José Luis Pardo guanya l’Anagrama d’assaig amb una dissecció de “l’estat del malestar”

Si les coses van prou bé, la crisi econòmica, despullant els ciutadans d'un notable benestar material, els ha sumit només en la misèria, una misèria moral quan l'estat del benestar jurídic ha aguantat. Però, en general, a aquesta pobresa més o menys digna s'hi ha afegit també la deterioració de la institucional, una pobresa política que suma a la misèria física la moral. Això és el que el filòsof madrileny José Luis Pardo anomena l'actual “estat del malestar” i que és el punyent eix del seu llibre Estudios del malestar. Políticas de la autenticidad en las sociedades contemporáneas, amb el qual ha guanyat el 44è Premi Anagrama d'assaig, dotat amb 8.000 euros. El retrat d'aquests convulsos temps no seria complet sense l'anàlisi d'un altre gran tret que marca avui la vida quotidiana, l'acceleració, també física i moral. I això és el que dissecciona el filòsof mexicà Luciano Concheiro (Ciutat de Mèxic, 1992) en Contra el tiempo. Filosofía práctica del instante, amb la qual ha quedat finalista. Totes dues obres es publicaran al novembre.

Atent sempre al rerefons filosòfic de la vida quotidiana, cosa que explica que imparteixi una assignatura com Corrents actuals de la filosofia a la Universitat Complutense, Pardo (Madrid, 1954) creu que aquesta doble pobresa, material i política, que ha nascut amb l'última crisi econòmica pot acabar dinamitant el famós contracte social rousseaunià, que garantia a l'individu aquest estat de dret que assegura les llibertats per a la convivència. El llibre es planteja com un advertiment argumentat de qui ja va ser Premi Nacional d'Assaig el 2005 per La regla del juego davant del malestar que es viu avui en bona part de les societats occidentals i el que els espera si se segueix en aquesta situació. Un nou toc d'alerta, doncs, d'aquest reconegut filòsof, col·laborador habitual d'EL PAÍS i un analista fi de la societat actual, com ha demostrat amb una vintena de títols de la seva trajectòria assagística, que va començar precisament a Anagrama, on va publicar el seu primer llibre, Transversales (1977). Especialista en l'obra de Gilles Deleuze i traductor també de pensadors com Guy Debord o Giorgio Agamben, Pardo va construint un fris filosòfic sobre el present que reflecteix en títols com Nunca fue tan bella la basura o Estética de lo peor.

La sensació de que l'estat del malestar descrit per Pardo és encara més delirant la provoca una acceleració dels temps com no s'havia vist abans en la història de la humanitat. Aquesta és la tesi del treball de Concheiro, finalista d'entre les 139 obres que aquest any s'han presentat al Premi Anagrama d'assaig. Professor també de Filosofia, en aquest cas a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, el també traductor de Slavoj Zizek no deixa escletxes per on rastrejar els mals que crea aquesta l'acceleració. Així, dissecciona des de la seva dimensió econòmica (l'obsolescència programada, el consum frenètic orquestrat per les grans companyies) fins a la política (decisions ràpides enfront de deliberació; destrucció del contrincant en comptes de debat ideològic…), passant per la social (consum de tranquil·litzants, volatilitat de les relacions, precarietat laboral…). Davant la constatació que la pressa està despullant la vida de sentit, Concheiro basteix una resistència tangencial, una filosofia de la desacceleració, de gaudir de l'instant, que basa en els ensenyaments de pensadors i artistes com Gaston Bachelard, Duchamp o Gabriel Orozco. Tot per frenar l'(accelerat) estat del malestar que denuncia Pardo.