Les vagues de metro disparen un 50% la contaminació a Barcelona
Un estudi revela l'impacte de les aturades en el transport públic sobre la qualitat de l'aire
Les 12 jornades de vaga parcial que va dur a terme la plantilla del metro de Barcelona van tenir conseqüències socials més enllà dels problemes de mobilitat. Durant els dies d'aturada del suburbà la concentració de partícules de monòxid de nitrogen (NO) a la capital catalana va augmentar de mitjana un 48%, principalment per l'increment de l'ús del vehicle privat, segons un estudi d'Institut Global de Barcelona (ISGlobal).
L'informe estudia l'impacte que les vagues del transport públic han tingut sobre la qualitat de l'aire de Barcelona entre el 2005 i el 2016. I per això han tingut en compte la concentració de diversos contaminants, com el monòxid de nitrogen (NO), el diòxid de nitrogen (NO2), les partícules PM10, PM2,5 i PM1, el carboni negre (BC) i el monòxid de carboni (CO), responsables de la mort prematura anual a Barcelona de més de 3.000 persones. En aquests 12 anys, en els quals s'han dut a terme a la capital catalana 208 jornades d'aturades ja sigui d'autobús, metro o tren, les partícules contaminants han augmentat entre un 4% (NO2) i un 8% (NO) de mitjana.
Però va ser durant les vagues de metro quan la concentració de monòxid de nitrogen es va arribar a disparar gairebé un 50%, ja que és el mitjà de transport públic més utilitzat a Barcelona. El 2015 es van validar 385 milions de viatges al suburbà, unes xifres molt allunyades de les de l'autobús (187,8 milions), Rodalies (106,4 milions) i els Ferrocarrils de la Generalitat (79,7).
Segons Xavier Querol, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'augment d'aquests contaminants està relacionat amb l'ús del vehicle privat a la ciutat: “La pujada es detecta sobretot en contaminants que emeten directament els cotxes, com el carboni negre, el monòxid de nitrogen i el monòxid de carboni, i menys en altres contaminants que depenen d'altres processos a més del trànsit”.
Els vehicles, segons càlculs de l'Ajuntament de Barcelona, són els responsables de més del 60% de les emissions d'alguns contaminants, com l'NO2, que es respiren a la ciutat i que són un greu problema de salut pública. A més de morts prematures, la contaminació retarda el desenvolupament neurològic dels nens i els provoca falta de concentració, segons va demostrar un estudi del mateix ISGlobal.
Més transport públic
Els autors de l'estudi destaquen en les seves conclusions la importància que té l'ús del transport públic per reduir un dels principals problemes de salut pública que pateix Barcelona: “És imprescindible per combatre els alts nivells de contaminació atmosfèrica urbana”, assenyala Xavier Besagaña, investigador d'ISGlobal, centre impulsat per la Fundació la Caixa i l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC. L'investigador afegeix: “Prop de la meitat dels desplaçaments interurbans a Barcelona encara es fan amb vehicle privat, la qual cosa ofereix marge per potenciar el transport públic i millorar la qualitat de l'aire”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.