La policia investiga la connexió internacional de l’imam de Ripoll

La investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils té davant seu una pregunta inquietant: Com un narcotraficant que va passar quatre anys en una presó espanyola es va convertir en el cervell de la cèl·lula terrorista sense que ningú se n'adonés? Donar resposta a aquesta qüestió és la prioritat dels investigadors i analistes que des de dijous estan intentant recompondre el puzle del pitjor atemptat terrorista que ha patit Espanya des dels atacs de l'11-M a Madrid.

Els indicis apunten al fet que l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, considerat el líder del grup terrorista, es va radicalitzar en alguns dels viatges que va fer a l'estranger en els últims anys. Les sospites inicials assenyalen que Es Satty va tenir contacte amb algun enllaç de l'Estat Islàmic en les seves visites al Marroc, Bèlgica o França. Les investigacions dels Mossos d'Esquadra apunten al fet que l'imam és una de les tres persones que va morir en l'explosió de la casa d'Alcanar (Montsià), on la cèl·lula terrorista tenia la base d'operacions.

L'imam de Ripoll va ser detingut el 2010 a Ceuta quan transportava 12 quilos d'haixix. Aquesta és la primera vegada que Es Satty apareix en algun registre oficial. Va ser traslladat a la presó de Castelló perquè la seva dona residia a Catalunya. Després de passar quatre anys a la presó, l'imam va sortir sense que dins de la presó es percebés cap indici de radicalització. A la presó va conèixer Rachid Aglif, El Conejo, un dels condemnats per l'11-M, tot i que fonts oficials van desvincular aquesta relació del procés de radicalització posterior.

Després d'abandonar la presó, Es Satty es va traslladar a Vilanova i la Geltrú, on, segons les fonts oficials consultades, “va orientar la seva vida en l'aspecte religiós”. Reconstruir la vida d'Es Satty aquests anys és ara clau per saber què ha passat. El 2015 ja és l'imam de Ripoll, tot i que en aquesta localitat no es va establir de manera definitiva fins a mitjan 2016, segons les citades fonts.

Diversos experts en l'islam assenyalen que Ripoll no apareixia, en absolut, en el mapa del radicalisme a Catalunya, d'aquí la sorpresa afegida als fets. Les mesquites vinculades al salafisme (una de cada tres) són habituals en municipis de zones deprimides, com Reus, informa Jesús García. Aquests mateixos experts assenyalen que, malgrat l'ascendent de la figura de l'imam, no és en ocasions “una figura tan institucionalitzada” com es creu. En ocasions, un personatge amb interessos religiosos i cert ascendent s'ofereix per dirigir l'oració a les comunitats, que ho accepten perquè tampoc disposen d'una gran infraestructura ni gaire recursos.

Els experts adverteixen que, malgrat que l'imam podria haver tingut influència sobre els joves, la veritat és que els processos de radicalització no són tan simples. Hi pot haver altres causes, tant individuals com grupals, que expliquin aquest procés.

En aquest sentit, la radicalització d'Es Satty és encara un misteri, així com la manera en què va aconseguir adoctrinar la dotzena de joves amb els quals va formar la cèl·lula terrorista.

Les autoritats sospiten que l'imam no es va radicalitzar a Espanya i que va mostrar una enorme “fredor” en la seva actuació en els últims mesos, coordinant els joves a l'esquena del control policial que hi ha establert sobre les mesquites per evitar els discursos d'odi.

L'anàlisi policial sobre les activitats d'Es Satty està abordant diversos aspectes, però la principal línia són els seus viatges a l'estranger. Les fonts consultades assenyalen que l'imam ha estat en els últims dos anys al Marroc, Bèlgica i França, països on s'han detectat grupuscles gihadistes molt actius. Les conjectures inicials apunten al fet que Es Satty va contactar en algun d'aquests països amb algun dirigent de l'Estat Islàmic que va precipitar la seva radicalització.

Un punt clau és la visita de tres mesos que l'imam va fer a Bèlgica a principis del 2016. Els viatges a Bèlgica de l'imam Es Satty segueixen de moment coberts per un vel de misteri entorn de les seves activitats. El religiós havia manifestat la seva intenció de traslladar-se a Bèlgica, i les forces de seguretat busquen aclarir les seves motivacions. Fins ara, les autoritats belgues no han informat de si estava sota el seu radar, tot i que les primeres pistes indiquen que les seves anades i vingudes de Bèlgica van passar desapercebudes.

Feina a Diegem

L'imam de Vilvoorde, Mimoun Aquichouh, va assegurar ahir a EL PAÍS que Es Satty va demanar feina en una mesquita de la localitat de Diegem, un municipi prop de Brussel·les. Vilvoorde és una ciutat que ha lliurat en els últims anys una dura batalla contra la radicalització amb resultats positius. La ciutat, de menys de 40.000 habitants, ha passat de ser una de les que més gihadistes ha exportat a Síria per unir-se a les files de l'Estat Islàmic, principalment entre el 2011 i el 2014, a contenir per complet aquest degoteig de sortides.

Aquichouh va explicar que l'imam de Ripoll va demanar una feina, però que quan se li va sol·licitar un certificat que acredités que estava net d'antecedents penals, no va tornar a aparèixer. La petició d'aquest document no és habitual, però l'imam de la mesquita belga l'hi va exigir davant l'actitud sospitosa d'Es Satty. “Si no hagués vist res estrany en ell, no l'hauria sol·licitat”, indica el religiós de Vilvoorde.