Rajoy reclama a Puigdemont que renunciï “als seus plans de ruptura, divisió i radicalitat”

Mariano Rajoy ha demanat aquest dissabte a Carles Puigdemont que "renunciï als seus plans de ruptura, divisió i radicalitat". Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el president de la Generalitat ha especificat en diferents ocasions que segueix endavant amb el full de ruta independentista, que ha fixat per a l'1 d'octubre la celebració d'un referèndum d'autodeterminació il·legal. "Això és l'últim que vol en aquests moments la majoria de la societat catalana", ha dit el president del Govern durant l'acte amb el qual ha donat el tret de sortida al curs polític. "A les nostres mans està defensar la sobirania nacional, la Constitució i la legalitat de Catalunya", ha seguit. I ha subratllat amb contundència: "No tingueu el menor dubte que així ho farà el Govern d'Espanya".

Un dia després de ser esbroncat amb el rei Felip VI a la manifestació de Barcelona, Rajoy ha obert el curs polític a Galícia. Envoltat d'afiliats i sota l'ombra d'un roure, el líder del PP ha reiterat la seva petició d'unitat enfront del terrorisme: "Seguirem fent tot el que estigui a les nostres mans, repeteixo, tot, per mantenir, preservar i millorar la unitat enfront del terrorisme", ha dit. Acompanyat per Ana Pastor, la presidenta del Congrés; Rafael Catalá, el ministre de Justícia; i Alberto Núñez Feijóo, el president de Galícia, Rajoy també s'ha referit a les queixes que van acompanyar la seva presència a la manifestació a la capital catalana.

"Ahir vam estar a la manifestació de Barcelona", ha dit el president del Govern. "Vam estar on havíem d'estar, estem orgullosos d'haver estat allà i que hi fos també el Cap d'Estat", ha afegit sobre la presència de Felip VI. "Vam estar expressant el nostre suport a les víctimes del terrorisme i la nostra solidaritat amb tots els catalans moderats i assenyats, la immensa majoria", ha seguit Rajoy. I ha recalcat: "Els enfrontaments d'alguns no els hem sentit".

Hores abans de la manifestació de repulsa als atacs, celebrada aquest dissabte, Puigdemont va presumir de tenir llestes 6.000 urnes per celebrar el referèndum il·legal d'independència que vol organitzar l'1 d'octubre. Després de l'acte, els nacionalistes van començar una campanya de vídeos a les xarxes socials per encoratjar el procés. I aquest diumenge Puigdemont ha insistit que els atemptats no han canviat gens els seus plans en subratllar que aposta per "una transició curta" després de la votació.

La gestió de la resposta als atacs ha posat de manifest la gran distància que separa els dos líders, i les seves respectives administracions. Rajoy i Puigdemont van conversar telefònicament poc després de produir-se els atropellaments a la Rambla, dijous, però no es van reunir fins divendres. Entre aquestes dues fites, tots dos van presidir per separat sengles gabinets de crisis i van protagonitzar compareixences públiques individuals a la capital catalana. Des de llavors, els dos presidents han argumentat que la seva col·laboració és estreta i que les dues administracions intercanvien informació al minut.

No obstant això, la cooperació ha quedat tacada per les referències de Puigdemont al manteniment del procés independentista i les xiulades i esbroncades que van dirigir a Felip VI i al president del Govern parteix dels assistents a la manifestació de Barcelona. Al mateix temps, la Generalitat ha aconseguit capitalitzar internacionalment la gestió de la crisi, mostrant-se com una administració capaç i autònoma. A la Moncloa no ha passat desapercebut un article del The Wall Street Journal afirmant que Catalunya ha demostrat que "pot governar independentment de Madrid".

A tot això s'ha referit aquest dissabte el president del Govern, centrat en l'atenció a les víctimes, en l'èxit de la investigació dels atemptats i en la seva cita d'aquest dilluns amb Angela Merkel, canceller alemanya; Emmanuel Macron, president francès; i Paolo Gentiloni, d'Itàlia. Enfront del repte independentista de la Generalitat, la resposta de Rajoy: el Govern aplicarà amb tota la contundència la força de l'Estat de dret.