig (8.000 euros).

"El llibre de Remedios Zafra descriu i denuncia amb sibil·lina imaginació la nova forma de pobresa i l'enèsima aparença de llibertat en la qual viuen els milers de joves que es dediquen a la cultura en aquest món neoliberal i digital dels nostres dies”, apunta el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Daniel Rico, un dels membres del jurat –totalment renovat– del guardó, però que s'ha mantingut fidel a l'esperit fundacional, premiant un assaig que sempre s'ha buscat imaginatiu i rigorós, però allunyat d'academicismes, i molt enganxat a l'actualitat. En aquest sentit, Zafra ha facilitat l'elecció en plantejar com la precarietat i la desil·lusió que conformen les noves formes de creació a la xarxa han esclafat la vocació i l'entusiasme inicials de les noves generacions a partir d'una proposta formal que frega la fórmula clàssica de la faula.

En realitat, Zafra ha forjat el seu estil en una ja dilatada bibliografia, traduïda a l'italià i a l'anglès, sempre centrada en una mirada molt crítica sobre la cultura actual i també en l'estudi sobre identitat i gènere. En aquesta línia, és autora, entre d'altres, dels llibres (h)adas. Mujeres que crean, programan, ‘prosumen’, teclean; Un cuarto propio conectado. (Ciber)Espacio y (auto)gestión del yo; #Despacio; o Netianas. N(h)acer mujer en Internet. L'Anagrama d'assaig no és l'únic guardó que apareix al seu currículum, on destaquen els premis Meridiana de Cultura (2014); el de les Lletres El Público i el Màlaga d'assaig (tots dos el 2013); el de Comunicació de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (2010); el de Caja Madrid (2004); o el Carmen de Burgos (2000).

Exactament 104 originals procedents de tretze països s'han presentat aquest any a la 45a edició d'un premi que ha vist totalment rejovenit el seu jurat, format enguany per Jordi Gracia, Chus Martínez, Joan Riambau, Daniel Rico i la mateixa editora, Silvia Sesé, encarregada de seleccionar-los, com va fer en el seu moment el fundador de l'editorial Jorge Herralde, que en el terreny erm d'aquest tipus de convocatòries a l'Espanya del tardofranquisme va escollir llavors Juan Benet, Salvador Clotas, Hans Magnus Enzensberger, Luis Goytisolo i Mario Vargas Llosa. No li va ser fàcil: va trigar més d'un any a aconseguir el permís governamental, llavors obligatori. Hi va haver, fins i tot, algun moment de desànim, que Goytisolo va contrarestar, mentre Clotas i Vargas Llosa van ajudar l'editor a redactar les bases. La voluntat de trobar un text tan bo, rigorós i enganxat al moment que vivim que no tingués un regust acadèmic va fer que en la primera edició, del 1972, quedés desert. L'esperit sembla que es manté.