Els nacionalistes presumeixen en un vídeo de tenir ja les urnes il·legals
Associacions i col·lectius independentistes com l'ANC llancen el muntatge amb caixes falses per votar l'1-O
En la ressaca de la massiva manifestació a Barcelona contra el terrorisme gihadista, l'entorn nacionalista que dona suport a la Generalitat de Catalunya iniciarà aquest diumenge una campanya amb vídeos a favor de la consulta il·legal de l'1-O, en què presumeixen de disposar de les 8.000 urnes necessàries per organitzar el referèndum. Els vídeos muntats es pretenen llançar com a anònims i fortuïts però han estat promocionats per la separatista Assemblea Nacional Catalana.
Menys de 24 hores després que es desenvolupés al centre de Barcelona una gran manifestació de rebuig als atemptats gihadistes a la Rambla i Cambrils, l'entorn d'associacions i col·lectius independentistes que sustenten els partits nacionalistes que estan al capdavant de la Generalitat impulsaran una altra campanya de propaganda política dirigida a aprofitar el moment i captar adeptes cap al referèndum d'autodeterminació il·legal que han convocat teòricament per a l'1-O. Aquesta campanya consistirà en l'emissió d'una sèrie de vídeos amb muntatges favorables a la consulta, que es començaran a emetre des d'aquest diumenge a la tarda i on apareixen persones favorables al procés separatista.
Els partits que governen la Generalitat dins de la coalició Junts Pel Sí, les formacions nacionalistes PDeCAT i ERC, no apareixen formalment com els autors dels vídeos ni com els promotors de la campanya. La iniciativa correrà oficialment a càrrec de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), encara que està afavorida i ideada pels màxims responsables d'aquests partits independentistes, segons fonts coneixedores de l'estratègia.
El moment del llançament d'aquests vídeos partidaris del referèndum separatista tampoc és casual ni innocent. Les mateixes fonts remarquen que la campanya es pretén començar aquest diumenge just després de la manifestació multitudinària que va recórrer dissabte a la tarda el centre de Barcelona, amb l'atenció mediàtica de mig món posada sobre Catalunya després dels atemptats gihadistes i quan la Generalitat ha intentat amb tot tipus d'iniciatives i moviments promoure la imatge que Catalunya ja és en la pràctica un Estat independent d'Espanya amb les seves pròpies estructures.
Un altre fracàs del concurs secret
En els seus intents per concretar els preparatius del referèndum de l'1-O, el Govern català va arribar a homologar dues empreses com a possibles fabricants d'urnes, però al juny va haver de declarar aquest concurs públic desert al·legant que cap d'elles complia els requisits exigits. Les candidates eren Plastic Express SA, que va presentar una oferta de 20,47euros més IVA per unitat, i la UTE Espai World SL i Subministrament Integrals Futbida SL (19 euros més IVA). Després d'aquest fracàs i l'anterior rebuig dels alts càrrecs d'aquest departament a formar part d'aquesta taula de contractació, es va iniciar un procés secret de compra “directa” de les urnes, sobre el qual el president Carles Puigdemont tampoc va poder concretar res.
En el vídeo s'aprofita per difondre la sensació que els partidaris de la consulta ja disposen en la pràctica de les urnes necessàries per dur a terme el referèndum de l'1-O. Apareixen fins i tot imatges d'urnes i se sustenta la tesi falsa que les mateixes ja estan llestes per ser utilitzades. Fonts directes coneixedores del procés asseguren, no obstant això, que les urnes no existeixen i que les que apareixen en la filmació són les que utilitzen la pròpia Assemblea Nacional Catalana i altres col·lectius independentistes propers per als seus processos interns.
El muntatge de les urnes
No és la primera vegada que dirigents de l'ANC mantenen en públic que la Generalitat ja tindria les urnes per fer la consulta. A finals del juliol passat, Jordi Manyà, coordinador de l'ANC, va assegurar: “Les urnes ja estan comprades però les tenim amagades en una ambaixada i estan a Barcelona”. Després va precisar fins i tot que haurien costat 145.000 euros i que podrien estar camuflades en el consolat d'un país bàltic com Lituània, Letònia i Estònia. El nou conseller de Presidència del Govern, Jordi Turull, no ho va negar: “No li diré res de les urnes fins que el Govern no decideixi dir-ho”.
Ara, després dels atemptats de Barcelona, ha estat el mateix president, Carles Puigdemont, qui ha volgut abonar la tesi que les urnes ja estan preparades en una entrevista al Financial Times. “Ja tenim més de 6.000 urnes. No veig de quina manera l'Estat pot frenar-ho”, va reblar Puigdemont.
La Generalitat va iniciar al maig el procés per comprar 8.000 urnes –2.000 més que les anunciades ara– i la Fiscalia es va querellar contra la llavors consellera de Presidència, Meritxell Borràs, i el seu secretari general, Francesc Esteve, que després van ser rellevats dels seus càrrecs i tot es va frenar.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Carles Puigdemont
- Junts pel Sí
- Urnes electorals
- Consulta catalana 2014
- Material electoral
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Referèndum
- Partits nacionalistes
- Independentisme
- Govern autonòmic
- Catalunya
- Comunitats autònomes
- Eleccions
- Conflictes polítics
- Política autonòmica
- Partits polítics
- Administració autonòmica
- Ideologies
- Administració pública
- Política
- Espanya