Vuit preguntes clau dels atemptats que haurà de resoldre la investigació

La interlocutòria del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, publicada ahir dimarts, aporta nombroses claus sobre el que va passar els dies previs i durant els atemptats de la setmana passada a Barcelona i Cambrils. El magistrat ofereix detalls sobre el lloguer i el moviment dels vehicles utilitzats per la cèl·lula o la preparació a última hora de l'atac de Cambrils.

Andreu, no obstant això, no dona resposta en el seu escrit a alguns interrogants clau que queden per resoldre sobre el grup. La majoria són qüestions encara sota investigació policial i sobre les quals els Mossos d'Esquadra estan treballant. Aquestes són algunes de les preguntes més importants que encara esperen resposta:

A quina policia espanyola va preguntar Bèlgica sobre l'imam de Ripoll?

L'alcalde de la ciutat de Vilvoorde, Hans Bonte, ha explicat que un imam local va sospitar del comportament d'Abdelbaki es Satty a Bèlgica. El clergue va avisar les autoritats, que van engegar els mecanismes de prevenció antiradicalització. L'assumpte va acabar en mans de la policia belga, que el febrer o el març del 2016 va fer una consulta a una policia espanyola sobre els antecedents d'Es Satty en relació amb el terrorisme gihadista. Ni les autoritats belgues ni les espanyoles han explicat a quin cos de seguretat es va dirigir la policia belga —Cos Nacional de Policia, Guàrdia Civil o Mossos d'Esquadra— ni el contingut del missatge. Bonte sí que ha detallat que la resposta, que l'imam de Ripoll no tenia antecedents per terrorisme, li va arribar de Barcelona per escrit el 8 de març d'aquest any.

On va ser l'imam després de sortir de la presó?

Es Satty va ser detingut i condemnat a quatre anys de presó el 2010 per tràfic d'haixix. Se sap poc del que va fer en els mesos que van des que va recuperar la llibertat i fins que va viatjar a Bèlgica el desembre del 2015 o el gener del 2016. Algunes fonts el situen a Vilanova i la Geltrú (Garraf), tot i que la comunitat musulmana local assegura que no el va veure per allà. També se sospita que va viatjar a l'estranger. Aquesta informació és rellevant perquè és en aquests mesos quan la vida d'Es Satty ofereix indicis d'haver-se radicalitzat sense que ho detectessin els serveis d'intel·ligència.

Per què Es Satty viatja a Bèlgica?

Tota la informació coneguda fins ara indica que el 2015 Es Satty ja ha entrat en una via de radicalització que el portarà a dirigir la cèl·lula terrorista. És llavors quan decideix viatjar a Vilvoorde, a la perifèria de Brussel·les, on intenta que el nomenin imam de la mesquita de Diegem. L'alcalde de Vilvoorde ja el situa allà el 4 de gener del 2016. No se sap per què l'imam de Ripoll decideix viatjar a aquest país. L'assumpte és especialment rellevant perquè Vilvoorde havia estat un dels focus del gihadisme de la Unió Europea fins al 2014, però des de llavors és un lloc extremadament controlat per la policia i les autoritats han engegat diversos mecanismes de vigilància i antiradicalització. Són aquests serveis els que sospiten d'ell i avisen les autoritats espanyoles de la seva presència a Bèlgica. En certa manera, Es Satty es fica a la gola del llop amb el seu viatge a Bèlgica. Si ho fa per ignorància o perquè té contactes amb gihadistes locals és una altra pregunta que cal respondre. La interlocutòria del jutge Andreu dona a entendre també que Es Satty potser va fer més d'un viatge a Brussel·les, ja que destaca que entre les restes de la casa d'Alcanar es van trobar "diversos bitllets de la companyia aèria Vueling amb destinació a Brussel·les al seu nom".

La cèl·lula té un segon líder?

Les informacions que es coneixen fins ara ofereixen una imatge de la cèl·lula en què Es Satty és el líder gairebé absolut del grup i que els altres 11 membres, la majoria molt joves i sense indicis previs de radicalització, són reclutats per ell en secret a Ripoll. Dimecres 16 d'agost a la nit, no obstant això, l'imam mor a la casa d'Alcanar en esclatar els explosius que estava preparant per dur a terme un gran atemptat a Barcelona. Sense líder, la resta del grup podria haver desistit dels seus plans, però demostra una gran capacitat per improvisar i executar nous atacs i anar adaptant-se a les circumstàncies. Qui va assumir el paper de nou líder, o si algú des de fora anava donant noves ordres al grup, és un altre dels assumptes clau que cal aclarir de les investigacions.

