_
_
_
_
_

Assange fa una crida perquè la rebel·lió a Catalunya s’estengui a l’àmbit global

El fundador de Wikileaks defensa en una videoconferència a Barcelona que la consulta il·legal ha de ser un exemple a seguir per “totes les societats d’Occident”

Cristian Segura
Videoconferència de Julian Assange a Barcelona.
Videoconferència de Julian Assange a Barcelona.PACO PUENTES

Julian Assange va aparèixer aquest dimarts a Barcelona en una videoconferència per encoratjar a l'independentisme a seguir desafiant la legalitat. El fundador de Wikileaks està sent un pilar de la propaganda a les xarxes socials a favor de la consulta de l'1-O. Assange va afirmar durant el seu missatge reproduït a la capital catalana “que poblacions de tot Occident aprendran de la vostra experiència” i va insistir que “on vagi Catalunya, la seguiran altres Estats”.

Más información
Desenes de persones acomiaden la Guàrdia Civil al crit de “A por ellos!” a Huelva
Erdogan a Catalunya, ni de broma
El fiscal ordena als Mossos que precintin els col·legis electorals abans de dissabte

“Aquest xoc entre els catalans amb l’Estat espanyol és un fet determinant de la història d’Occident”, va dir Assange, que no va dubtar a comparar l'actuació de les forces de l’Estat per desactivar l'1-O amb la repressió del règim del Partit Comunista de la Xina. De fet, Assange va advertir que la mobilització de l'independentisme a Catalunya ha de repetir-se a d’altres països per evitar que el model autoritari xinès es consolidi a Occident.

El fundador de Wikileaks, web de filtració de documents oficials que rep de fonts anònimes, resideix des del 2012 a l'ambaixada d’Equador a Londres sota l'amenaça de ser deportat als Estats Units per fer públics documents sensibles per a la seguretat nacional. El Consell Nacional d’Intel·ligència dels Estats Units també va acusar Assange, en un ampli informe del gener passat, de difondre informació piratejada pel govern rus. Assange ho ha negat de forma reiterada

Amb l'arribada al poder de Donald Trump s'ha produït un tímid acostament entre Assange i Washington. Trump va repetir en diverses ocasions durant la campanya electoral americana del 2016 que era admirador de Wikileaks: la plataforma d’Assange va filtrar els correus electrònics privats de Hillary Clinton que van servir com a arma política a favor de Trump. Els interessos de l'avui president i Assange també han coincidit durant 2017: Assange va fer públic al juliol que havia contactat amb Donald Trump Jr, fill del president, per recomanar-li que fes pública una llista de correus electrònics que el podien implicar amb el govern rus. Assange el va advertir, segons va admetre, després de saber que The New York Times tenia previst publicar els correus. “Li vaig dir que els seus enemics anaven a manipular i treure de context frases aïllades durant setmanes o mesos”, va explicar Assange. Roger Stone, conseller de Trump, va dir el 2016 a The Guardian que Assange havia avisat a Trump amb anterioritat que Wikleaks filtraria els correus electrònics de Clinton. L'excèntric congressista republicà Dana Rohrabacher, un dels principals aliats de Trump al Congrés i declarat partidari d'enfortir la presència de Rússia als Estats Units, ha estat el primer polític nord-americà a entrevistar-se amb Assange. La reunió es va produir l'agost passat i Rohrabacher va informar que intentaria intervenir davant Trump per aconseguir un perdó presidencial per a Assange. Curiosament, Rohrabacher és el principal suport que la Generalitat ha aconseguit als Estats Units a favor del referèndum.

Un exemple del que Assange contempla que el món occidental pot imitar del conflicte a Catalunya és l'autodeterminació de Califòrnia. Assange ha informat a les xarxes socials sobre la convocatòria d'un referèndum en Califòrnia, plebiscit que veu possible que se celebri el 2018. El líder del moviment independentista de Califòrnia, Louis Marinelli, va traslladar l'abril passat la seva residència a Rússia.

Finançat amb una caixa de resistència

La conferència d’Assange a Barcelona va ser organitzada per Universitats per la República (UxR), una plataforma formada per les principals organitzacions d'estudiants universitaris catalans i per les JERC, ANJI y Arran, associacions juvenils vinculades a ERC, PDeCAT i la CUP, respectivament. Les entitats d'estudiants mantenen ocupada la seu central de la Universitat de Barcelona (UB) des de divendres passat. Aquestes asseguren que la nit del dilluns al dimarts van pernoctar unes 200 persones a les seves instal·lacions acadèmiques. La videoconferència d’Assange es va celebrar a la via pública i va comptar amb uns 300 assistents, la gran majoria universitaris.

La videoconferència va ser projectada mitjançant una pantalla geganta, una unitat mòbil de connexió digital i un gran sistema d'àudio. Un representant d’UxR va assegurar que el finançament de l'equip tecnològic s'ha sufragat mitjançant una caixa de resistència. Una llarga taula a l'entrada de la UB no parava de recollir donacions per part de ciutadans. Moltes persones d’avançada edat s'apropaven per recollir paperetes per votar l'1-O i per consultar a quina taula electoral els tocaria votar. Entre els joves que van assistir a la conferència d’Assange és Albert Ràfols, estudiant d’Humanitat de 21 anys. Cobert amb una bandera estelada, Ràfols ha obsequiat aquests últims dies els universitaris tancats a la UB amb productes que sobren de la pastisseria on treballa per guanyar-se un sou extra. Ràfols respecta Assange perquè “fa públics coses confidencials que s'amaguen a la ciutadania”.

Connexions amb Barcelona

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) va anunciar el març passat que Assange participaria també per videoconferència en un màster d'aquest octubre sobre “drets civils i tecnopolítica”. La directora del màster és Simona Levi, líder de XNet, el moviment de ciberactivisme que va destapar l'escàndol de les targetes Black de Bankia. XNet i Wikileaks comparteixen accions, també en la defensa de l'1-O. Levi explica a EL PAÍS que la videoconferència a la UB no va ser gestionada per XNet. Levi confirma que ella i altres coneguts d’Assange a Barcelona poden estar comentant-li puntualment aspectes del conflicte a Catalunya però descarta que hi hagi cap mà negra al darrere que expliqui el seu sobtat interès: “Assange té el seu equip de premsa, i tradueixen el que reben, per això pot publicar missatges en català o articles de mitjans locals. Però va molt a la seva, pot fer-te cas o no”, diu Levi.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_