Puigdemont: “Els alcaldes no s’ho mereixen, és una barbaritat”

El president Generalitat, Carles Puigdemont, va qualificar ahir dimecres de “barbaritat” la citació com a investigats dels més de 700 alcaldes que ha cursat la Fiscalia per col·laborar en el referèndum que ha suspès el Tribunal Constitucional. “Es pot pensar que detenint el 75% dels alcaldes es resol un problema?”, es va preguntar el president en una entrevista a TV3.

La investigació de la Fiscalia, va dir, és “una causa general, una pràctica impròpia de la democràcia”. Puigdemont va confirmar que els alcaldes citats aniran a declarar [la CUP ha anunciat que els seus no ho faran] “perquè no han comès cap delicte i la llei els empara”. En la seva opinió, “organitzar un referèndum no és delicte” i va insistir en la crítica al ministeri públic. “Miren les coses des d'una bombolla mediàtica o judicial per resoldre un problema polític i no és així com s'ho haurien de mirar”, va assenyalar.

Puigdemont va negar que hi hagués pressions als alcaldes socialistes que no col·laboraran amb la Generalitat en organitzar el referèndum per haver demanat als ciutadans que els “interpel·lin” al carrer mirant-los als ulls. "Jo vaig parlar d'interpel·lar i penso que els ciutadans ens han d'interpel·lar sempre", va dir, per criticar a continuació "la interpretació narrativa que se n'ha fet després", en referència al manifest d'alcaldes del PSC denunciant pressions i insults pel seu posicionament.

“Els qui estan rebent pressions són els més de 700 alcaldes. No mereixen aquest tracte”, va afegir Puigdemont. “Això sí que són pressions, com les amenaces que rebem del Govern espanyol, per no parlar de qualificacions que m'estalviaré”, va afirmar.

El president va assegurar en un altre moment: "Es podrà votar a Barcelona". Va explicar que n'està parlant amb l'alcaldessa, Ada Colau, i que les garanties que aquesta li va plantejar perquè l'Ajuntament col·laborés amb l'1 d'octubre li semblaven "molt lògiques". "A Barcelona hi ha un desig que la gent voti", va afegir, però quan li van preguntar si seria gràcies a l'actuació de la Generalitat o del Consistori va fugir d'estudi. "Qui convoca el referèndum és la Generalitat i el meu objectiu és apropar-nos al màxim a les 6.000 meses electorals de sempre, però si hem de fer algun retoc, el farem", va dir.

D'altra banda, Puigdemont va insistir que el referèndum és imparable, que "està tot a punt" per a l'1 d'octubre i que d'aquí a uns dies oferirà una roda de premsa per aclarir-ne els detalls. "El Tribunal Constitucional no n'alterarà l'organització", va insistir, abans de reiterar la seva intenció de desobeir si l'inhabiliten. "El meu càrrec està regulat per una llei orgànica com és l'Estatut, que ha votat la gent, i que no preveu això com un motiu d'inhabilitació", va dir. Si l'Alt Tribunal optés per aquest camí, "crearia un problema constitucional molt difícil per a ells".

En un altre moment també va carregar contra la decisió de la Guàrdia Civil de tancar el web del referèndum de la Generalitat, al qual es podia accedir després des d'una altra adreça que el president va difondre per Twitter. "Intentar posar portes al camp, combatre una expressió del segle XXI amb legislació del segle XX, fins i tot del XIX, no funciona".

Tampoc s'ha privat de carregar contra l'oposició al Parlament i de denunciar el que ha qualificat de bullying a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en les sessions dels dies 6 i 7 en què es van aprovar la llei del referèndum i la llei de ruptura. Ciutadans, el PSC, el PP i Catalunya Sí que es Pot van denunciar aquells dies la vulneració dels seus drets com a diputats i que els passés per damunt la majoria independentista de Junts pel Sí i la CUP.

Puigdemont va negar que això passés i considera que va ser l'oposició la que "es va passar pel forro" el reglament, va orquestrar una "enginyeria destructiva" i que va obtenir una "victòria pírrica". No obstant això, en diversos moments de l'entrevista va restar tota importància a la necessitat de respectar els mecanismes parlamentaris establerts. "Pot haver-hi lleis i reglaments, però la política està per damunt, és el que dona la comunió espiritual entre la llei i la gent, encara que no és una ciència exacta i de vegades comet errors".