Com la cèl·lula va comprar 500 litres d'acetona sense aixecar sospites?

Les fonts de seguretat consultades assenyalen que no és difícil aconseguir aquesta quantitat d'acetona sense aixecar sospites. Encara que és un component que pot ser utilitzat per fabricar explosius, es tracta d'un compost molt comú que té infinitat d'usos en el sector industrial, alguns oficis i fins i tot a nivell domèstic i, per tant, molt difícil de controlar ja que es ven en drogueries i altres establiments. A més, a diferència d'altres compres realitzades per la cèl·lula, la interlocutòria del jutge Andreu no dona detalls sobre aquest punt. Es limita a assenyalar que l'acetona va ser adquirida "l'1 i 2 d'agost", per la qual cosa diversos membres de la banda van poder comprar-la en diversos punts en petites quantitats. En qualsevol cas, aquest és un altre dels punts que estan investigant els Mossos d'Esquadra.

Un restaurant abandonat de Riudecanyes era una segona base d'operacions de la cèl·lula?

La casa de camp abandonada és una de les principals novetats que s'han conegut amb la interlocutòria del jutge Andreu. L'escrit es limita a assenyalar "que va ser utilitzada" pels terroristes, però no especifica si ho va ser durant diversos dies o només en les hores d'improvisació posteriors a l'explosió a Alcanar i l'atemptat a Barcelona. El que sí que és rellevant són els documents parcialment cremats que es van trobar en una foguera al restaurant abandonat. Un d'ells és el rebut de la compra d'una destral i quatre ganivets que va fer la cèl·lula sobre les 21.30 de dijous. Això significa que els cinc terroristes abatuts a Cambrils es van desplaçar abans fins a la casa ben entrada la nit de dijous i van preparar allà l'atac que van dur a terme a primera hora de divendres a la matinada.

Per què membres de la cèl·lula havien viatjat a París i el Marroc?

La reconstrucció dels dies previs als atemptats mostra que almenys tres dels 12 membres de la cèl·lula van viatjar fora d'Espanya. Dos d'ells, un dels quals era l'autor de l'atropellament de la Rambla —Younes Abouyaaqoub—, ho van fer a París o prop de la capital francesa el 12 i 13 d'agost, només quatre dies abans dels atacs, segons van revelar les autoritats d'aquest país. Un altre membre de la cèl·lula va viatjar al Marroc els dies previs a l'atemptat. Aquests viatges són molt rellevants tenint en compte els hipotètics llaços amb el terrorisme internacional del grup.

Quina informació tenien les policies espanyoles sobre Es Satty?

L'operació Xacal, duta a terme per la Policia Nacional, va desarticular el 2006 una perillosa cèl·lula islamista a Vilanova i la Geltrú (Garraf). El nom d'Es Satty va sortir relacionat amb diversos dels detinguts, tot i que el sumari de les investigacions li dona un paper totalment allunyat de les activitats criminals del grup. Fonts de la lluita antiterrorista afirmen encara avui que, fins a l'atemptat de Barcelona, no constava cap vincle seu amb el terrorisme, i així van respondre a Bèlgica. El Sindicat Unificat de Policia (SUP) i l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), no obstant això, van denunciar ahir en un comunicat que les autoritats catalanes "desconeixien el fet que l'imam de Ripoll era deixeble d'uns dels principals detinguts en l'operació". El contingut del comunicat és una barreja de suport als Mossos per la seva tasca i de durs retrets per haver estat exclosos de les investigacions. ¿Vol dir aquesta referència a la relació d'Es Satty amb l'operació Xacal que la Policia Nacional i Guàrdia Civil saben alguna cosa més sobre ell que no s'ha fet pública? ¿O recorren a una informació sense base per queixar-se per haver estat exclosos de les investigacions? D'altra banda, tot i que no n'haguessin estat informats, els Mossos ho tenien fàcil per saber els llaços d'Es Satty amb la cèl·lula de Vilanova. N'hi ha prou amb una cerca a Google per trobar el seu nom en la sentència del cas.