“Mariano Rajoy ha estat cinc anys de vacances amb el tema de Catalunya”

José Montilla (Iznájar, Còrdova, 1955), va presidir la Generalitat durant quatre anys i al novembre de 2007, a l'inici del mandat, va alertar de la “desafecció” de Catalunya amb Espanya sense que fos considerat aquest advertiment

Pregunta. Va pensar que s'arribaria on estem?

Resposta. No, encara que hi havia alguns indicis. Els esdeveniments s'han precipitat en l'últim any per la falta de negociació. El Govern de Mariano Rajoy ha estat cinc anys de vacances pel que fa a Catalunya, quan no provocant alguns incidents. I ara s'ha adonat de l'enorme problema que té damunt de la taula, que tenim tots.

P. Què passarà l'1 d'octubre?

"El dia 1 no hi haurà un referèndum legal ni legítim amb efectes vinculants”

R. No ho sé, no tinc la bola de vidre, però sí crec que estarem pitjor que avui. És probable que en alguns llocs es voti, que en uns altres no i que hi hagi aldarulls al carrer. Però no hi haurà un referèndum reconegut, legal, legítim, amb efectes jurídics. El que em preocupa és que arribem a aquesta data amb una societat catalana més dividida i amb unes institucions d'autogovern erosionades perquè el Govern de la Generalitat i la majoria que el sustenta està actuant al marge de la llei a partir del Ple del Parlament del 7 i 8 de setembre, quan es va aprovar la llei del referèndum i la de ruptura. Després del dia 1 ha d'haver-hi diàleg, negociació i pacte.

P. Les posicions s'estan enverinant molt. Què li fa pensar que hi haurà diàleg?

R. Abans del dia 1 cal demanar prudència, proporcionalitat i tractar d'evitar les provocacions. Després serà més difícil el diàleg, però no hi ha una altra sortida. Estem en una democràcia, encara que hi hagi qui ho nega, i el que ha de prevaler és la política.

P. En el seu comunicat amb motiu de l'última Diada considerava “urgent” reformar la Constitució. Amb la correlació de forces que hi ha al Congrés i al Senat no sembla fàcil.

R. No soc un il·lús, però crec que ara hi ha més condicions per reformar la Constitució que fa un any o que fa cinc. El PP és més feble, hi ha noves formacions polítiques que són conscients que cal canviar coses i l'opinió pública catalana i espanyola considera que per seguir tenint un projecte compartit és necessari canviar la Constitució.

"Ara hi ha més condicions per reformar la Constitució que fa un any o cinc"

P. L’independentisme rebutja de ple aquesta via.

R. El projecte de trencar amb la Constitució i l’Estaut no té majoria social. Els grans canvis s'han de fer sobre la base de grans consensos, com el 1978. És impensable que una majoria o una minoria del 50% es pugui imposar a l'altra per canviar les regles del joc, que és el que han fet amb l’Estatut en aprovar la llei de transitorietat. No només és un disbarat, sinó que és il·legal

P. La sentència del Constitucional sobre l’Estatut de, 2010 s'assenyala moltes vegades com l'inici del problema polític, però l'independentisme recorda que Rodríguez Zapatero va prometre recuperar algunes competències que van quedar mutilades pel Tribunal Constitucional i que va incomplir amb l'aportació econòmica a la Generalitat que preveia la Disposició Addicional tercera d'aquest text.

R. Això són argumentacions tramposes. Hi va haver determinats plans que no es van poder aplicar perquè la crisi econòmica va afectar totes les administracions. L'origen està en la sentència de l’Estatut, encara que en les eleccions catalanes del 2010, després de la sentència, l'independentisme va perdre posicions. Aquell any CiU no portava la independència al seu programa, ni tan sols la consulta, sinó un pacte fiscal. L'independentisme agafa aire a partir del 2012 pels efectes d'una crisi econòmica molt dura. Els efectes es comencen a notar més que mai a partir del 2011, amb un Govern del PP amb majoria absoluta i que no només no negocia ni tracta de refer ponts, sinó que vola els pocs que quedaven.

"L'independentisme comença a agafar aire a partir del 2012, amb la crisi econòmica i la majoria absoluta del PP"

P. La moció de censura a Rajoy per part de Pedro Sánchez és una bona solució?

R. Les mocions s'han de fer per guanyar-les numèrica o políticament, no per mostrar la teva pròpia debilitat. En aquests moments no és possible al Congrés una majoria alternativa al PP, perquè les formacions amb les quals caldria fer la moció tenen programes absolutament enfrontats. No es pot pactar una moció amb els que volen sortir d’Espanya.

P. Comparteix l'actuació del PSOE en la crisi política que viu Catalunya?

R. Un partit que ha governat i que aspira a governar Espanya no pot fer altra cosa que tancar files amb l’Estat de dret. I això implica actuar amb una certa lleialtat amb el Govern de Rajoy, que el PP no va tenir quan estava en l'oposició. Recordo la recollida de signatures contra l’Estatut, fins i tot la frase de Cristóbal Montoro de “que caigui Espanya que ja l'aixecarem nosaltres”. Ells no van tenir visió d’Estat, però això no vol dir que nosaltres no la tinguem. Aquest problema no se soluciona només amb la judicatura i la fiscalia. Però situar a les institucions catalanes fora de l’Estat de Dret, com ha fet el Govern de Carles Puigdemont, em sembla una tremenda irresponsabilitat

"Seria bo que també hi hagués prudència i mesura amb les decisions judicials"

P. Els escorcolls a les seus de la Generalitat, les detencions d'alts càrrecs i la citació de més de 700 alcaldes a la Fiscalia tampoc ajuden a rebaixar la tensió.

R. Jo respecto les actuacions judicials i de la fiscalia, com no podia ser d'una altra manera, però crec que seria bo que hi hagués també prudència i mesura, no només en el poder legislatiu. Si jo fos fiscal no hauria pres aquesta mesura, que fins i tot em sembla poc operativa, però els alcaldes no estan per sobre de la llei, han de complir-la. I als alcaldes també cal deixar-los en pau. Gestos com els que va tenir el president de la Generalitat animant a increpar-los pel carrer no semblen de rebut.